Política 06/05/2020

El TC admet a tràmit els recursos de la majoria de presos polítics i estudiarà la sentència de sedició del Suprem

L'alt tribunal creu que té rellevància constitucional perquè no hi ha jurisprudència

N.orriols
3 min
Els presos polítics, durant el judici al Procés

BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dimecres els recursos de la majoria de presos polítics contra la sentència de l'1 d'Octubre del Tribunal Suprem, que els va condemnar per sedició i, en el cas dels exmembres del Govern, també per malversació de fons públics. La decisió ha estat presa per unanimitat perquè considera la qüestió de "transcendència constitucional", ja que no hi ha jurisprudència sobre aquesta qüestió. Ara haurà d'estudiar la sentència sencera del Suprem i pronunciar-se sobre el fons de la qüestió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Es tracta del recurs d'empara de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell, a més també dels exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs, que van interposar el recurs per la seva condemna per malversació. En el cas dels recursos de Raül Romeva i Oriol Junqueras, el TC encara no s'ha pronunciat perquè no s'han tractat en aquest plenari de l'alt tribunal. Ho farà més endavant.

El TC dona ara deu dies al Suprem per remetre-li la certificació de la sentència de l'1-O i també preguntar a les parts del procediment si volen aportar els seus arguments durant el recurs d'empara. També rebutja, per ara, la suspensió dels efectes de la pena de presó (no accepta la seva urgència excepcional que preveu l'article 56.6 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional) i obre una peça separada per pronunciar-se, en què concedeix tres dies a la Fiscalia i als sol·licitants d'empara perquè hi diguin la seva.

La primera reacció al ple del TC no s'ha fet esperar. L'exconseller Jordi Turull ha acusat el TC de voler "guardar al calaix" el seu recurs i així impedir que acudeixi al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de manera immediata. Per arribar a Estrasburg, cal abans esgotar totes les vies internes, l'última de les quals és la revisió d'empara del Constitucional de la sentència. De fet, els presos de JxCat van fer una vaga de fam per aquest motiu abans del judici: denunciaven que, amb aquesta estratègia, el TC els vetava l'accés a instàncies internacionals.

També Òmnium ha fet declaracions. El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha instat el president espanyol, Pedro Sánchez, a "no oposar-se" a la llibertat de Cuixart i de la resta de presos polítics a través de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, ja que s'hauran de pronunciar en tres dies sobre si avalen o no la petició dels condemnats de suspendre els efectes de la sentència de presó fins que el Constitucional no es pronunciï sobre el fons dels recursos d'empara.

Fins ara, en els recursos dels presos contra la presó preventiva, la denegació de permisos per acudir a la investidura o la suspensió de drets polítics durant la instrucció al Tribunal Suprem, el TC no ha donat la raó als presos polítics en cap d'ells. Ara bé, sí que n'hi ha hagut alguns en què no ha pogut mantenir la unanimitat. Recentment va passar en dos recursos d'empara de Raül Romeva i Jordi Sànchez contra la negativa del Suprem de deixar-los acudir al Parlament després de les eleccions del 21-D per poder exercir com a diputats. Tres magistrats van oposar-se al veredicte de la majoria, que van avalar l'actitud del Suprem, assegurant que s'haurien d'haver buscat "mesures alternatives que pal·liessin la restricció de l'exercici del dret de representació política".

La primera vegada que això va passar, però, va ser en un recurs del líder d'ERC, Oriol Junqueras, també sobre la representació política. Van considerar que no s'havia fet un "judici de proporcionalitat" en relació a com quedava d'afectat el dret de participació política si es mantenia la presó provisional, tant per fer campanya electoral per les eleccions del 21-D al Parlament com per anar a prendre possessió de l'escó un cop constituïda la cambra.

Aquesta és la darrera instància a l'Estat a què han d'apel·lar els presos per poder acudir al TEDH. L'alt tribunal no revisarà les proves que s'han abordat durant el judici, sinó si durant el procediment s'han vulnerat els drets fonamentals recollits a la Constitució com a tals.

En cas que el TC no els donés la raó, les defenses ja preparen l'estratègia per arribar al TEDH. Tindran sis mesos per fer-ho des de la notificació de la resolució. Només podran impugnar la vulneració de drets que ja ha estat al·legada davant el Tribunal Constitucional i que reculli el Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest cas estableix la llibertat d'expressió i opinió; el dret a un judici just, o a ser jutjat pel jutge determinat per llei, un fet que les defenses també creuen que ha estat vulnerat perquè defensen que la competència per jutjar el Procés no era el Tribunal Suprem sinó del Tribunal de Justícia de Catalunya.

El TC també admet un recurs de Turull en contra de la mesa del Congrés per suspendre-li el sou

El ple del Constitucional també ha admès a tràmit un altre recurs d'empara de l'exconseller Jordi Turull contra un acord de la mesa del Congrés de Diputats que li va suspendre el sou de parlamentari, després de ser escollit en les eleccions del 28 d'abril de l'any passat. El TC creu que el cas té rellevància constitucional perquè no hi ha jurisprudència sobre aquesta qüestió i podria tenir "conseqüències polítiques generals" en relació als drets dels parlamentaris. En aquest sentit dona deu dies al Congrés de Diputats perquè remeti la informació de totes les actuacions.

stats