Sánchez i Torra s’emplacen a una reunió imminent

La Moncloa presenta com una mesura de “normalització” l’aixecament del control financer obligat per la fi del 155

Dos anys després de l’última reunió oficial (que va tenir una rèplica al cap de sis mesos, en secret), el president de la Generalitat trepitjarà la Moncloa per reunir-se amb el cap de l’executiu espanyol. Així ho van acordar aquest divendres Quim Torra i Pedro Sánchez en una trucada telefònica del president espanyol al català, que és el primer pas en l’anunciat canvi de to en les relacions entre els dos governs. Tot i així, la Moncloa es va esforçar a remarcar que la trucada s’havia produït en el marc de la interlocució de Sánchez amb tots els presidents autonòmics, anunciada just després de la primera reunió del consell de ministres del nou president espanyol. L’estrena va tenir Catalunya al centre de l’agenda, però no s’hi va concretar cap mesura. Sánchez iniciarà la ronda de reunions sense donar prioritat especial a Torra, segons van explicar fonts de la Moncloa.

En una entrevista que l’ARA publicarà diumenge, Torra va celebrar que els equips del Govern i la Moncloa ja s’hagin posat a treballar en la trobada. “No es tracta de fer una foto, treballem bé la reunió”, va destacar el president català, que va demanar a Sánchez prendre “riscos” per trobar-se en assumptes com les lleis socials o els drets i les llibertats civils. Amb tot, Torra sap que per arribar a acords caldrà temps: “Espero sortir d’aquesta reunió amb la perspectiva de tenir una altra reunió”.

Consell de ministres
De moment la Moncloa no ha fet cap gest amb Catalunya. La reunió del gabinet de Sánchez es va limitar a nomenar alguns dels càrrecs intermedis que van quedar cessats amb el canvi de ministres i a fer una declaració d’intencions de l’executiu, que pretén encarar el mandat abraçant el diàleg amb totes les institucions i intensificant la presència d’Espanya a Europa.

Pel que fa Catalunya, l’executiu va donar l’ordre a les entitats financeres que ja poden processar pagaments de la Generalitat. La nova portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, va voler presentar aquest fet com un “gest” encaminat a la “normalització”, i fins i tot va parlar sobre el fet que s’aixecava el “control financer” a la Generalitat. Les paraules van generar confusió, perquè podia semblar que Sánchez hagués decidit, en el seu primer consell de ministres, aixecar l’única intervenció financera que queda en marxa a Catalunya des de l’aixecament del 155, aquesta setmana: la lligada al fons de liquiditat autonòmic (FLA), aprovada el 2015 i que Pedro Sánchez i Mariano Rajoy van acordar mantenir. Però no. La també ministra d’Ensenyament estava presentant com una mesura discrecional un fet que era conseqüència de l’aixecament automàtic del control financer vinculat al 155, i que consistia, simplement, a donar ordres a les entitats financeres que podien cursar els pagaments ordenats per la Generalitat sense el segell d’Hisenda. És a dir, es feia un pas tècnic imprescindible per posar fi de manera efectiva a la supervisió prèvia dels pagaments de la Generalitat, com estava previst. Un tecnicisme que, no obstant això, era presentat pel nou executiu com un element de desescalada.

Aquesta no notícia va ser l’única que va presentar Celaá en la roda de premsa. De fet, malgrat el compromís de reunió, Celaá es va esforçar per defugir la imatge que el govern espanyol donaria prioritat a la interlocució amb la Generalitat. La portaveu esmenava la plana així, com a mínim parcialment, a la seva col·lega de gabinet i responsable de la relació amb les comunitats autònomes, Meritxell Batet, que hores abans havia assegurat que la prioritat era Catalunya.

A més a més, el govern espanyol va invertir esforços per deixar clar que la reunió amb Torra tindrà assumptes vetats, que queden “absolutament fora” de l’agenda, com l’autodeterminació. Un plantejament que no agrada a la Generalitat, que demana no acudir a la trobada amb condicionants tot i deixar clar que el mandat de l’1-O és irrenunciable. “No renunciarem a res, però estem disposats a parlar de tot”, va resumir-ho Torra.

Però la negativa al dret a l’autodeterminació no va ser l’únic que va etzibar ahir el nou govern espanyol. Tot i les expectatives generades per la possibilitat que l’executiu del PSOE incentivi l’acostament dels presos polítics, Celaá va defugir aquesta responsabilitat, i va dir que l’assumpte depenia del jutge instructor -en aquest cas, Pablo Llarena-. Segons la també ministra d’Educació, el govern no hi pot fer res. Però el que és cert és que l’acostament pot ser a proposta d’Institucions Penitenciàries, un organisme depenent del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que, si s’ha de jutjat per les paraules de la portaveu, per ara no té intenció de moure fitxa.

Per la seva banda, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, tampoc va voler situar l’acostament dels presos al centre del diàleg amb el govern espanyol. “Nosaltres els volem lliures, i no ens mourem d’aquí”, va respondre taxativa. Una opinió, de fet, que compartia a Twitter Jordi Sànchez, pres a Soto del Real: “Els presos i exiliats no som ni podem ser el centre del diàleg. No som el problema que ens ha fet arribar fins aquí. Som una part de les víctimes. No podem ser ni la justificació del diàleg ni l’eix central de cap acord”. A l’espera que el govern espanyol mogui fitxa, ahir Artadi va mostrar-se prudent a l’hora d’allistar les peticions de l’executiu català. “Esperem una oferta. Volem saber quin projecte té per a Catalunya el nou president”.

Malgrat els gestos, el govern espanyol manté l’ambigüitat sobre quina serà la seva aposta per resoldre el conflicte a Catalunya, tot i que ahir ja va posar-se la bena abans de la ferida per blindar-se davant les crítiques del PP i Ciutadans. La ministra Batet va afirmar en declaracions a Antena 3 que el govern espanyol no entrarà “al mercadeig” amb Torra. A parer seu, l’únic objectiu és “normalitzar” les relacions entre els executius. Així, tant Batet com la portaveu de la Moncola van situar qualsevol diàleg amb “la Constitució” a la mà, i Iceta -després de reunir-se amb Torra- va demanar explícitament a l’independentisme que renunciï a la via unilateral. Els dos nous governs a Catalunya i a Madrid no abanderen, de moment, el mateix diàleg.

Més continguts de