Torra agafa les regnes de la presidència
El president busca reforçar el seu lideratge en l’executiu sense renunciar a deixar pas a Puigdemont
BarcelonaQuim Torra va arribar al Palau de la Generalitat gairebé per accident i amb voluntat de ser com més provisional millor. Després que Carles Puigdemont desfullés la margarida sobre qui havia d’assumir les regnes del nou executiu un cop consumat el pas al costat i descartats Jordi Sànchez i Jordi Turull, l’expresident va ungir el número onze de la llista per Barcelona. Va ser una decisió estrictament personal, en contra del criteri d’alguns dels dirigents més pròxims, que li recordaven la falta d’experiència institucional del presidenciable. Puigdemont va decidir proposar un dels parlamentaris de JxCat més compromesos amb l’1-O i amb la restitució del Govern -fins al punt que s’havia plantejat dimitir com a diputat si el Parlament no investia l’expresident-. Torra ha viscut pendent de Waterloo i de Lledoners un inici de mandat marcat per la crisi independentista i les acusacions de l’oposició d’inacció de l’executiu. Ara, sense renunciar a deixar pas a Puigdemont -no descarta intentar investir-lo després de la sentència-, Torra vol agafar les regnes del seu càrrec per reforçar la seva figura i ser present en totes les àrees de Govern.
El president vol “incrementar el seu lideratge” i el seu perfil “més executiu”, segons fonts del seu entorn. L’ auctoritas davant els consellers i també els partits i les entitats sobiranistes. Per fer-ho intensificarà els contactes per intentar recosir la unitat estratègica del sobiranisme per arribar amb un pla consensuat al final del judici i, en termes de gestió, augmentarà el marcatge dels departaments. Recentment, Torra ha iniciat trobades amb tots els consellers després de la reunió de l’executiu de cada dimarts per conèixer i fixar prioritats. “Amb una reunió a la setmana del Govern sencer no n’hi ha prou”, afirmen des del seu entorn. Primer va fer-ho amb el vicepresident, Pere Aragonès. També ha intervingut directament en els conflictes, fent tàndem amb el conseller de torn, com la trobada amb Damià Calvet (Territori) i Miquel Buch (Interior) per la vaga dels taxis.
L’objectiu, doncs, també és deixar de ser identificat únicament com el president del Procés. Que tingui veu en debats sectorials mitjançant cites amb sindicats, entitats socials i empresaris. “El diàleg serà important per teixir complicitats”, expliquen fonts governamentals, que afegeixen que també és una manera de contrarestar les crítiques de l’oposició. De fet, des del seu entorn asseguren que, des que va aterrar al Palau, ha fet més actes sectorials que vinculats a l’independentisme.
Aquesta voluntat ve acompanyada de canvis en el seu nucli més pròxim a Palau, perquè aquesta setmana el fins ara director de l’oficina del president, Josep Rius, ha deixat el càrrec per situar-se a la direcció general d’Anàlisi i Prospectiva. Rius ja formava part de l’entorn de Puigdemont i ara es perfila per fer el salt a Barcelona amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ja sigui en l’equip o a la llista. A Rius l’ha substituït Joan Ramon Casals, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat de Junts pel Sí, que assumeix les tasques de direcció de l’oficina i passa a formar part del pinyol del president juntament amb Pere Cardús -assessor en polítiques estratègiques del president- i Anna Figuera -al gabinet de comunicació-. Jordi Moreso es quedarà com a coordinador també de l’Oficina del president. En l’àmbit internacional, que Torra vol potenciar durant el judici, compta amb Aleix Sarri i Josep Lluís Alay, l’enllaç directe amb l’expresident a Waterloo.
Segons fonts governamentals, en les últimes setmanes el president ha donat “instruccions clares” al seu equip més pròxim per treballar amb “visió estratègica” pel Procés i refer els vincles amb els partits, però sobretot amb les entitats sobiranistes, que en aquest mandat s’han distanciat de l’executiu. L’ANC i la CUP, fins i tot, han passat a la crítica directa acusant-lo d’“autonomista”. L’objectiu és explorar la possibilitat de construir un moment àlgid en el suport al Procés -el momentum de què tant ha parlat el president-, que ara fins i tot el seu entorn veu lluny que sorgeixi si es mantenen la rivalitat i les discrepàncies en l’independentisme. Una divisió que ha augmentat a les portes del judici amb el xoc entre Puigdemont i el líder d’ERC, Oriol Junqueras. En aquest aspecte Quim Torra compta amb el seu cercle de confiança, el que diputats de JxCat anomenen la war room : es tracta de la consellera de Cultura, Laura Borràs; el vicepresident del Parlament, Josep Costa, i el diputat Francesc Dalmases, ben connectat amb els cupaires i les organitzacions civils.
El relleu d’Artadi
Un altre dels reptes que haurà d’afrontar el president els pròxims dies serà el relleu de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, si finalment decideix fer el salt a l’Ajuntament. “La consellera és un puntal al Govern”, afirmen des de l’entorn de Torra, malgrat que respecten la decisió que acabi adoptant. Defugen, doncs, parlar de qui podria ser la nova consellera.
Torra ho vol consensuar amb l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, fins ahir a Lledoners, que ha posat damunt la taula el nom de l’alcaldessa de la Garriga i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Meritxell Budó. Per al relleu, amb tot, Torra preveu diversos escenaris -segons fonts coneixedores de les converses-: mantenir l’estructura actual del departament o separar de la conselleria la funció de portaveu perquè l’assumeixi una altra persona. Aquesta segona opció, opinen les mateixes fonts, seria una manera de situar algú del seu entorn com a cara visible de l’executiu i marcar perfil.
