TRIBUNALS

Torra recusa el president del TSJC per “imparcialitat flagrant”

Recorda que Barrientos s’ha oposat al que representa el llaç groc

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha situat la “confrontació” en el centre del rumb polític i ara també vol traslladar aquest concepte al cas que té obert al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per no retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat. Aquesta estratègia té dues dimensions: per una banda, es decanta per plantar el TSJC si no canvia la data del judici per desobediència el 25 i 26 de setembre -coincideix amb el debat de política general-; i per l’altra, ha iniciat una bateria d’accions legals que van des de demanar la nul·litat del procediment a presentar dilluns una recusació contra el president del TSJC i de la sala que l’ha de jutjar, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, que va emetre la interlocutòria per impedir l’1 d’Octubre. En total, dos dels tres magistrats que formen la sala per jutjar el president.

“Estem davant d’un cas flagrant de falta d’imparcialitat”, assegura l’escrit sobre Barrientos que ha elaborat la seva defensa, pilotada per Gonzalo Boye. Segons Torra, Barrientos s’ha posicionat sobre qüestions que poden influir en l’enjudiciament previst: el president del TSJC ha fet declaracions sobre “els presos polítics, la suposada neutralitat dels espais públics, els llaços grocs, la resolució de la Junta Electoral Central i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític” del president de la Generalitat. “És difícil imaginar una falta d’imparcialitat més gran que la que concorre” Barrientos, conclou el document recollit per l’ACN.

Per a la defensa, tots aquests temes són nuclears en el procediment i, per tant, el president del TSJC no hi podria participar. Considera que és legítim que el jutge opini sobre qüestions d’actualitat, ja que tothom té ideologia, però avisa que en una “societat democràtica” s’exigeix als magistrats que no la facin pública perquè això afecta la seva imatge de neutralitat si posteriorment han de pronunciar-s’hi en un judici oral. En aquest cas concret, continua l’escrit, l’opinió de Barrientos “va desbordar l’esfera institucional” perquè el president del TSJC “ha rebutjat amb especial contundència totes les tesis sobre l’exhibició de símbols que tenen a veure amb la solidaritat i suport als presos polítics, així com les banderes estelades”, que són el principal objecte del judici.

L’episodi amb Torrent

A banda de les declaracions públiques, el document presentat per Boye també recull un episodi concret per exemplificar l’animadversió de Barrientos cap a tot el que té a veure amb els presos polítics. El president del TSJC va abandonar el febrer del 2018 un acte del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), en què també hi era present el llavors ministre de Justícia del PP, Rafael Catalá, quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de repressió. “Cal denunciar l’existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents”, va dir Torrent, cosa que va provocar que s’aixequessin i abandonessin la sala Barrientos; el fiscal superior, Francisco Bañeres; la fiscal en cap de Barcelona, Concha Talón, i l’exvicepresident del TC, Eugeni Gay, entre d’altres. Davant d’això, Boye es pregunta si quan es parli de presos polítics a la sala del judici el president del TSJC també marxarà o bé “silenciarà i expulsarà els lletrats defensors”. Finalment, l’escrit fa referència a un altre punt més tècnic per apuntalar la recusació de Barrientos i que és el principal motiu per apartar Mercedes Armas del cas. Els dos jutges van participar en l’admissió a tràmit de la querella, la qual cosa creu que implica un posicionament previ sobre els fets.

Un cop presentades les recusacions, ara la pilota és a la teulada del TSJC, que també ha de resoldre sobre el primer escrit que demanava declarar nul el procés.

Més continguts de