Tota una vida política accelerada més enllà dels 70

BarcelonaAls 75 anys -en farà 76 el 5 de gener-, la carrera política d’Ernest Maragall s’ha accelerat, en el moment en què la de la majoria faria anys que s’hauria acabat. Esgotat el 2012 el seu periple de més de tres dècades al PSC, va començar a flirtejar amb ERC malgrat les reticències inicials. “Puc ser crític amb el PSC o estar decebut, però d’això a canviar de camisa hi ha un camí que ni em plantejo”, assegurava uns mesos abans d’estripar el carnet. Oriol Junqueras li va oferir una relació més estable i el número 2 a les europees del 2014. Un any després arribarien les municipals, però aleshores a ningú li va passar pel cap que a Brussel·les hi havia un eurodiputat amb cognom d’alcalde.

La del Parlament Europeu havia de ser una última aventura política, pensava aleshores Maragall, que va ser rellevat a finals del 2016. Es va equivocar. Amb la intenció de reivindicar els valors d’aquell PSC que havia encapçalat el seu germà, Junqueras no el va deixar escapar. A correcuita, ERC li va demanar que ajornés la jubilació-si és que en algun moment se l’havia plantejat- per formar part de les llistes del 21-D. En un partit tocat per la presó i l’exili, Maragall ha fet més del que li havien demanat. S’ha arremangat, expliquen nombroses fonts, i des del minut zero ha col·laborat en el discurs i l’estratègia. Només fa uns mesos que milita a ERC, però la confiança de la direcció és màxima. Tanta que hi van pensar per presidir el Parlament, el van convèncer per ser conseller i, ara, per intentar assaltar l’alcaldia de Barcelona.