Transcripcó de la declaració de Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional

Llegeix aquí les respostes del major dels Mossos d'Esquadra a les preguntes que li van fer la jutge Carmen Lamela i el fiscal Miguel Ángel Carballo el 6 d'octubre

Jutge Carmen Lamela: Quin coneixement tenia vostè dels escorcolls que es farien el dia 20 a Barcelona?

Major Josep Lluís Trapero: Tinc coneixement a les 07.45 del matí, em crida un company perquè a través dels mitjans de comunicació comença a parlar-se que hi ha escorcolls en centres oficials de la Generalitat.

CL: Tenien vostès coneixement que es realitzaria aquesta operació?

JLT: No. El primer coneixement és a través dels mitjans de comunicació. Sentim que hi ha escorcolls en centres oficials. Com que en alguns d'ells havíem de tenir agents, pregunto: què estrany que no ens haguem assabentat...

A les 8 del matí arriba una notificació a través de la sala conjunta que tenim tots els cossos policials on la Guàrdia Civil diu que inicia una operació policial que tindrà lloc en diferents llocs de la província de Barcelona, sense especificar els llocs. Sí que és cert que a través dels mitjans ja se sent que un d'ells és el departament d'Economia. Amb el que anem sentint dels mitjans jo dono l'ordre que vagi un comandament a cadascun d'aquests llocs i en la mesura del possible una furgoneta...

CL: Un comandament quantes persones són? Una persona?

JLT: Un responsable, per valorar també què és el que hi ha. A les 9 o 9.15 arriba un escrit de la Guàrdia Civil, que sí que parla d'escorcolls en tres llocs.

CL: Quins llocs?

JLT: Parla de Rambla Catalunya, el departament d'Economia, crec que és el CTTI en l'Hospitalet i no sé si el departament de Treball. Són tres llocs, que un és Rambla Catalunya segur. I ens demanen que fem el dispositiu de protecció. A les 9.15 exactament arriba l'intendenta...

CL: On arriba?

JLT: Al departament d'Economia.

CL: A quina hora comença el servei la intendenta?

JLT: No ho sé...

CL: Per què es trasllada a Rambla Catalunya?

JLT: És el que li dic senyoria, jo dono l'ordre al cap de Barcelona que a cadascun del lloc que tinguem coneixement, sigui a través dels mitjans o com fins llavors, es traslladi un comandament per valorar què és el que està veient i què hem de fer.

[ÀUDIO] Escolta aquí la declaració del major dels Mossos d'Esquadra

CL: Tot això vostè ho ha sabut a posteriori o anava seguint en directe?

JLT: Jo ho segueixo tot per telèfon fins que arribo al lloc de treball a les 8.45. A les 9.15, quan la intendenta arriba allà, veiem que hi ha entre 700 i 1.000 persones davant del departament d'Economia, perquè ja sentim pels mitjans que hi està anant gent cap allà, i comencem. Nosaltres aquell matí tenim 16 furgonetes d'ordre públic, i comencem a desplaçar furgonetes d'ordre públic als diferents llocs que ens arriba que hi ha algun tipus d'operació policial. I en concret a Rambla Catalunya, sobre les 9.30.9.40 tenim dues furgonetes en un primer moment. Després hi ha dues més, no son de la Brigada Mòbil, son de l'ARRO, crec que és. Tenim 4 furgonetes.

CL: Però els agents d'aquestes furgonetes on s'ubiquen?

JLT: Aquests agents quan arriben, ja en l'escrit de la Guàrdia Civil ja ens demana que es faci, que es protegeixi la part central, la part d'accés, i parla d'un espai de 40 metres. En aquest moment, com li dic hi ha de 700 a 1.000 persones, la intendenta i la resta de l'equip de Brigada Mòbil que hi ha allà ens transmeten que és impossible fer aquest cordó perquè la part de la calçada on van els vehicles i tota la vorera està plena de gent.

CL: Qui l'hi transmet?

JLT: Ho transmet la intendenta. De manera que qualsevol acció que pretengui entrar per desallotjar a la gent cap a fora provocarà un problema d'ordre públic important. I ho diu clarament, que per part d'ella, i per part dels efectius d'ordre públic, es desaconsella. I la valoració que fem en el centre de comandament la resta de comandaments és en la mateixa línia. No està havent cap tipus d'altercat des del punt de vista personal, a més es permet l'entrada i sortida de treballadors, cosa que passarà durant tot el matí, i sí que es protegeix l'entrada evidentment...

CL: Amb quantes persones?

JLT: Si hi ha dos guàrdies civils, deu haver almenys 4 agents més dels Mossos, a part dels recursos que tenim...

CL: La porta llavors es defensa amb sis persones? Això no coincideix amb el que manifesta el tinent de la Guàrdia Civil que es trobava allà. Ell el que diu és que la resposta que li va donar la intendenta és que no existia afectació a la seguretat ciutadana i que tampoc es preveia que n'hi hagués, i que no semblava que fos una massa violenta i que no es necessitaria la mobilització de les unitats. Això no concorda amb el que està dient...

JLT: Senyoria, les unitats que disposem sí que hi van i evidentment...

Jutge: Quants agents en total envia?

JLT: Allí anem portant durant el dia tots els que tenim. Pensi també...

Jutge: No, no, estem parlant de les 9.15 del matí.

JLT: A les 9.15 del matí hi ha dues unitats, crec.

Jutge: Cada unitat quants agents té?

JLT: Són set.

CL: I aquests agents es queden fora.

JLT: A les 9.15 del matí, crec que hi ha dues unitats.

CL: Cada unitat quants agents té?

JLT: Set agents.

CL: Aquests agents es queden fora. No s'acosten a la porta? On queden situats?

JLT: No s'acosten a la porta perquè, per acostar-se a la porta, la valoració que es fa...

CL: On queden ubicats?

JLT: Penso que estan a la zona de Gran Via.

CL: A quants metres de la porta...?

JLT: No tinc domini sobre això.

CL: És el primer avís que reben de la Guàrdia Civil.

JLT: Sí, nosaltres durant tot aquell matí anem coneixent una sèrie de registres que es van fent, fins a una quarantena de registres. I anem destinant efectius. Els que tenim d'ordre públic, un total de 16-17 equips, els que vam poder reunir, els anem portant als diferents llocs. En aquells en què no hi ha una massa important de gent, ja agafem més espai, i en aquells on hi ha una quantitat important de gent, com és el cas de Rambla Catalunya, això és impossible. Pensi que a Rambla Catalunya durant el matí i a la tarda, cada vegada hi havia més gent. Hi va arribar a haver 40.000 persones

CL: A les 10.45, la Guàrdia Civil els torna demanar ajuda dient que allò s'ha intensificat i que hi ha perill real. Al llarg del matí hi va haver cinc peticions i no es van enviar més efectius.

JLT: Sí, senyoria, es van portar més efectius a mesura que es disposava.

CL: Però amb qui van parlar? Perquè la Guàrdia Civil no té coneixement d’aquestes unitats...

JLT: Hi va arribar a haver un màxim de 13 unitats de la brigada mòbil. A la tarda ja n’hi ha 8 i a les 19.00 ja n’hi ha 13.

CL: Ho van comunicar a la Guàrdia Civil?

JLT: Per descomptat.

CL: Com és que ells no els van veure?

JLT: No els veuen [els Mossos], perquè la massa no impedeix veure'ls. Són a la zona de Gran Via....

CL: Són darrere la massa?

JLT: No exactament. Això és Rambla Catalunya, que és on està el departament d’Economia, i això és la cantonada, això és Gran Via. Estaven aquí, on començava la massa, perquè la massa començava a la zona de Gran Via.

CL: Hi havia l’edifici, la massa i els Mossos, o l’edifici, els Mossos i la massa?

JLT: És que això és cantonada. És Rambla Catalunya, aquí hi ha l’edifici del departament d’Economia, això és Gran Via, aquí acaba la gent a Gran Via...

CL: Però esperi un moment, on eren els Mossos. Entre la massa i l’edifici, o darrere la massa?

JLT: Darrere la massa, enganxats a l’edifici, allí estaven. Allí estaven les furgonetes i ells.

CL: Diu que les 13 unitats que hi va haver, van ser a la tarda.

JLT: Sí, a la tarda.

CL: I al matí, què hi va haver, dues unitats?

JLT: És progressiu, n’hi ha dues, després dues més. Senyoria, jo li puc aportar aquesta dada perquè la tenim, està documentat, però de memòria no l'hi puc precisar en aquest moment. Sí que penso que és important per entendre o per explicar...

CL: Vostè va estar en contacte tot el dia amb la intendent?

JLT: Amb la intendent jo no, personalment jo no. No hi vaig arribar a parlar cap vegada. Jo parlo amb el cap de comandament de Barcelona, al centre de comandament, on també hi ha el cap de la regió de Barcelona, que és qui transmet les ordres a la intendent o qui rep la informació d’ella.

CL: El que diu la Guàrdia Civil és que fins a cinc ocasions al matí els van dir que necessitaven més efectius. I que l’únic que els van respondre [des dels Mossos] és que no calia, que no semblava que hi hagués perill, que valorarien la situació... I que realment al final no van rebre cap tipus d’ajuda. Això no és així?

JLT: Jo penso senyoria que no és exactament així. El que sí que no es dona compliment és a la petició de la Guàrdia Civil, que demana que es faci aquesta protecció de 40 metres; era impossible sense causar un greu problema de seguretat ciutadana i d’ordre públic. Però que s’anaven destinant tots els recursos d’ordre públic que teníem disponibles a la zona, i que van anar variant durant el dia, es pot documentar. No només això, sinó que aquesta progressió permet al final fer un passadís que es va preparar a la tarda perquè sortís la comissió judicial. Si només haguéssim tingut els efectius del matí...

CL: Quan es prepara el passadís?

JLT: El passadís es prepara... Per ser exactes, es comença a treballar sobre ell, a les 18.30-19.00, es comença fer un passadís per part de persones vinculades a una de les organitzacions que estava darrere la convocatòria; en concret, de l'ANC. És gent que havien anat reclutant ells, amb un peto; ells s'ofereixen a fer un primer passadís per permetre l’entrada i sortida.

CL: Perdó, qui ha dit que s’ofereix?

JLT: Una de les organitzacions que diguem que convocava una part de la gent, que és l’ANC. Que estava en contacte amb gent de mediació dels Mossos i de la Guàrdia Civil. En fer aquest primer passadís, a les 19.30-20.00, nosaltres fem aquest passadís que tenia contacte amb els manifestants; per la part on havien de sortir les persones de la comissió judicial, s’anava a fer una línia policial. Ho vaig connectant per entendre com ens arriba la informació de la sortida de la comissió judicial. Jo tinc dues converses amb el president del TSJC. Em truca a les 16.30-17.00, i em diu que està preocupat per les imatges que està veient. Creiem que hem de ser responsables de facilitar la sortida en el seu moment de la comissió judicial, ja que hi havia milers de persones.

CL: Estava preocupat per la comissió judicial i pel que estava passant al carrer?

JLT: Pel nombre de gent que hi havia. I jo el truco mitja hora més tard, i li dic que parlarem amb la Guàrdia Civil i que ens digui l’hora aproximada a la qual hora acabarà el registre.

CL: A quina hora és això?

JLT: Les converses les tinc a les 17.30. I estem planificant des de Mossos com farem aquesta sortida. Demanem a la Guàrdia Civil que ens diguin amb antelació la sortida de la comissió judicial. Ens diuen que pot ser a les 20.15. Es comença a fer el passadís de persones d’una de les entitats que convocava a les 18.30-19.00. I amb la previsió que mitja hora abans de la sortida de la comissió judicial, faríem la línia policial, que comencem a fer.

CL: Vostè li torna la trucada al president del TSJC?

JLT: Per informar-lo del que farem, del dispositiu de sortida, com informar en una altra trucada al fiscal superior de Catalunya. A partir d'aquí, ens situem a les 20.00-20.30, es retarda la sortida de la comissió. La Guàrdia Civil ens demana que, per sortir, han de sortir amb els cotxes. Ells tenien tres cotxes policials que havien deixats aparcats a uns metres de la porta d’entrada del departament. Nosaltres diem que és materialment impossible -els cotxes estaven danyats- pels milers de persones que hi havia. En un primer moment ens diuen que es quedaran els agents uniformats (entre 8-10 agents), que es quedaran fins al final, i que sortiran els agents de paisà.

CL: Els propis guàrdies civils?

JLT: Això informa la Guàrdia Civil tant a la intendent que està al lloc dels fets com a l’altra interlocució que tenim al centre de comandament, que és el comissari en cap dels serveis territorials amb el coronel en cap de Barcelona de la Guàrdia Civil. Ens transmeten que sortiran quan acabi la secretària judicial, juntament amb els agents de paisà. Minuts després ens diuen que els agents de paisà no sortiran perquè, com els altres companys no surten, ells es quedaran allà. Que sortirà només la secretària sola. A les 22.00, ens diuen que la secretària decideix que, com que no poden sortir tots, ella també es queda. Això estem parlant que ja tenim tant el cordó policial com el dels voluntaris de l’ANC. A aquesta hora, a les 22.00, jo truco al president del TSJC per informar-lo.

CL: A quina hora? Per informar-lo de què?

JLT: A les 22.00 de la nit, pel resultat. Per dir-li que al final no sortien per per decisió d'ells, perquè la secretària deia que si no sortia amb la resta, no sortia. La resta no sortia perquè els vehicles no podien sortir. Llavors, el president del TSJC m'informa que el motiu pel qual la comitiva encara no surt pot ser perquè hi ha hagut una presentació de recursos 'habeas corpus' i de recusació del jutge.

CL: Un ‘habeas corpus’ de qui?

JLT: No ho sé, perquè jo tampoc ho pregunto. Ell em diu que no surten perquè hi ha un problema derivat d'aquesta presentació d''habeas corpus' i la recusació. Arran d’això, preguntem a la Guàrdia Civil si això és així i si hi ha algun problema. I la Guàrdia Civil ens transmet que tenen problemes informàtics amb una còpia que estan fent d’algun tipus de suport. Els demanem si tenen una previsió de quant temps pot passar perquè teníem la línia policial muntada. Primer ens diuen que pot passar una estona, no necessàriament molta, i en una segona comunicació, entre les 22.30-22.45, ens diuen que és un problema informàtic i que es pot allargar hores o inclús tota la nit.

CL: Que s’hi poden passar tota la nit perquè hi ha un problema informàtic?

JLT: Sí. La intendent ens transmet això. Ella estava en contacte amb el tinent i el capità de la Guàrdia Civil. L'hi diuen els comandaments d'allà, a les 22.30-22.45 de la nit. Estic segur que és així, perquè hi ha una altra interlocució entre el cap dels serveis territorials i el coronel en cap de Barcelona de la Guàrdia Civil. I ell ens diu que no en sap res, ni que hi hagi cap problema. Però sí que és el que transmeten des del lloc dels fets a la intendent. No sé si segueixo explicant...

CL: Sí, segueixi.

JLT: A partir de llavors, rebo una trucada a les 23.00 hores del jutjat d'incidències de Barcelona, crec que era el número 3. A més aquesta conversa té testimonis, perquè [el jutge] em diu que està present el fiscal i la secretària judicial (la lletrada del jutjat), que està en mans lliures i que escolten la conversa. M'ordena que els Mossos traguem la comissió judicial que ha fet el registre del departament. Jo li explico tot el que he explicat fins ara. Primer li dic que jo no conec el número des d’on em trucava, ja que em trucava al meu mòbil. El truco jo i llavors li explico el que he explicat fins ara... Hi ha una cosa prèvia, perquè abans d’aquesta trucada havíem començat a desmuntar la línia policial, perquè la Guàrdia Civil ens havia informat que probablement seria tota la nit...

CL: I la comissió també s’anava a quedar tota la nit pel problema informàtic? No volia sortir absolutament ningú?

JLT: En aquell moment no. Nosaltres tenim la dada fins aquell moment, transmesa per la Guàrdia Civil -ja que fins llavors no havíem parlat amb la secretària judicial-, que la secretària no volia sortir perquè els guàrdies civils no volien sortir, que no volien sortir perquè no es recuperen els cotxes en aquell moment.

CL: Llavors per què no volen sortir? Per què no es recuperen els cotxes o per què hi ha un error informàtic i es quedaran allà tota la nit?

JLT: El que ens estava transmetent la Guàrdia Civil, en un primer moment, és que no sortien perquè no podien sortir tots.

CL: Perquè vostès havien dit prèviament que els de paisà sí però els uniformats no...

JLT: No, no. Nosaltres no. Eren ells els que anaven dient... En cap moment nosaltres vam marcar qui sí i qui no; l'oferiment era per a tots. Són ells els que ens diuen primer que els uniformats no surten si no surten els cotxes. Molt bé, doncs traiem tota els altres. Llavors els agents de paisà de la Guàrdia Civil no surten perquè els seus companys [uniformats] no surten. Doncs traiem la secretària. I el següent pas és que la secretària no surt si no surten tots. Ens havíem quedat allà, fins que vam dir: hi ha algun problema? Quan tinc la conversa amb el president del TSJC. I llavors ells comencen a parlar d'un problema informàtic. Jo li estic explicant al jutge en aquell moment el per què no surten perquè no puguem, sinó que hem quedat que ells no havien finalitzat diligència. I ell m’ordena que surtin. I jo li dic: Senyoria, havíem començat a desmuntar el dispositiu; no hi ha més problema que el temps que tardem a tornar-lo a muntar.

CL: Vostè no li diu al jutge que no sortien per què el registre no s’havia acabat?

JLT: No sortien perquè el registre no s’havia acabat? No, no.

CL: És el que consta a la diligència i no concorda amb el que vostè està dient...

JLT: No, no. En cap moment. Jo li dic al jutge, quan l’informo de les diferents fases, que havíem tingut previst el dispositiu per sortir i que no estan sortint perquè la secretaria judicial declina sortir si no surt amb la resta. Jo no li dic en cap moment al jutge que és perquè la diligència no ha acabat. Li puc dir alguna cosa de la conversa amb el president del TSJC, hi puc fer alguna referència quan informava hi ha algun tipus de problema amb la diligència. Però jo l’informo del que ens ha transmès la Guàrdia Civil... Però ell em diu: «A mi no em digui el que li diu la Guàrdia Civil. Jo li dono l'ordre que tregui la comissió judicial». I arran d’això, jo ordeno que es parli directament amb la secretària judicial, i que se li pregunti si ha acabat la diligència i vol sortir. I és quan ens diu que sí, i es fa l'oferiment també als guàrdies civils. A instàncies nostres, és quan sabem que realment la diligència ha acabat. Quan parlem amb la lletrada de l’administració de justícia [la secretària judicial], és quan nosaltres tenim la primera notícia que de la diligència s'ha acabat. Estem parlant de les 23.00.


CL: No hi havia cap motiu per què la secretària tingués por? La por devia tenir alguna base, perquè no va sortir per la porta, la secretària.

JLT: Concorda, perquè tenim el passadís per sortir. El tenim fins que la Guàrdia Civil ens parla de problemes informàtics. Per això es desmunta la línia policial. Un inspector de la unitat de mediació havia descobert que es connectava el departament a través de la segona planta amb el teatre Coliseum. Quan es rep l'ordre del jutge, s'ha desmuntat la línia policial. Es pensa en aquesta opció per rapidesa i encarreguem a un inspector que s'ofereixi aquesta possibilitat a la secretària. És la manera més ràpida; si no, haguéssim muntat la línia policial una altra vegada, però hauríem trigat més. Es fa el mateix oferiment a la Guàrdia Civil, i es queden allà fins que poden treure els cotxes, fins a les 3.00 matinada. Traiem la secretària, després segueix el dispositiu i comença a baixar la gent progressivament. Sobre la 1.30-2.00, comencem les maniobres per acostar-nos als vehicles i es fa una càrrega. La Guàrdia Civil no vol sortir com la secretària.

CL: Però no diu que és per un problema informàtic?

JLT: És el que transmeten ells. Entre la 1.30-2.00 hores, es fa la maniobra de guiar els vehicles i poder-los treure. Es porten les grues i a les 3.00 es poden treure. A les 3.00 surten tots els guàrdies civils.

CL: Ja no en queda cap a l'edifici?

JLT: No ho puc dir amb exactitud, però ja no hi era.

CL: Se n'havia anat a casa? S'havia desentès del problema?

JLT: A les 2.00, quan s'obre línia policial, hi ha coses que les sé amb més i menys precisió; les que vaig gestionar de manera més directa. Jo ja no hi era, només quedava la recuperació dels vehicles.

CL: Vostè sí que estava gestionant. Resulta que a les 2.00 de la matinada ja està tot acabat i ja no sap més de les 3.00 de la matinada.

JLT: Des de les 0.00 de la matinada comença a baixar la concentració gent. La secretària judicial ja ha sortit d’allà i s'està fent recuperació vehicles perquè els guàrdies civils poguessin marxar. Va ser progressiu, perquè les grues no van arribar totes alhora.

CL: Cap problema amb els manifestants? Una reacció violenta contra vostès?

JLT: Algunes empentes a part d’un llançament d’una ampolla de plàstic, que jo tingui coneixement. A part d’un cotxe que, com els de la Guàrdia Civil, també ha patit danys

CL: La línia de protecció no va costar gaire fer-la?

JLT: Va costar, sí.

CL: Per què va costar si no hi va haver massa problema de violència?

JLT: No és per violència, però per resistència perquè les persones, en arribar a la cantonada amb la Rambla de Catalunya es posen al davant i és molt difícil avançar. A no ser que es facin càrregues policials. No es va considerar oportú carregar.

CL: Però sí que hi havia risc per a la integritat física de les persones. O no? Pregunto.

JLT: La nostra valoració de risc per a la integritat física... Vam pensar que hi hauria hagut risc si nosaltres allà comencem a utilitzar la força, per això no ho vam fer.

CL: Vostè va parlar directament en algun moment del dia amb la senyora Llanos? Lanos no... Teresa Laplana, perdó.

JLT: No, en cap moment.

[...]

JLT: Jo rebo una trucada d’ell [Jordi Sànchez] concretament cap a les dotze o dotze i escaig del matí oferint-se... És a dir, a les deu i mitja del matí ja hi havia un sergent nostre de mediació [...] i ell em truca dient que anirà cap allà i per oferir-se també per fer la mediació en la mesura que ell pugui i amb la gent de la seva organització amb qui tingui ascendent. En un primer moment el que em diu és perquè es posin en contacte gent seva amb gent de mediació nostra i després és per anar-hi ell personalment. I les converses que anem tenint és perquè...

CL: O sigui que tenia cert poder d’organització aquest senyor?

JLT: D’organització amb la seva gent el tindrà, però amb la policia no.

CL: No amb la policia no, dic amb la gent del carrer.

JLT: Bé, ell em diu que amb una part de la gent. Quan s’ofereix a fer la mediació em diu ‘amb els que jo tingui ascendent’.

[...]

CL: Amb Jordi Cuixart va parlar?

JLT: No

CL: El coneix?

JLT: L’he vist a la televisió, no hi he parlat mai.

[...]

Fiscal Miguel Ángel Carballo: Se’ns fa constar per part de la Guàrdia Civil a l’atestat que primer intenten la gestió verbal amb aquesta senyora intendent però que com que no els dóna una resposta adequada a les seves peticions comencen a fer sol·licituds formals d’auxili a través de mitjans telemàtics. Li diré les hores en què es produeixen les comunicacions de la Guàrdia Civil i la resposta. I a veure si em pot explicar primer perquè no es fa cas a aquestes comunicacions i perquè es triga tant a contestar quan vostès ja són conscients que durant el matí a la conselleria d’Economia ja estan passant fets. A les nou i quart del matí diuen: ‘urgent’, en majúscules, ‘sol·licitud de suport’ i els indiquen ‘possibilitat de concentració d’un número important de persones’ i els demanen un perímetre de seguretat de 30 o 40 metres.

JLT: Possibilitat no, ja ho sabem, li he dit abans, hi ha entre 700 i 1.000 persones en aquest moment.

MAC: Bé. Li contesta a les 9.43 i només li diu que s’ha traslladat aquesta petició. Tot i això es veu que això no té efecte perquè a les 10.46 de nou la Guàrdia Civil demana ‘urgent sol·licitud de suport’ als Mossos d’Esquadra. Tornen a demanar el perímetre de seguretat i que s’instal·lin tanques, però això no es contesta fins la una menys 25 i a més no et diu més que una notificació de recepció, no hi ha cap resposta, es diu que s’ha traslladat la sol·licitat. El poso en antecedents: a les dotze i mitja els vehicles de la Guàrdia Civil estan en l’estat que lamentablement van aparèixer després.

JLT: Si em permet, els escrits és clar els dos se’n va donant compte, però no s’ha d’oblidar que hi ha una interlocució directa al lloc dels fets, constant. Aquestes peticions també es fan allà i es donen explicacions allà i es fan també en el marc del comissari nostre territorial que està parlant tot el dia amb el coronel cap de la Guàrdia Civil. Aquestes peticions les coneixem abans que es facin per escrit, són verbals.

MAC: Tot i això la Guàrdia Civil continua fent peticions. Com que a les dotze no se’ls ha contestat, a les dotze i dos minuts la tornen a fer: ‘urgent, reiterant, habilitació d’un passadís de seguretat, mesures dissuassòries, tanques per permetre el desenvolupament de les funcions de la comissió judicial’. I dos hores després l’únic que se’ls contesta és que també s’ha tramitat. Jo entenc que si continua demanant la Guàrdia Civil és que es tramitava però no es feia res.

JLT: No, hi ha dues coses. Una és que les funcions de la comissió judicial es compleixen, res pertorba l’escorcoll que s’està fent. Jo he explicat des de la nostra perspectiva que era qui estava gestionant-ho perquè el passadís que fem perquè pugui sortir la comissió i el relat dels fets diguem que es van produint i perquè fins la trucada del jutge no s’ha materialtitzat, i no és atribuïble a nosaltres. Després, si em permet senyoria, és que per fer més escrits no vol dir que nosaltres puguem fer el que no havíem pogut fins llavors, no és que no volguéssim, és que no podíem. Hi hauria hagut una manera de poder.

MAC: I quina era la manera de poder?

JLT: A les nou i quart actuar allà per fer això que ens demanaven és generar un greu problema d’ordre públic. Amb el panorama que hi havia a Catalunya en aquell moment amb escorcolls en diferents llocs i que estaven començant a anar-hi molts ciutadans, vam valorar que era una cosa que ens podria generar problemes molt greus d’ordre públic. I permeti’m que afegeixi una cosa: hi ha un escrit que no es produeix. Jo li vaig demanar al general, quan després el vaig veure: home, les coses són molt més fàcils d’una altra manera, i aquests comunicats que se’ns faci amb alguna previsió. Si a nosaltres el dia abans s’ens diu que hi haurà una operació que afectarà no-se quants llocs, i amb el grau de concreció que sigui, perquè qualsevol entén que un tema pugui estar en secret, però preveure que hi haurà una operació a no sé quants llocs jo penso que hauríem pogut...

MAC: Això no és la pregunta que li he fet

JLT: Però deixi’m acabar. Podíem haver preparat molts més equips d’ordre públic i tenir-los a la ciutat. Senzillament és com nosaltres planifiquem les nostres operacions. I té un exemple, hi ha una actuació aquest dia de la Policia Nacional a la seu de la CUP que acaba igual, acaben rodejats els policies, i no poden prendre ja un passadís com demana la Guàrdia Civil perquè està la gent...

MAC: Jo la pregunta que li faig és i si efectivament el problema d’ordre públic va augmentat perquè de 40 passem a 700 i acaben en 40.000.

JLT: De 40 no perquè quan n’hi ha 40 nosaltres no sabem res.

MAC: Bé. Deixi’m acabar la pregunta: no pot ser que en no respondre aquestes crides es permeti i consenti que el problema d’ordre públic cada vegada sigui més gran i efectivament ja no es pugui intervenir? No hauria estat efectiu respondre aquestes primeres crides?

JLT: Es contesten les crides al lloc dels fets i en la interlocució del comissari amb el coronel. Senzillament no es pot fer perquè fer-ho és utilitzar una força molt important segons el criteri dels comandaments que estaven actuant i generar un problema greu d’ordre públic.

MAC: Diuen que no tenen coneixement de l’operatiu. No fan seguiment de les xarxes socials d’aquestes qüestions? Com és que tothom sabia el que passaria i vostès no ho saben?

JLT: Perdó, nosaltres el dia abans saber que passaria...

[...]

JLT: Jo li he dit que comencem a assabentar-nos a les vuit del matí pels mitjans de comunicació, però no és dels dies o les hores anteriors. Els dies anteriors no hi ha cap previsió i en concret el dia anterior no hi ha cap escrit de la Guàrdia Civil que ens plantegi...

MAC: Perdó, ja he admès que...

JLT: Perdó, és que és molt rellevant, perquè són 40 escorcolls en diferents llocs de Catalunya, i això a les 10 deu passades estan escrivint... jo sí que entenc que això pot ser un pol d’atracció de molta gent.

MAC: Entre que són 40 persones i passen a ser 700 o 1.000 que és el que vostès fan en concret?

JLT: Senzillament és que el comandament està allà quan són entre 700 i 1.000, que és a les 9.15 del matí.

MAC: A la una i vint es torna a dir que els efectius policials han quedat aïllats, a les dotze i mitja els vehicles ja han estat destrossats. Tornen a demanar, aquesta vegada una cosa més dramàtica, demanen un passadís per tornar a accedir als vehicles i retirar instruments com armes i elements antiavalots que hi pugui haver al vehicle. A les dues es contesta que aquesta sol·licitud es complirà quan es compleixi la primera, que era habilitar un passadís per

JLT: Aquesta és la notícia que nosaltres tenim a les 13.00.

MAC: A les 13.20 i vostès contesten a les 14.00.

JLT: A aquesta hora la novetat que ens comuniquen és que als vehicles hi pot haver armes. Aquesta és la novetat que hi ha. Fins llavors era per treure els cotxes, però nosaltres dèiem que era impossible perquè hi havia milers de persones.

MAC: Aquí ja no volen treure els cotxes, perquè tenen les rodes punxades, el que volen és accedir a netejar. I vostès contesten que quan hi hagi el passadís per la comissió judicial...

JLT: Senyoria, jo el que li dic és que a aquella hora hi ha 10.000 o 12.000 persones. És impossible entrar allà, és impossible entrar a recuperar els cotxes. Tot i això, fem algunes coses. Per exemple, tenim l’helicòpter i quan ens assabentem del tema de les armes, una part de la gestió de l’helicòpter és tenir imatges sobre els vehicles. Bastantes de les hores de l’helicòpter està sobre això. Una altra gestió és cap als propis voluntaris de l’ANC, que els que poden ser a la zona que tinguin visió dels cotxes. I nosaltres anem reclutant agents de paisà amb la intenció de fer-los entrar i rodejar els vehicles. A mesura que els anàvem reclutant, en vam enviar algun i algun va ser allà. També li puc dir que no vam poder entrar els agents per rodejar els vehicles perquè no va ser possible, perquè de 12.000 persones vam passar a 20.000, de 20.000 a 30.000, i no es podia entrar allà. Tot i això, quan s’entra, que és a la 1 de la matinada, 1 i escaig, que és quan hi comença a haver menys gent i es fa una petita càrrega per poder entrar als vehicles, evidentment allà hi havia les armes. 1, 1.20 de la matinada.

MAC: Continuant amb les comunicacions que ens consten. A les 14.55, reben una altra comunicació urgent en la qual els diuen que algú està intentant entrar a l’edifici. I vostès contesten al cap de 25 minuts que això no és cert, que vostès no observen això.

JLT: Ells diuen que veuen, a través de les càmeres, que s’està intentant entrar a l’edifici. Però és que a la porta hi ha dos agents de la Guàrdia Civil, a part dels nostres.

MAC: A la porta per fora no.

JLT: Sí, sí, sí. Allà hi ha dos agents.

MAC: Segons la Guàrdia Civil, ells s’han de posar a dins.

JLT: Ells són allà i suposo que en algun moment entren, i en algun altre surten.

MAC: Jo no era allà...

JLT: Jo tampoc...

MAC: Quan ja estem parlant de 30.000 persones, és fàcilment imaginable que allà no es queden dos guàrdies civils davant 30.000 persones, que a les 14.30 ja han destrossat els vehicles policials. Allà no hi havia dos guàrdies civils a fora. I el que se’ns diu és que els agents de la Guàrdia Civil són a la porta, però al costat interior, perquè algú està colpejant la porta per entrar. Això no és cert?

JLT: No senyoria, no és cert. Ells interpreten a través de les càmeres, no amb visió directa, que està intentant entrar gent. Es comprova i el que ens diuen els comandaments i els policies [dels Mossos] que són allà, que no hi ha cap intent d’intrusió de ningú. Ni en aquell moment ni en cap altre a l’edifici. És més, van entrar i van sortir treballadors durant pràcticament tot el dia amb total normalitat. L’accés va quedar obert, no va quedar bloquejat.

MAC: Com és que els treballadors entren i surten, fins i tot polítics coneguts, i la secretària judicial expressa en la seva diligència que no van poder sortir a menjar, que ho impedia gent? Quin dispositiu hi havia allà perquè unes persones entrin i surtin, i la secretària judicial digui que va menjar perquè un mosso d’esquadra s’apiada d’ells i els va portar uns entrepans?

JLT: No crec que el terme sigui que s’apiadi... Jo penso que no s’havia acabat el registre. No tinc coneixement que en cap moment la comissió judicial plantegi voluntàriament que vol sortir a menjar i que se li digui que no. No comparteixo això...

MAC: [Llegeix el relat de la secretària judicial] ‘Al llarg del dia, se’ns va impedir sortir de l’edifici per aconseguir menjar, obtenint només aigua i refrescs de la màquina dels baixos de l’edifici. Li recordo que portaven allà des de les 8 del matí. A les 4 em comenten que una mossa es va apiadar [hi ha un salt a l’àudio] amb entrepans per a les 20 persones que formàvem la comitiva judicial’.

JLT: Aquest relat és de la secretària?

MAC: Evidentment.

JLT: No tinc coneixement d’això.

MAC: Com pot ser que allà sembla que s’entri i es surti amb normalitat i la secretària judicial, la lletrada de l’administració de justícia, diu que no poden sortir ni a menjar, que se li impedeix?

JLT: Senyoria, jo li dic que no tinc coneixement concretament d’això. Tinc coneixement de dos moviments. Un que havia de ser amb els detinguts, que es renuncia a entrar amb els detinguts perquè sí que és cert que amb els vehicles no es podia entrar. I al final la Guàrdia Civil diu que, com que no és obligatori, ho faran amb testimonis. I dos quan es munta per sortir. Són els dos únics moments en què tinc coneixement de la voluntat d’entrar o sortir.

MAC: Quan entén vostè que la cosa se’ls ha anat de les mans? Que ja no es pot fer res, com diu en l’última contestació, per les raons de congruència, oportunitat i proporcionalitat? Quan la cosa se’ls en va anar de les mans?

JLT: No, a nosaltres de les mans això no se’ns ha anat en cap moment. A nosaltres de les mans, com a gestió d’una concentració, no se’ns ha anat de les mans en cap moment, en cap. Ni des que comença... Que li torno a dir, si nosaltres haguéssim pogut planificar, hauria estat millor, també li dic. Si haguéssim pogut planificar, perquè tenim aquesta comunicació el dia abans, hi hauria hagut molt més espai, els vehicles policials en cap cas haurien estat allà i tot hauria sigut més fàcil. Això és així. Però anar-se’n de les mans, no és de justícia a la situació que hi va haver.

MAC: Jo em refereixo, a anar-se’n de les mans, al desenvolupament adequat de les diligències judicials. Jo ja si la concentració...

JLT: La diligència judicial es va desenvolupar sense cap tipus de problema. No he tingut coneixement no es pogués desenvolupar...

MAC: Quan hi ha un detingut, s'ha de facilitar la presència del detingut en els registres judicials. Com s’explica que a les 10.30 del matí es decideix practicar els registres sense detinguts perquè és impossible que els detinguts accedissin edifici?

JLT: No va ser a les 10.30, és més tard. Va haver-hi problema perquè la Guàrdia Civil, quan teníem el passadís per entrar, perquè ja el teníem fet, no tenia tots els detinguts allà. I quan diu que els té, després exigeix entrar amb vehicle. Això vam dir que és impossible, amb els milers de persones que hi havia allà, i vam fer l’oferiment que els detinguts entressin caminant amb el passadís que havíem format, amb la línia policial. I és Guàrdia Civil qui diu que no hi ha més problemes, que ho faran amb testimonis. En aquest moment, a les 11.00, hi podia haver 2.000-3.000 persones.

MAC: Vostè considerava, des del punt de vista de la seguretat, que es podia travessar la massa de persones amb els detinguts caminant i no en un vehicle?

JLT: La línia policial estava entre la paret de Rambla Catalunya que dona accés al departament i la gent. Una línia policial que separava clarament les persones de la manifestació, no pel mig.

MAC: Quants agents hi havia en aquell moment?

JLT: Els suficients per garantir la línia policial.

MAC: Es diu que no als vehicles de la Guàrdia Civil per no generar un altercat?

JLT: Es diu que no a cap vehicle, ni camuflat ni de la Guàrdia Civil. No es podia perquè estava ple de gent.

MAC: Com es podia assegurar que el detingut no quedés alliberat per la massa?

JLT: Les persones van per la vorera i la línia policial protegia la vorera. Des de la paret fins a la calçada. I els vehicles van per la calçada. Això era anar pel mig de la gent [entrar amb vehicle]; no es podia, perquè tenies gent a la dreta i a l’esquerra. Per poder [entrar amb vehicle], has de fer una càrrega d’ordre públic molt forta, i en el context en què estàvem penso que això no hagués sigut l’adequat.

MAC: A les 22.30 els comuniquen un problema informàtic. I la lletrada de l’administració de justícia diu que a les 20.40 ha acabat el registre.

JLT: És el que a nosaltres ens va traslladar la Guàrdia Civil. Ho sé amb exactitud, perquè tinc les trucades amb el president del TSJC. No hi ha error possible. Ha de parlar-ho amb la Guàrdia Civil. La interlocució la vam tenir únicament amb ells fins que hi va haver la trucada del jutge.

MAC: Per què no hi havia un responsable de masses? Una mediació de masses?

JLT: A les 10.30 del matí el sergent ja hi és, i l’inspector arriba més tard.

MAC: La gent que era allà... Hi havia algun tipus d’organització, es podia apreciar algun tipus d’organització?

JLT: Organitzacions com l’ANC i Òmnium possiblement estaven al darrere d’una part de la gent que hi havia, i llavors hi havia gent que ho havia fet de manera individual.

MAC: Però què creu? Vostè sap professionalment... Algú organitzava allò?

JLT: Algú que estigués darrere d’allò? Honestament penso que no. Ciutadans que...

MAC: Què van fer vostès? Per què aquest Jordi Sánchez al cap i a la fi és un ciutadà. I per què té accessos a vostès, als Mossos? Una cosa que no tenien ni accés la Guàrdia Civil, que havien de tenir la interlocució amb la intendent?

JLT: Jo no nego la interlocució. La intendent i el comissari estaven parlant amb el coronel de la Guàrdia Civil. És una qüestió que truca per oferir-se per mediar. Jo intentaré amb gent de la meva organització, em transmet.

MAC: Sap si l’actuació d’aquest senyor va ser mediar o el contrari?

JLT: Pel que jo tinc coneixement, de mediar. Penso que no va ser una cosa excepcional. Nosaltres parlem a qualsevol concentració, l’11-S, el 12-O, d’empresa, sindicats... Es busquen interlocucions per mediar i facilitar la gestió de la concentració, la mobilització. Per minimitzar les conseqüències sobre la ciutadania.

MAC: Té coneixement que Sánchez i Cuixart van pujar sobre un cotxe de la Guàrdia Civil per dirigir-se a la gent?

JLT: Coneixement directe no, pels mitjans de comunicació sí.

MAC: Sap per què ho van fer?

JLT: No.

MAC: Sap si van dir que la nit havia de ser llarga i s’havia d’aguantar?

JLT: Ho puc haver llegit algun mitjà...

MAC: Em refereixo a la seva vida professional, no de lector de diari. Amb els seus subordinats...

JLT: Jo no. Que potser algun membre de la comissaria d’informació ho hagi treballat o estudiat... Jo no. Jo dic que el que conec és per mitjans de comunicació

MAC: No ha practicat si hi va haver alguna raó perquè la situació es prolongués i que fins les 23.30 no pogués sortir la comissió judicial?

JLT: Que no pogués sortir, no puc acceptar aquesta formulació.

MAC: És el que em consta, perquè és el que em diu secretària judicial

JLT: Jo dic el que jo tinc. Amb algunes conversacions hi ha testimonis, com comandaments de Mossos que ho podran corroborar.

MAC: Aquesta persona, Sánchez, i Jordi Cuixart, pujats al vehicle de la Guàrdia Civil, una vegada ja estava destrossat, van dir a la gent que l’endemà s’havia de continuar al TSJC?

JLT: Que l’endemà hi va haver concentració TSJC, sí.

MAC: No, jo dic si vostè li consta, per les investigacions que jo suposava que havia fet vostè, per què havia passat, per què la gent s’havia ajuntat, per què havia passat tot això... Si aquestes persones van fer aquesta crida?

JLT: Jo no ho puc dir. Coneixement directe, no

MAC: Si es va distribuir per allà aliments i menjar perquè la gent pogués continuar allà tota la nit. Ho van percebre els seus subordinats?

JLT: Fins a mi aquesta dada no va arribar.

MAC: Però encara que no arribés a vostè...

JLT: Fins a mi significa que cap comandament em va traslladar això. Hi ha altres coses que hem comentat, que no és que jo les veiés; les explico perquè m’ho van traslladar fins al centre de comandament.

MAC: Van traslladar el que cridava aquesta gent: que la comissió no sortiria d’aquí, i que aquí estarem tota la nit i d’aquí no sortireu? Ningú li ha explicat això?

JLT: A mi no. En tot cas, el que li asseguro és que no va ser així.

MAC: Vostè assegura que no va passar?

JLT: No. No va passar que estiguessin allà tota la nit.

MAC: Jo dic que les consignes fossin aquestes.

JLT: jo no ho sé. Ho sabrà la meva gent si va ser així, si es va dir.

MAC: Sol·licitar una nova compareixença dels quatre investigats per comptar amb la declaració de la intendenta i tornar a interrogar Trapero...

Més continguts de