Política 02/01/2017

Jordi Solé: "Treballem per tenir la complicitat dels estats per a quan la necessitem"

L'eurodiputat canvia la secretaria d'Exteriors pel Parlament Europeu després d'un any internacionalitzant el procés sobiranista des del Govern

Albert Solé / Aleix Moldes
5 min
Jordi Solé és el nou eurodiputat d'ERC

BarcelonaJordi Solé (Caldes de Montbui, 1976) agafa avui l’acta que l’acredita com a nou eurodiputat d’ERC, en substitució d’Ernest Maragall. Ahir va posar punt final a la feina de secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, que ha estat desenvolupant durant l’últim any. Dotze mesos al capdavant de la diplomàcia catalana amb la tasca de teixir complicitats amb les cancelleries del món.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Europa està interessada en el procés sobiranista?

El cas català es comença a conèixer molt a nivell d’opinió pública i els governs europeus. Hem aconseguit superar molts estereotips basats en conceptes com la insolidaritat o la intenció de fer una cosa fora d’època. La Generalitat i les institucions de la societat civil estan fent un gran esforç en aquest sentit.

El fet que no hi hagi pronunciaments favorables al referèndum per part dels estats de la UE significa un fracàs de la diplomàcia catalana?

En absolut. S’ha de llegir com un aspecte de la 'realpolitik'. Els estats tracten amb estats i, normalment, el que fan és protegir-se entre ells per defensar l’'statu quo'. No esperem un pronunciament en aquest sentit, seria irreal posar-se aquestes expectatives. Hem estat treballant per poder generar comprensió i complicitat dels estats per a quan realment la necessitem, que serà quan puguem demostrar al món que tenim una majoria a favor de la independència. Aleshores sí que necessitarem un pronunciament clar i evident i jo estic convençut que arribarà.

Tampoc s’ha aconseguit un pronunciament del Parlament Europeu.

Abans no demostrem que tenim una majoria independentista hem de sintetitzar els nostres esforços en el fet que els nostres interlocutors entenguin que aquest és un problema de democràcia que no només afecta 7,5 milions de ciutadans europeus sinó també els mateixos fonaments de la UE. No hem intentat explícitament un suport en aquest sentit, però quan l’Estat comença a travessar línies vermelles, posant Carme Forcadell davant la justícia, hem començat a veure reaccions importants a nivell europeu.

Els nombrosos canvis en el full de ruta (9-N, plebiscitàries, constituents i referèndum) perjudiquen la comprensió del procés?

És un procés complex que necessita una narrativa al més clara possible. Ara hem aconseguit situar el referèndum com una peça clau i aquesta és una figura que s’entén. Segurament costa menys explicar que farem la independència a través d’un referèndum que no a través d’altres vies que generaven més dubtes.

Europa tindrà la mateixa comprensió si el referèndum no és pactat?

En el cas que no sigui pactat ho serà després de molts intents de seure a parlar amb l’Estat. Ens hem carregat de raons i ja hem vist quina credibilitat té l’operació diàleg de l’Estat. A Europa també veuen que no pots oferir diàleg i seguir amb la via judicial.

Els comuns condicionen el seu suport a l’aval internacional del referèndum. Com s’aconsegueix aquest aval sense acord amb l’Estat?

Hem de fer el referèndum de la manera més pulcra possible, amb els estàndards d’organització i legitimitat més elevats. Hem de seguir la convenció de Venècia perquè ningú pugui posar en dubte el procés des del punt de vista de les garanties i l’organització.

La convenció de Venècia també recomana que no hi hagi modificacions rellevants en la llei de referèndums durant l’any anterior a la seva celebració, que el referèndum tingui supervisió judicial i que només sigui permès quan es trobi estipulat a la Constitució.

És clar que algú posarà en dubte el resultat si surt el que no li convé, però això es pot fer a partir d'arguments sòlids o molt dèbils. Nosaltres hem de fer que els arguments d’aquells que no acceptin el referèndum caiguin pel seu propi pes.

I pel que fa la participació. És necessari que la majoria dels votants hi participin?

Com més participació, més fàcil serà que arribi als posicionaments dels governs europeus. Però primer hem de garantir que tothom tingui l’oportunitat d’exercir el seu dret de vot. El resultat serà vinculant i, per tant, si algú decideix no participar en una decisió històrica com aquesta tindrà tot el dret a fer-ho però haurà de ser conscient de les conseqüències.

Catalunya ha de seguir interessada en una Unió Europea en crisi que ha rebut moltes crítiques en la gestó de la crisi econòmica i en la dels refugiats?

Hem de seguir creient en el projecte europeu, tot i que puc entendre un cert desencís en com les institucions europees han gestionat determinats reptes. Però està molt clar que el nostre futur ha d’estar dins d’una UE políticament més forta i integrada.

Ja ha parlat amb els altres eurodiputats catalans de cara a construir un front comú pel referèndum també a Brussel·les?

Encara no, però m’agradaria fer-ho perquè es veiés la transversalitat i pluralitat del moviment partidari del dret a decidir. Seria una imatge potent de país dels que volem defensar la democràcia i el referèndum a l’estil de la unitat d’acció que hi va haver durant l’època d’eurodiputats d’Oriol Junqueras, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Maria Badia.

El ritme de creixement de les delegacions a l’exterior va com estava previst?

Hem de veure què passa amb el pressupost del 2017. El fet que el 2016 no n’haguem tingut ens ha alentit les previsions. Ens hem centrat en les 4 europees, les de Copenhaguen, Varsòvia, Zagreb i Ginebra, que en els propers mesos probablement estaran funcionant. Pel que fa a les de fora d’Europa, el seu desenvolupament anirà en funció de l’aprovació dels pressupostos del 2017.

Deixa el càrrec de secretari d’Exteriors després d’un any. Considera que deixa la feina a mitges?

Era un compromís que havia adquirit com a número 3 de la llista electoral. Un compromís que coneixia el conseller (Romeva) i també el meu partit. Tot el meu entorn era conscient que la feina a la secretaria d’afers exteriors era per un any.

Marxa al Parlament Europeu però seguirà d’alcalde a Caldes de Montbui. Com gestionarà aquesta situació?

No ho he amagat mai. Ho vaig explicar fins i tot abans de les municipals del 2015. La gent que va votar la nostra llista era conscient d’aquesta situació. Ara farà 10 anys que sóc alcalde i en la meitat he compaginat la feina amb altres càrrecs institucionals (diputat al Parlament i secretari d’Exteriors). El 2016 a la secretaria ja he estat bastants dies fora i no ha estat un obstacle perquè el govern municipal rutllés.

A Junqueras ja se li va criticar al seu dia l’acumulació de càrrecs quan també era alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Veu adequat que vostè ocupi un càrrec a l’executiva d’ERC i sigui alcalde i eurodiputat alhora?

L’important és que exercim els càrrecs i la responsabilitat de la millor manera possible. I, si estem en més d’un lloc alhora, que ho fem bé a tot arreu. Si sóc alcalde i eurodiputat és perquè he passat per les urnes i per processos electorals interns. Això és transparent i absolutament democràtic.

Què li sembla que 'Politico' vegi Puigdemont com una de les persones que poden arruïnar el 2017?

Tornem a tenir la prova que el que passa a Catalunya interessa al món. Se’n parla molt a nivell internacional per part dels principals mitjans. Però no crec que algú que implementa un mandat de la ciutadania i del Parlament pugui ser vist com una amenaça. Al contrari, qui genera tensió és qui prohibeix votar perquè posa en risc la democràcia.

stats