Torra convocarà les eleccions després d'aprovar els pressupostos

Constata que la legislatura no té més recorregut però manté Esquerra al Govern

ALEIX MOLDES / NÚRIA ORRIOLS / ANNA MASCARÓ

"Aquesta legislatura no té més recorregut polític. Arriba al seu final". Amb aquesta frase, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat la seva declaració institucional –convocada d'urgència ahir a mitjanit per a aquest matí– per anunciar que garantirà per "responsabilitat" i "necessitat del país" l'aprovació dels pressupostos per a aquest 2020, però que seguidament convocarà unes noves eleccions anticipades. Per a Torra, la decisió dilluns del president del Parlament, Roger Torrent, de deixar-lo sense escó deixa "desprotegida" la presidència de la Generalitat i és un senyal de "deslleialtat" i falta de confiança que no pot assumir. "Cap govern no pot funcionar sense unitat, lleialtat ni estratègia comuna", ha afirmat el president. Però ha descartat fer fora Esquerra del Govern –malgrat que en les últimes hores ha sigut un dels escenaris sobre la taula–. "No seré jo ni el meu espai polític el que trenqui la unitat d'aquest Govern", ha dit.

L'anunci de la compareixença pública dimarts a mitjanit –amb la previsió d'aprovar els pressupostos dimecres a les 9.30 h– va agafar desprevinguts els republicans, que no sabien què havia de dir el president. De fet, a primera hora s'ha reunit la cúpula a la seu del partit al carrer Calàbria per analitzar escenaris i fonts de la formació fins i tot han advertit que si es feia fora Aragonès de l'executiu no es quedarien quiets. Més tard, però, han rebaixat les declaracions i ja coneixent la decisió del president han expressat "respecte". Aquest vespre, en una entrevista a TV3, el vicepresident, Pere Aragonès, ha avalat la convocatòria electoral: ha afirmat que davant les "visions diferents" dins el Govern, cal passar per les urnes i que la ciutadania decideixi. 

Tot i la contundència contra els seus socis a l'executiu, Torra ha deixat fins i tot la porta oberta a reconduir la situació: "La legislatura no té més recorregut polític si no es refà la unitat i la lleialtat que va fer possible l'1-O".

Durant la compareixença, el president també ha expressat la necessitat d'explorar el diàleg amb el nou govern espanyol i ha confirmat que preveu reunir-se la setmana que ve, el 6 de febrer, amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. D'allà han de sortir els termes de la taula de negociació entre governs sobre el conflicte polític que va pactar Esquerra amb el PSOE a canvi d'abstenir-se en la investidura. "Vull comprovar si el govern espanyol vol posar fi a la repressió", ha dit Torra, que té la intenció de defensar l'autodeterminació amb la negociació amb els socialistes, malgrat que ja han descartat un referèndum sobre la independència.

Un cop presa la decisió, el Consell Executiu s'ha reunit a les 15 h per aprovar el projecte de pressupostos i a la tarda ja han començat el tràmit al Parlament, amb la compareixença del vicepresident, Pere Aragonès. Segons els càlculs, es preveu que els comptes –acordats amb els comuns– puguin estar aprovats el 18 de març, de manera que les eleccions podrien arribar ja al mes de maig. 

La reacció de l'oposició no s'ha fet esperar i, lluny de donar suport al president, ha exigit eleccions immediates. El seu primer secretari, Miquel Iceta, ha dit que Torra "és un president desautoritzat" que presideix un "Govern trencat". Els socialistes catalans demanen la convocatòria immediata d'eleccions. Un reclam al qual s'han afegit la resta de partits unionistes.

La cimera definitiva de JxCat

Tant d’una banda com de l’altra s’interpreta que la crisi de dilluns és definitiva. El Govern va quedar esquerdat per un desacord que tots apunten que és irreconciliable, però, de moment, Quim Torra aguantarà per aprovar els pressupostos. Hi va haver una cimera clau dimarts a la nit al Palau de la Generalitat –tal com ha explicat en l'edició de paper l'ARA– que va servir per prendre la decisió. S'hi van analitzar totes les opcions sobre la taula: convocar eleccions, destituir els consellers d’ERC o seguir igual per almenys aprovar els comptes. Hi eren presents, segons ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA, un nucli molt reduït de dirigents: el president, Quim Torra, els diputats Elsa Artadi i Albert Batet, el director general d'Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius, el vicepresident del Parlament, Josep Costa, la consellera Meritxell Budó, els assessors de Presidència Anna Figuera i Pere Cardús, i l'expresident Carles Puigdemont connectat des de Waterloo. Al final va guanyar l'opció més prudent: donar llum verda als pressupostos però avisar Esquerra que la legislatura ha arribat al seu punt i final i que convocarà eleccions.

Aquest dimecres al matí els consellers de JxCat han sigut citats a les 11 h al Palau de la Generalitat per ser informats de la decisió, mentre que a les 11.30 h s'ha traslladat la informació al president del PDECat, David Bonvehí. A les 11.45 h, un quart abans de comparèixer públicament, Torra s'ha reunit amb el vicepresident Aragonès per explicar-li la situació.

Després de la compareixença, al migdia, Puigdemont també ha trencat el silenci públic –encara no havia dit res a través de Twitter de la crisi de dilluns– per donar suport al president Torra. "Hi ha decisions que no són gens fàcils i que s'acaben d'entendre del tot quan s'agafa perspectiva. Avui el president Torra ha sigut el president de tot el país, mirant més enllà dels interessos particulars i personals, amb responsabilitat i lleialtat", ha dit. L'expresident i Torra havien mantingut una relació més freda en els últims mesos, arran de la proposta en solitari que va fer el president per respondre a la sentència del Procés, sense el suport del grup de JxCat. Fonts coneixedores dels dos dirigents interpreten que la decisió de Torra l'acosta un altre cop a l'expresident. 

L'opció de fer fora ERC del Govern, descartada

"Quan el president tingui una decisió per comunicar, ho farà", resumien dimarts fonts de Presidència, receptant calma. I és que el president s'ha limitat les últimes 48 hores a conèixer l’opinió dels parlamentaris, consellers i persones de confiança, entre elles la líder al Congrés, Laura Borràs, i el diputat del Parlament Francesc Dalmases, l'anomenada war room del president. Dilluns, un cop suspès el ple, el president es va reunir amb el grup parlamentari de JxCat i els consellers del Govern en connexió amb l’expresident Carles Puigdemont des de Waterloo. El clima de crispació amb Esquerra es va plasmar en totes les intervencions, però la majoria també es van pronunciar a favor d’aprovar els pressupostos, sobretot els membres del Govern. "El president només va escoltar", relaten fonts presents.

Ara bé, en aquesta reunió ja va sorgir la possibilitat de cessar els membres d’ERC i formar un executiu monocolor. Entre els que van donar suport a aquesta idea hi havia la portaveu adjunta, Elsa Artadi, o el conseller de Territori, Damià Calvet. Qui va evitar posicionar-se a favor d'això va ser l'expresident Puigdemont, que no va defensar obertament un trencament immediat. De fet, tant ell com els presos polítics –apunten diverses fonts– han apostat per situar les eleccions després dels comptes i no convocar-les de manera immediata. També per mantenir Esquerra al Govern, tenint en compte que es llegiria com una trencadissa de l'independentisme i seria difícil de reconduir. I és que un dels arguments de "pes" era que JxCat no volia aparèixer com qui trencava la "unitat de l'independentisme". 

L'exconseller de Presidència Jordi Turull va ser clar durant la seva compareixença en la comissió d'investigació del 155.  "A la presó, els moments tristos que vivim són episodis com els d’ahir", va dir Turull, potser qui més contundentment es va posicionar contra el final de la legislatura. "Deixem l’orgull i agafem la bandera de la unitat i la llibertat", va insistir. Fonts properes a l'expresident expliquen que després de la compareixença, Torra va poder conversar amb els exmembres del Govern de JxCat durant una bona estona per saber quina era la seva opinió. 

Aquest dimecres, després de l'anunci, Albert Batet també ha convocat el grup parlamentari per analitzar la situació i la majoria de diputats han donat suport a la decisió del president. Tanmateix, tant Artadi, Calvet com l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, han mantingut que ells eren partidaris també de fer canvis a l'executiu davant la "deslleialtat" que consideren que va tenir lloc dilluns, tant per la decisió de Torrent com per la imatge de només mig Govern aplaudint el president.

Comença el compte enrere cap a unes noves eleccions a Catalunya.