El Tribunal Constitucional rebutja per unanimitat suspendre la condemna dels presos polítics

BarcelonaEls presos polítics seguiran a la presó mentre el Tribunal Constitucional revisa la sentència de l'1 d'octubre. Aquesta ha estat la decisió que ha pres aquest dimarts l'alt tribunal en resposta a les peticions de llibertat que, juntament amb els recursos d'empara, havien presentat els condemnats pel Procés. Segons ha avançat Efe, l'alt tribunal ha denegat per unanimitat suspendre les penes de presó, alineant-se amb les tesis de la Fiscalia.

El tribunal considera que no pot deixar en suspens les condemnes per haver fet el referèndum de l'1 d'octubre perquè són superiors a cinc anys de presó (van de nou a tretze), el límit temporal que, segons argumenta el Constitucional, estableix la doctrina per prendre aquest tipus de mesures.

La unanimitat dels magistrats en aquesta qüestió és un tancament de files del Constitucional, almenys d'entrada, amb la sentència del Suprem. En altres ocasions no ha sigut així: el TC no ha resolt mai a favor dels presos polítics, però en els recursos relacionats amb els drets polítics es va dividir –com el permís per anar al Parlament o exercir de diputats durant la instrucció– perquè hi va haver tres magistrats que van defensar trobar "mesures alternatives" que no restringissin la representació política. Aquest cop, però, tots els membres del Constitucional han coincidit en contra del reclam dels presos polítics.

Amb la resolució d'aquest dimarts, el TC s'ha pronunciat sobre totes les peticions de llibertat que havien fet els líders independentistes empresonats menys la del president d'ERC Oriol Junqueras, l'exconseller Raül Romeva i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Els tres dirigents implicats en l'1 d'Octubre van presentar recusacions contra tots els magistrats de l'alt tribunal i es resoldran més endavant.

Les reaccions al TC no han trigat a arribar. Òmnium Cultural ha convocat una concentració davant de la delegació del govern espanyol per protestar contra la resolució. Hi ha acudit una cinquantena de persones amb mascaretes i mantenint la distància de seguretat. "Ens temíem que passaria això", ha lamentat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri: "El TC tenia una oportunitat de situar-se al costat de la justícia", ha lamentat, i ha anunciat que el sobiranisme "passa a l'ofensiva": "Denunciarem totes les actuacions inqualificables de l'Estat". Fonts d'Òmnium informen que s'han celebrat actes similars a la Seu d'Urgell, Manresa, Vilafranca, Girona, Lleida i Tarragona. La protesta és simbòlica, apunten des de l'entitat, ja que el context de pandèmia desaconsella els actes massius.

El president de la Generalitat, Quim Torra, també ha reaccionat a la situació a través de Twitter. "Cap independentista trobarà mai justícia a Espanya", ha sentenciat, "només la independència trenca el règim del 78", ha acabat.

Tant Jordi Cuixart com Jordi Sànchez, que són els que fa més temps que estan empresonats, des del 16 d'octubre del 2017, han carregat contra el tribunal.

"Com el 2010, el TC mai falla", ha afirmat el president d'Òmnium, mentre que l'exlíder de l'ANC i ara president de la Crida ha expressat que el TC "se'n riu de les Nacions Unides i Amnistia Internacional", en al·lusió als pronunciaments a favor de la seva llibertat.

També el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha replicat a la decisió del Constitucional amb una piulada. "L'única justícia que esperem és la que ha de venir d'Europa, però sobretot la dels nostres conciutadans i conciutadanes que saben que som innocents", ha reblat.

Última estació abans d'Estrasburg

El recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem és l'última estació dels presos polítics abans d'arribar a Europa. El passat 6 de maig el Constitucional va admetre els recursos dels presos per la seva "transcendència constitucional" i ara comença l'estudi sobre si la sentència que va emetre el Suprem sobre l'1-O vulnera o no els seus drets fonamentals. Aquest estudi es pot allargar mesos o anys, en funció de quina sigui la celeritat del tribunal.

Quan el TC va admetre a tràmit els recursos d'empara dels presos polítics, l'exconseller Jordi Turull va acusar-lo de no tenir voluntat de resoldre'ls, sinó de "guardar-los en un calaix" i vetar la possibilitat d'arribar a Europa de manera immediata. De fet, els presos de JxCat van fer una vaga de fam per aquest motiu abans del judici: denunciaven que, amb aquesta estratègia, el TC els vetava l'accés a instàncies internacionals.