TRIBUNALS

El Tribunal Suprem només investigarà Francesc Homs pel 9-N

La part d’Artur Mas torna a Catalunya

El Tribunal Suprem ha obert una investigació sobre l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, ara líder de Democràcia i Llibertat al Congrés, pel seu paper en la consulta sobiranista del 9-N. A falta de la resolució definitiva, la sala va avançar ahir que Homs podria haver comès els delictes de desobediència, prevaricació i malversació ajudant a tirar endavant la votació. El tribunal va nomenar com a instructor de la causa el magistrat Andrés Palomo.

Així, el Suprem va decidir seguir el consell de la fiscalia de l’organisme i retornarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la resta de la causa, que afecta Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i rebutja la petició del jutge que fins ara havia portat el cas, Joan Manuel Abril, que era partidari que tota la investigació es tramités conjuntament. De fet, tant Abril com els fiscals de Catalunya que havien dut el cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, van deixar pràcticament enllestida la causa abans d’enviar-la al Suprem i fins i tot van prendre declaració a Homs, que va comparèixer voluntàriament.

“Aniré a declarar amb l’estelada”

Poc després de conèixer la decisió del Suprem, Homs va insistir en el caràcter “innegablement polític” de la investigació del 9-N, en declaracions a RAC1. “No tinc cap por d’anar a la presó”, va assegurar l’exconseller de Presidència, que va afirmar que aniria a “declarar amb l’estelada penjada”. Així mateix, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va mostrar tot el seu suport a Homs davant l’“ofensiva judicial”, mentre que la portaveu del Govern, Neus Munté, va parlar de “persecució”.

El nom de Francesc Homs va sortir des del principi en la investigació sobre la consulta sobiranista, pel paper actiu de l’ara diputat al Congrés en la votació, però inicialment es va descartar incloure’l com un dels organitzadors. Fa pocs mesos els investigadors van trobar una carta en què Homs autoritzava una empresa informàtica a continuar treballant per la consulta alternativa quan ja estava suspesa pel Constitucional. Segons la fiscalia, citava un informe dels serveis jurídics i, basant-se en aquest document, assegurava que les gestions que fessin els informàtics no vulnerarien la suspensió de la consulta imposada per l’alt tribunal. Quan Homs va declarar al TSJC, va assumir la responsabilitat de la carta, però va assegurar que “tot era legal”.

Més continguts de