El Tribunal Constitucional avala dividit la condemna a Otegi

MadridEl ple del Tribunal Constitucional ha avalat dividit, amb el vot a favor de set magistrats enfront del vot en contra d'uns altres cinc, la condemna a sis anys i mig de presó que el Tribunal Suprem va imposar a l'exportaveu de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegui per intentar reconstruir Batasuna a través de Bateragune. D'aquesta manera, el tribunal manté a la presó Otegi, que es troba empresonat des de l'octubre de 2009 per aquest cas, que afecta també els dirigents abertzales Miren Zabaleta, Arkaiz Rodríguez Torres i Sonia Jacinto García.

La sentència considera que no s'han vulnerat els drets a la imparcialitat judicial ni a la presumpció d'innocència dels condemnats, opinió que no comparteix la vicepresidenta del tribunal, Adela Asua, que considera que els condemnats van ser sentenciats per un delicte d'integració en grup terrorista sense una prova de càrrec concloent. A més d'Asua han votat en contra de confirmar la condemna els magistrats Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca, Fernando Valdés Dal-Ré i Luis Ignacio Ortega, mentre que en el bloc majoritari que ha votat per mantenir la condemna es troba el president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos.

L'exsecretari del sindicat LAB Rafael Díez Usabiaga també ha recorregut en empara la seva condemna pels mateixos fets i, tot i que el seu procediment és un altre, és previsible que aquesta decisió se li apliqui a ell també en els mateixos termes.

Prèviament al rebuig del recurs adoptat en un ple, el Tribunal Constitucional havia desestimat per unanimitat l'admissió a tràmit de la recusació plantejada per Otegi contra el nou magistrat del tribunal Antonio Narváez.

La sentència del Constitucional ha considerat que, igual que va entendre el Tribunal Suprem, la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo que va condemnar els acusats no tenia "una idea preconcebuda sobre la participació d'Otegi" en la reconstrucció de Batasuna, encara que en un altre procés per enaltiment del terrorisme sí que va ser apartada per expressar un prejudici contra l'exportaveu abertzale. Segons el tribunal, "la convicció judicial sobre la integració" d'Otegi en banda armada "es basa en una sèrie d'indicis" entre els quals no es troba la seva negativa a condemnar la violència.

La sentència afirma, a més, que "no pot sostenir-se que la conclusió" que els condemnats "seguien una estratègia dissenyada i dirigida des de l'organització terrorista resulti més improbable que probable". El Constitucional ha assegurat també que el fet que els acusats fossin membres rellevants de l'esquerra abertzale no ha estat concloent "per inferir que actuaven sota la direcció" d'ETA. Sí que ho ha estat, en canvi, que "la seva actuació era del tot coincident pel que fa a la consecució d'uns objectius polítics i també pel que fa a l'ús dels mitjans violents i il·lícits per a la seva consecució, que és el que defineix l'actuació de les organitzacions terroristes".

La negativa d'Otegi a condemnar la violència tampoc ha estat utilitzat, segons la sentència, com "un element incriminatori" sobre la seva pertinença a ETA, argument que no han compartit els cinc magistrats que s'han oposat a avalar la condemna i que creuen que sí ha estat així.

Durant tot el procés, el tribunal de garanties constitucionals ha rebutjat en dues ocasions l'excarceració d'Otegi per la gravetat del delicte pel qual va ser condemnat. Al novembre de 2013, la Fiscalia del Tribunal Constitucional va avalar les condemnes als dirigents abertzales Arnaldo Otegi i Rafael Díaz Usabiaga, és a dir, es va oposar als recursos d'empara que van presentar contra les seves condemnes.

Otegi, que va ingressar a la presó preventiva el 16 d'octubre de 2009 per ordre del jutge Baltasar Garzón pel cas Bateragune, va ser condemnat per l'Audiència Nacional a deu anys de presó, igual que Rafael Díez. L'Audiència Nacional els va condemnar perquè va considerar provat que a través de l'activitat que van desplegar entre 2008 i 2009 complien les instruccions d'ETA, i que Otegi i Díez, a més, "ostentaven la categoria de responsables i promotors" d'una nova estructura que transmetia les directrius de la banda terrorista. El Tribunal Suprem (TS) va rebaixar el maig de 2012 a sis anys i mig la condemna perquè va considerar que havien de ser penats per la seva pertinença a ETA però no en qualitat de dirigents.