Un Junqueras va poder ser ovacionat a la UAB

Cerdanyola del VallèsAmagat a l’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB entre professors, estudiants i periodistes, Artur Junqueras va aixecar tímidament la mà quan va sentir que l’esmentaven. “Aquell senyor que aixeca la mà és el pare de l’Oriol”. I tot seguit hi va haver una ovació unànime durant diversos minuts que el va fer emocionar. L’Autònoma l’aplaudia a ell en l’homenatge al seu fill, vinculat durant més de quinze anys a la universitat i que, des de fa cinc mesos, és un dels presos polítics de l’Estat. “Ha estat un bon estudiant, un bon professor, i és una bona persona”, va dir Josep Maria Solé i Sabaté, professor d’història contemporània de la UAB.

L’auditori, ple a vessar, va acollir un dels pocs actes que s’estan fent a les universitats catalanes contra la repressió. Gelosos de la seva neutralitat, els centres acadèmics -que sí que han demanat la llibertat dels presos- han preferit esquivar qualsevol polèmica i s’han desmarcat de les propostes que han anat sorgint de les aules. La d’ahir n’era precisament una, impulsada per cinc professors i amics de Junqueras, però aquest cop el rectorat de la UAB no va poder defugir la polèmica. L’acte va haver de canviar dues vegades de sala. La primera vegada perquè l’anomenat Homenatge a la democràcia era massa “polític” per al deganat de la Facultat d’Economia, que inicialment havia cedit la sala de graus. La segona, perquè l’aula 604 de la Facultat de Lletres havia quedat petita.

“Què fem a les universitats?, em pregunten. Doncs actes com aquest per demostrar que no tothom té la insensibilitat acadèmica que han tingut els òrgans dirigents, entre ells a la nostra universitat”, criticava Solé i Sabaté. Ell va ser un dels encarregats de glossar la vida acadèmica de Junqueras, el tema sobre el qual havia de girar aquell homenatge. Però també va ser qui va obrir la caixa dels trons. “Ja no només no l’organitza la universitat [l’acte d’homenatge], és que ni tan sols s’han fet aturades ni s’han respectat les vagues”, comentaven des de les butaques la Núria i la Laia, dues estudiants del grau d’ADE i dret que es cursa a la Facultat d’Economia. Entre els presents, diputats i exdirigents d’ERC i també persones vinculades a l’àmbit acadèmic. Entre els absents, la rectora de l’Autonòma, Margarita Arboix.

El referèndum dels anys 80

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va ser una de les que van parlar per denunciar l’existència de presos polítics, però també per recordar que des del 1987, quan va començar econòmiques a la UB, Junqueras ja va començar a preparar mentalment el referèndum: “L’empresonament per fets inventats és una perversió, perquè si hi ha una persona que defensa la paraula i la pau és ell. L’Oriol és a la presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació, que ja era el que ens movia als 18 anys”.

L’acte va acabar amb el crit de “Llibertat presos polítics”. Immediatament després, Solé i Sabaté començava una nova carta al seu amic: “Oriol, una alegria. L’auditori era ple a vessar...”