Unió posa fi a 85 anys d’història pel deute

Espadaler anuncia la liquidació del partit per la impossibilitat de retornar els més de 22 milions

Quan Josep Antoni Duran i Lleida va quedar fora del Congrés amb poc més de 64.000 vots, la nit electoral del 20 de desembre, pocs dirigents d’Unió s’imaginaven que arribaria un dia com ahir. La formació democristiana, amb 85 anys d’història i acostumada a moure’s pels cercles del poder durant més de trenta-cinc anys al costat de l’antiga CDC, ha posat punt final a la seva vida política per la llosa d’un deute de 22,5 milions d’euros. L’actual líder, Ramon Espadaler, va anunciar la liquidació del partit a través d’una carta als militants en què informava que el jutjat mercantil número 4 de Barcelona, arran del concurs de creditors que van sol·licitar ara fa un any, havia decretat la fallida econòmica. “L’obertura del procés de liquidació, per raó de fallida econòmica, decretada pel jutge mercantil, posa punt final a la nostra trajectòria com a partit polític”, afirmava contundent l’exconseller d’Interior.

Llegeix la carta de comiat de Ramon Espadaler als seus militants

A Unió tot va començar a torçar-se amb la partició del partit en dos com a conseqüència de la consulta interna sobre el procés sobiranista (d’on va néixer Demòcrates de Catalunya) i el trencament de la federació de CiU per l’aposta de les eleccions plebiscitàries. “En aquell moment ens vam equivocar”, afirmava temps després un membre de la direcció implorant que, algun dia, l’espai ideològic de CiU es tornés a reconfigurar.

Va ser el 27 de setembre, amb una de les participacions més altes de la història, que la indefinició dels democristians en un moment de blanc o negre va tancar les portes del Parlament a Ramon Espadaler. El partit no va superar la prova de les urnes en solitari i no va obtenir cap diputat en els comicis. El trajecte va ser ràpid i dur: en tres mesos el partit va passar a tenir tres consellers al Govern i mig grup parlamentari de CiU a no tenir representació a Catalunya. Ara bé, la derrota definitiva va ser el 20-D, quan Duran va quedar fora del Congrés tot i que quatre anys abans havia guanyat per primer cop a Catalunya amb CiU.

El concurs de creditors

Tot i la mala salut de les finances des de feia anys -pel ritme d’endeutament de la formació-, la direcció no va afrontar la situació fins al març de l’any passat, quan la pèrdua d’ingressos (sense subvencions parlamentàries ni donacions privades per la pèrdua d’influència) va fer-se insostenible. Però no va ser Duran, màxim responsable del partit sense pausa des del 1987, qui va assumir-ne els conseqüències. L’exlíder de CiU a Madrid va plegar el gener del 2016 i va passar la pilota a Espadaler, que es va veure obligat a anunciar el preconcurs.

El deute, principalment amb els bancs, arribava llavors als 19 milions d’euros després de vendre’s totes les seus menys la de Barcelona. Tot i això, els responsables de la formació no es van veure abocats a la liquidació fins al juliol, quan les entitats financeres (La Caixa és qui tenia la majoria del deute i per tant l’última paraula) van rebutjar un acord de reestructuració del deute amb el partit. Unió va enviar una proposta -hi van tenir un paper clau Josep Sánchez Llibre i Manuel Silva- als bancs que implicava l’impagament de la major part del deute. A l’últim moment, però, les entitats bancàries es van fer enrere. Després de 85 anys, la història jutjarà el paper d’Unió.

Més continguts de