Cs i el PP consumen a Madrid un altre pacte amb la ultradreta

Com a Múrcia i a Andalusia, Cs accepta les exigències de Vox per fer presidenta la popular Ayuso

Amb l’acceptació de les exigències de Vox que va confirmar aquest dijous el líder de Ciutadans a la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado, ja són tres les comunitats autònomes en què el PP i Cs governaran gràcies als vots de la ultradreta. Andalusia i Múrcia han sigut els dos precedents. “El document de Vox no és incompatible amb el nostre acord amb el PP”, van ser les paraules escollides per Aguado per confirmar verbalment que cedirien per aconseguir els vots del partit de Santiago Abascal. I això que la formació taronja no ha deixat de repetir, des que es van celebrar les eleccions autonòmiques, que ni tan sols negociaria amb Vox, partit al qual mai s’ha atrevit a qualificar d’extrema dreta. Amb aquest acord, la popular Isabel Díaz Ayuso serà presidenta, i Aguado, vicepresident.

Dues hores abans que Aguado confirmés l’acord, la líder de Vox a la comunitat, Rocío Monasterio, presentava l’últim document rebaixat i “definitiu” enviat a la resta de partits. Monasterio, que va definir la proposta com un “document comú”, va explicar que entre les seves exigències hi havia la reducció al màxim dels impostos i l’eliminació d’ens i empreses públiques “que no responguin a criteris raonables de l’ús de fons públics”. Renuncien, això sí, a la derogació de lleis LGTBI que proposaven en un principi.

Pel que fa a l’educació en qüestions de gènere, Vox hi vol afegir alguns articles en què es fa esment explícit a la “llibertat de càtedra” per rebaixar la pressió sobre escoles i professors i que els centres puguin impartir classes d’acord amb el seu ideari, però insistint que els pares puguin escollir per als seus fills “la formació moral i religiosa d’acord amb les seves conviccions” i que els centres educatius respectin un principi de “no ingerència” en aquestes qüestions. És a dir, que els pares puguin dispensar els seus fills d’assistir a xerrades i tallers d’educació en el respecte a la diversitat de gènere i als col·lectius LGTBI, malgrat que no se’n fa menció expressa en el nou document. En aquest apartat, Aguado fins i tot va celebrar “la llibertat d’educació” com una de les conquestes, tot i que aquest tema mai ha sigut bandera del partit a Madrid, a diferència del que passa a Catalunya, on sempre han demanat més castellà a les escoles.

El futur vicepresident es va col·locar al costat de Vox al parlar d’un “consens” entre els tres partits i a l’assegurar que “hi ha una majoria absoluta que està en contra de les estocades fiscals i del fet que governin Ángel Gabilondo i Íñigo Errejón”. El líder de la formació taronja a la comunitat va destacar la baixada d’impostos del nou acord i es va mostrar “agraït” amb Ayuso i Monasterio per la seva disposició a l’acord.

En el document, Vox demana també que es combatin “les organitzacions que afavoreixin la presència d’estrangers en situació il·legal i la proliferació d’activitats delictives”. Fonts del partit consultades per l’ARA no van descartar que les ONG que ajuden els immigrants en situació irregular poguessin ser també castigades. Monasterio va afegir que els hauria agradat també incloure-hi la reducció de conselleries, però finalment van renunciar a aquesta exigència.

Negociacions similars
L’evolució del pacte de la triple dreta a Madrid ha sigut similar a la del de Múrcia. En un principi, Vox volia seure a negociar per tenir càrrecs a l’executiu i Ciutadans no volia ni sentir-ne a parlar. Però després de la topada a l’Ajuntament de Madrid -on, tot i haver-ho pactat prèviament, el PP i Cs es van negar a cedir regidories a la ultradreta un cop José Luis Martínez Almeida ja havia estat investit-, Vox va canviar d’estratègia. Va decidir passar a l’oposició al consistori i fer el mateix a les comunitats on els seus vots fossin necessaris per governar, però exigint, això sí, un document signat pels tres partits que incorporés les seves exigències programàtiques, que sovint implicaven retrocessos per als immigrants sense papers o per al col·lectiu LGTBI. Durant setmanes, Ciutadans va obviar les exigències de Vox i va insistir que no seuria a parlar-hi ni signaria un pacte a tres. Una actitud que va dur la ultradreta a boicotejar les investidures dels candidats autonòmics del PP a Madrid i Múrcia.

Els equilibris de Cs
El tour de force dels d’Abascal va sacsejar el tauler i va provocar una doble concessió: Vox rebaixava encara més les seves exigències i s’acontentava amb un acord verbal amb el PP i Cs, que s’estalviava la rúbrica però no podia continuar amagant que negociava amb la ultradreta encara que fos per persona interposada. Des del principi, el PP va fer de mediador entre els dos partits i no es va avergonyir d‘aparèixer amb els ultradretans a les fotos, en pactes o negociant. L’aliança funciona, a més, a ciutats com Saragossa. Dimecres, el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va definir l’acord a la comunitat com un exemple més del “fracàs dels cordons sanitaris”. En efecte, el veto que Cs volia mantenir en un principi s’ha demostrat incompatible amb els governs on necessita el suport de Vox.

La proximitat dels d’Albert Rivera amb Vox, conseqüència sobretot del seu veto al PSOE de Sánchez, ha sigut el gran maldecap del partit taronja les últimes setmanes i la causa de fugues importants com la de Toni Roldán o Francisco de la Torre, així com de dures crítiques del fundador Francesc de Carreras, diversos avisos del president francès, Emmanuel Macron, i el trencament a Barcelona amb Manuel Valls. Al PP, en canvi, l’acostament a Vox no ha tingut cap cost ni ha motivat les crítiques internes, ni tan sols per part de la seva facció més centrista. I això que Casado va anunciar un pas al centre després de la patacada a les generals i va definir Vox per primera vegada -i última- com un partit “d’ultradreta”.

Els que sí que es van mostrar dijous durs amb l’acord van ser els representants de l’esquerra a la Comunitat de Madrid. El guanyador de les eleccions, el socialista Ángel Gabilondo, va dir que el document de Vox és “inquietant” i conté elements “d’extrema dreta”, i va afirmar que Ciutadans s’equivoca acceptant-lo. En la mateixa línia, el líder de Més Madrid, Íñigo Errejón, va atacar la formació d’Albert Rivera per “haver permès que el PP de la corrupció segueixi al poder” acceptant “xantatges de l’extrema dreta”. “Ens tindreu al davant”, va avisar Errejón.

Chivite demana un rebuig explícit d’ETA
La socialista María Chivite, que aquest divendres serà presidenta de Navarra, va demanar dijous en el seu discurs d’investidura que el “terror polític d’ETA ha de comptar amb el rebuig explícit”. En una intervenció en què no es va referir al fet que accedeixi al govern amb l’abstenció d’EH Bildu, formació durament assenyalada pels partits de dreta, Chivite va defensar un executiu que respectarà la pluralitat i es va mostrar convençuda que quan “passi la calor del Procés tornarà el diàleg i l’acord”. Dijous Bildu va votar no, però divendres en segona volta donarà les cinc abstencions necessàries per a la investidura.

Més continguts de