Els afiliats de Junts avalen trencar amb Sánchez amb un 87% de suport

BarcelonaLa decisió de Carles Puigdemont de dir prou i trencar amb el PSOE ja ha estat avalada per la militància de Junts. L'expresident de la Generalitat i líder juntaire s'hi va implicar personalment; va ser ell qui va comandar el procés de trencadissa amb el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez i la seva petició expressa ha rebut l'aval massiu dels afiliats. En concret, un 86,98% dels membres de Junts hi han donat suport amb una participació del 66,29%. Les dues xifres són gairebé exactes a la votació del novembre del 2023 sobre l'acord de Brussel·les amb els socialistes que blindava el sí a la investidura de Sánchez a canvi de l'amnistia i d'altres compromisos, a més d'un espai de negociació a Suïssa que ja s'ha desmantellat. En aquella ocasió va rebre el suport del 86,16% dels militants amb una participació del 67%, en el que havia de ser un canvi de rasant que ha esdevingut fallit.

La pregunta de la consulta que ha conclòs aquest dijous era concisa i avaluava de manera binària el grau d'acord amb "la proposta de la direcció executiva nacional de donar per finalitzat l’acord d’investidura amb el PSOE davant els reiterats incompliments dels seus compromisos". Des del passat dimecres a les 10 del matí fins aquest dijous a les sis de la tarda l'urna telemàtica ha estat oberta per validar un moviment que evidencia que el PSOE ha perdut la majoria parlamentària, però que no aboca l'Estat a eleccions. El que provocarà és que els juntaires no negociaran res més amb l'executiu estatal i senzillament votaran a favor o en contra segons els sembli "bo per a Catalunya", sense transaccions. Però això no implica una moció de censura de la mà del PP contra Sánchez que, de fet, la direcció de Junts ha rebutjat nombroses vegades, la darrera aquesta mateixa setmana per boca del secretari general, Jordi Turull.

Puigdemont va defensar internament que la ruptura amb el PSOE convenia per la manca d'avenços en múltiples àmbits, des de la inaplicació generalitzada de l'amnistia als dirigents de l'1-O fins a l'oficialitat del català a Europa o el fallit traspàs de les competències d'immigració per l'oposició de Podem, a més de l'agenda contra la multireincidència amb la llei dels juntaires –que, ara sí, el president espanyol ha plantejat desbloquejar a la cambra espanyola–. La defensa interna que va fer Puigdemont de la ruptura va ser avalada per unanimitat pels membres de la direcció executiva nacional i, des de Perpinyà en una compareixença sense admetre cap pregunta, va llançar l'argumentari perquè la militància també secundés el seu posicionament, basat en el fet que el PSOE "podrà tenir poltrones, però no podrà governar". Després de publicar els resultats, el líder de Junts se n'ha congratulat, destacant "la fortalesa" del partit i el compromís amb "decisions difícils" en un "entorn" que veu dominat pel "populisme".

Semblant al 2023, antagònic al 2022

En aquest cas, com la consulta d'ara fa dos anys sobre el pacte amb el PSOE, no hi ha hagut cap escletxa interna, amb un escàs 10,22% de vots contraris i un 2,8% de butlletes en blanc. Un cas molt diferent de la consulta interna de l'octubre del 2022 sobre si convenia romandre o no a l'executiu català de coalició amb ERC que comandava Pere Aragonès: en aquell cas, els crítics amb la sortida del Govern, amb un gen convergent clàssic, es van organitzar i van aplegar un 42,39% de contraris a l'operació per un 55,73% d'afiliats a favor, en un partit dividit que va anar a votar en massa, amb una participació del 79,18%. Ara, però, no hi ha hagut cap moviment destacat en contra de la proposta de Puigdemont. Una decisió que, en tot cas, el govern espanyol ha volgut minimitzar, aferrats al "diàleg" i al fet d'anar votació a votació. El cap del govern estatal, però, ha optat per la ironia aquest dijous pel fet que no entén "gaire" el pas a l'oposició de Junts quan "sempre han dit que ja hi eren" i ha confrontat el senador juntaire Eduard Pujol pel seu "paternalisme" que ha enquadrat com a "hàbit conservador".