Així és la guerra 'soft' entre PSOE i PP al Tribunal de Comptes

MadridQuan el Tribunal de Comptes va donar a conèixer la sanció de més de 800.000 euros a Vox per finançament irregular, en una escarida nota de premsa del passat 30 d'abril va informar que dos consellers van emetre un vot particular en contra de la resolució. Es tracta de Javier Morillas i José Manuel Otero, que algunes fonts consultades per l'ARA adscriuen al sector "més conservador" de l'organisme. El que no deia aquella comunicació és que, al ple, la votació havia sigut d'un ajustadíssim 7 a 6 a favor d'imposar aquesta important multa a la formació d'extrema dreta.

Si bé en espais com el Congrés, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o el Tribunal Constitucional (TC), la disputa entre el PSOE i el PP —o entre blocs progressista i conservador— és més o menys explícita, la que es dona al Tribunal de Comptes passa més desapercebuda. Es tracta d'un òrgan molt particular que no forma part del poder judicial, tot i que li correspon la jurisdicció comptable, i en els últims anys ha dictaminat grans perjudicis per a partits, com és el cas recent de Vox, o per a persones físiques, tal com han patit els impulsors del 9-N o de l'1-O.

"No és com el Tribunal Constitucional", afirma un membre del ple sobre la relació entre conservadors i progressistes, per explicar que la divisió entre sectors no és tan rígida com es dona en altres àmbits. Al TC, per exemple, no és habitual que algun magistrat progressista voti amb els conservadors, i viceversa, i és remarcable quan succeeix en assumptes delicats. Sobretot, perquè és poc dissimulat com s'alineen els interessos del PSOE i del PP amb l'actuació dels respectius blocs en òrgans com el TC o el CGPJ. Al Tribunal de Comptes també es poden donar aquestes dinàmiques, si bé les mateixes funcions de la institució, de caràcter molt més tècnic, fan que no siguin tan accentuades ni es posi tant la lupa en els xocs que s'hi donen.

Alguns veus destaquen que hi va haver discussions "acalorades" en la fiscalització de la contractació durant la pandèmia de diverses administracions públiques. No se'n va fer gaire ressò, però aleshores també hi va haver divisió i vots particulars. El que traslladen des de la dreta és que el sector progressista va fer valer la seva majoria per avalar la gestió comptable dels ministeris i, de fet, el govern espanyol ha presumit d'aquest aval per part del Tribunal de Comptes per desmarcar-se de la presumpta corrupció que envolta l'exministre José Luis Ábalos, vinculada sobretot amb la contractació de material sanitari durant la covid. En aquest sentit, un conseller proposat pel PP consultat per l'ARA prefereix distingir entre sectors "progovernamental i no governamental", en lloc de conservador i progressista.

"L'estratègia d’identificar el Tribunal de Comptes com a instrument d’una determinada força política sempre s’ha donat", admet una font del bloc progressista. I continua passant ara, malgrat que en l'última renovació de finals del 2021, PP i PSOE van introduir perfils amb menys aparença de politització respecte a altres etapes. En el mandat anterior hi havia persones de tarannà inequívoc com Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb José María Aznar, o Manuel Aznar, germà de l'expresident del govern espanyol. A les dues bandes s'assumeix el prestigi de la gran majoria d'integrants, per bé que al sector conservador assenyalen alguna maniobra política.

Un fiscal proposat per García Ortiz

La renovació pactada el novembre del 2021 va deixar un ple amb set consellers proposats pel PSOE i cinc pel PP. A més, el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va promoure un canvi al capdavant de la Fiscalia del Tribunal de Comptes i hi va situar Manuel Martín-Granizo, que també té dret a vot al ple. Fonts de la dreta critiquen que actuï sempre alineat amb el criteri de la presidenta, Enriqueta Chicano, a qui sempre es pot veure a prop del ministre de Justícia, Félix Bolaños, quan coincideixen en actes públics. En la resolució sobre Vox, per 7 a 6, un conseller del sector progressista va votar amb el bloc conservador, de manera que va ser clau el vot del fiscal.

En privat, els més proclius a la confrontació deixen caure que el bloc "progovernamental" va imposar aquesta multa a Vox per guanyar un titular als mitjans que desviés els focus dels casos de corrupció que envolten Pedro Sánchez. Des de l'altra banda defensen que no va ser una decisió política, tenint en compte que la proposta de sanció la va redactar un instructor adscrit al departament de partits polítics del Tribunal de Comptes sense cap ordre específica de cap superior jeràrquic. "En el 99% dels casos, el ple accepta la proposta de l'instructor", destaquen fonts consultades per l'ARA.

Diverses fonts de la dreta coincideixen que la sala tercera del Tribunal Suprem, on Vox ha recorregut la sanció, revocarà la decisió. "Ens donarà una rebolcada", auguren alguns, que consideren que es va fer un "salt massa gran" amb aquesta multa. El vot particular dels dos consellers conservadors deia que no s'havia acreditat que tots els diners que Vox hauria recol·lectat en paradetes de marxandatge al carrer eren donacions anònimes, sinó que algunes podien respondre a una compravenda de polseres o xapes i que, per tant, podia ser una activitat comercial lícita de la formació. Així, davant del "dubte raonable", caldria resoldre a favor del partit polític. Altres conservadors també afegien que per sancionar és necessari provar una intenció de mala fe i que no n'hi ha prou amb una suma de "presumpcions". Tota aquesta discussió, però, no va quedar reflectida en la nota de premsa oficial del Tribunal de Comptes.