Només tres de cada deu alcaldables són dones

Els partits continuen lluny de la paritat i els homes copen els llocs preferents

Per reduir el desequilibri històric entre homes i dones en política, la llei electoral va incorporar el 2007 l’article 44 bis, que, bàsicament, exigeix una “composició equilibrada” de les llistes electorals. Això significa que no hi pot haver menys del 40% d’un dels sexes i que aquesta proporció s’ha de complir també per cada tram de cinc candidats. Aquell canvi ha portat a veure cada cop més dones en llocs de sortida i, per tant, també a les institucions. Però ni la llei, ni els partits, ni la societat han resolt encara la desproporció al capdavant de les candidatures. Avui, només tres de cada deu alcaldables dels que es presenten a les eleccions municipals són dones.

“Si es manté la tendència actual no tindríem paritat fins al 2059”, lamenta l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i cap de llista del PSC, Núria Parlon. De les 10 candidatures que es presenten a Santa Coloma només la seva i la de JxCat estan encapçalades per dones. La proporció encara és menor a Berga, on l’alcaldable de la CUP, Montse Venturós, competeix contra set homes. “L’única valoració que es pot fer és negativa, ja que el 50% de la població no està representada”, opina.

Venturós es presenta per la CUP, la formació política que presenta el nombre més paritari de caps de llista. El 52% són homes (108) i el 48% dones (100). La desproporció creix fins a arribar al 22% de dones (50) pel 78% d’homes (174) en el cas del PP. “Tot i que hem avançat molt en la incorporació de la dona a les llistes electorals, la conciliació de la vida familiar i laboral en la política és encara una assignatura pendent”, reconeix la candidata popular per l’Hospitalet de Llobregat, Sonia Esplugas.

En els últims quatre anys només el 19% dels ajuntaments catalans han estat governats per una dona. Però entre les alcaldies hi ha algunes de les principals ciutats. Parlon destaca, de fet, que més del 40% dels catalans tenen una dona d’alcaldessa. L’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona -fins a l’any passat-, Girona, Sant Cugat del Vallès i, sobretot, Barcelona. “Vivim en una societat masclista i patriarcal, i els partits, que comencen a parlar de feminisme, funcionen jeràrquicament sense canviar les dinàmiques reals”, denuncia l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau. Els comuns que ella coordina superen per poc el 40% de dones caps de llista.

La resta dels grans partits catalans se situen per sota del 30%. És el cas del PSC, ERC, JxCat i també de Cs. El partit taronja és un dels que es mostren més reticents amb les quotes. “A Cs incorporem talent. Jo no soc cap de llista per ser una dona, sinó per les capacitats que es necessiten i les responsabilitats que s’han d’assumir”, assegura la seva cap de llista a Sant Andreu de la Barca, Saray Cantero. Només el 24% de les dones de Ciutadans han aconseguit demostrar el seu talent.

En canvi, la cap de llista d’Esquerra a Vic, Maria Balasch, afirma que la desproporció “fa un trist favor a les dones”. “Això ens demostra que vivim en un món molt patriarcal. La paritat és acceptada fins que les dones ocupem càrrecs de responsabilitat”, denuncia. El seu partit és el que més candidatures presenta aquest 26 de maig (807), i també el que, en nombres absoluts, ha situat més candidates (226), però no passa del 28% quan es compara amb el pes dels homes. Un dels problemes, expliquen fonts republicanes, és que encara hi ha molts més homes que dones disposats a dedicar-se a la política.

El desequilibri dels petits

Alguns partits han començat a posar en pràctica les llistes cremallera, en les quals a cada home (o dona) el segueix un candidat de l’altre sexe. Ho reivindiquen el PSC, ERC, els comuns i també la CUP, tot i que com més petit és el municipi més dificultats tenen tots per complir-ho. De fet, la llei inclou una excepció per als municipis petits fins i tot per complir amb la paritat del 40%. Els pobles de menys de 3.000 habitants -i les illes de menys de 5.000- no tenen restriccions d’aquesta mena. Així pot passar, per exemple, que els set candidats de JxCat a la Fatarella (Terra Alta) siguin homes. O que a quinze quilòmetres de distància les nou candidates i les tres suplents també de JxCat a Corbera d’Ebre siguin dones. Aquest és, però, un cas molt més car de veure.

“Vam decidir crear una cosa diferent per donar visibilitat a les dones”, explica Carme González, la cap de llista i única militant del partit. Ella es va dedicar a fitxar dones per forjar l’equip. “Vam pensar que tindríem més ressò si tota la candidatura era de dones, i així ha sigut”, afegeix. S’enfrontaran a dues llistes encapçalades per homes, d’ERC i els comuns -només amb dues dones cadascun- i al PP, encapçalat per una dona en una candidatura majoritàriament masculina. Tant a Corbera com a la resta del país les dones seran aquest diumenge minoria a les paperetes.

Final de mandat per a la fornada més gran d’alcaldesses

No han arribat ni al 19% del total, però els últims quatre anys s’ha pogut veure el nombre més gran d’alcaldesses de la història de Catalunya. Han estat 174 segons dades de l’Institut de la Dona, per sobre de les 135 de l’anterior mandat i lluny de la vintena que es va estrenar amb la democràcia, tal com recordava aquest diari avui fa una setmana. Ada Colau (Barcelona), Dolors Sabater (Badalona) i Montse Venturós (Berga) van arribar ara fa quatre anys al capdavant d’alcaldies tradicionalment ocupades per homes, com abans havien fet, per exemple, Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat). Totes elles reivindiquen que les dones no només participin en la política sinó que ocupin càrrecs de responsabilitat. I els estudis conclouen que les polítiques són més feministes quan hi ha una alcaldessa al capdavant de la ciutat. Quantes n’hi haurà després del 26-M?

Més continguts de