"Els debats van ser massa llargs": Suárez critica el retard en l'enviament de l'alerta

ValènciaEl possible col·lapse de l'embassament de Forata –que regula el riu Magre i que es va desbordar el dia de la dana– va centrar l'atenció dels serveis d'emergència, que van deixar de seguir amb l'atenció necessària la situació del barranc de Poio –el causant de la majoria dels morts durant la dana de l'any passat al País Valencià–. Així ho ha explicat aquest dimecres el subdirector general d'Emergències de la Generalitat Valenciana, Jorge Suárez, en la segona jornada de la seva declaració com a testimoni, segons han explicat a l'ARA fonts presents en l'interrogatori.

Per justificar la desatenció del barranc –tot i que a les 12 h s'havia decretat l'alerta hidrològica d'aquesta rambla–, Suárez ha adduït que a primera hora de la tarda el nivell de l'aigua havia baixat respecte al matí i que, en canvi, el possible col·lapse del pantà amenaçava la situació de milers de persones. L'alt funcionari ha insistit que al Cecopi es van assabentar que hi havia incidents en el barranc a partir de les 17.30 hores, però ha reiterat que no els van prioritzar perquè el focus estava posat en la presa de Forata.

Ha explicat també que, un cop constituït el Cecopi, a les 17 hores, ell no va tenir informació concreta dels casos de persones en perill i que va ser a les 19.30 hores quan es va confirmar que el problema ja no era només Forata, "sinó la generalització de problemes en altres punts com Paiporta, Picanya, Xiva…", i que ho van valorar com a incidències en municipis concrets i no ho van associar a la rambla de Poio.

En relació amb les mesures que es van estudiar per protegir la població, ha detallat que inicialment es va plantejar la possibilitat de l'evacuació, però que al constatar que no era viable per la falta de temps es va valorar el confinament. Va ser aleshores quan l'exconsellera de Justícia i Interior va dubtar si podia adoptar aquesta mesura i va fer diverses consultes jurídiques. També hauria retardat l'alerta l'aleshores cap del Consorci de Bombers, José Miguel Basset, ara ja jubilat, que temia que el missatge causés una gran alarma en la població i la fugida dels veïns de les seves localitats. De la mateixa manera, l'exconsellera i Vicent Mompó, president de la Diputació de València, van demanar avisar abans els alcaldes dels municipis afectats. "Evidentment, no es van prendre les decisions adequades. El sistema nacional no estava preparat per al que va passar. Van ser debats massa llargs", ha resumit.

En resposta a altres preguntes, Jorge Suárez ha opinat que la direcció del dispositiu de Bombers hauria d'haver-se assabentat que els seus efectius desplaçats al matí al barranc de Poio s'havien retirat de la rambla cap a les 14.30 h –per ordre d'un comandament– perquè no havien rebut cap informació. Pel que fa al motiu pel qual no es va sol·licitar que els agents mediambientals de la Generalitat vigilessin els barrancs, el subdirector general d'Emergències ha explicat que inicialment la petició va ser denegada perquè no s'havia tramitat per la via adequada i després no es va reiterar perquè ja s'havien mobilitzat els bombers forestals.

El relat de l'alt funcionari coincideix amb l'expressat fins ara per altres testimonis i confirmaria que des del departament d'Emergències van acumular diverses errades, entre les quals destaca el fet que els tècnics no van avisar els alts càrrecs de la conselleria del desbordament del barranc de Poio perquè "no estaven autoritzats a interrompre" el Cecopi i perquè ho van considerar innecessari atès que ja hi havia telemàticament cinc membres de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. També perquè els treballadors es van veure "sobrepassats" per una allau d'alertes i peticions de rescat i no van tenir en compte les dades de pluja ni les 2.438 trucades que es van registrar només de 17 h a 18 h. Una saturació que s'explica en part perquè el dia de la dana només hi havia el 47,5% de la plantilla prevista, que és de 59 persones.

El dubte que deixen els testimonis és si una convocatòria del Cecopi o una reunió de coordinació prèvia a primera hora del matí o al migdia hauria evitat que les presses, els nervis i els nombrosos incidents provoquessin l'oblit de la situació del barranc de Poio. Sobre això, Suárez ha dit que a les 11 hores no tenien la percepció que la situació pogués desembocar en les inundacions que es van produir després. No obstant això, no és gratuït preguntar-se si el Cecopi s'hauria constituït abans si l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas no s'hagués desplaçat poc abans de les 14 hores al municipi de Carlet –localitat de la ribera del riu Magre–. Pradas volia que "la veiés" amb els bombers forestals, amb qui l'endemà tenia previst signar un acord. Sobre això, Suárez ha dit avui que no el "va estranyar" que l'exconsellera i el seu ex número dos Emilio Argüeso volguessin que se'ls "veiés en el terreny".

Salomé Pradas: "El pla no estava preparat per al que va passar"

Precisament la defensa de l'exconsellera Salomé Pradas ha destacat que el testimoni de Jorge Suárez li dona la raó, perquè "el pla no va fallar", sinó que senzillament "no estava preparat per al que va passar". Segons l'equip jurídic de Pradas, el testimoni del subdirector general ratifica que no va haver-hi "informació actualitzada del barranc de Poio" fins a les 19.30 hores –la delegada del govern espanyol va declarar que va ser pocs minuts després de les 19 hores– i que, fins aleshores, al Cecopi no van "ser conscients que la situació no només afectava Utiel i Forata". A més, han destacat que s'ha confirmat que José Miguel Basset "no va informar de la retirada dels bombers del barranc de Poio".