La cap del 112 admet que el govern espanyol ja va plantejar enviar l'alerta per la dana a les 18.35 h

ValènciaUn any després de la dana, encara emergeixen detalls que posen en evidència l'actuació negligent del govern valencià per la difusió tardana de l'ES-Alert el dia de la catàstrofe. Una de les novetats l'ha aportada aquest dimarts la cap del servei de coordinació del 112, Inmaculada Piles: ha admès davant la jutgessa que instrueix la causa que a les 18.35 hores del 29 d'octubre de l'any passat la responsable de Protecció Civil de la Delegació del govern espanyol al País Valencià, Patricia García, ja li va indicar que era "necessari" difondre el missatge. És a dir, l'enviament ja es va valorar més d'una hora i mitja abans que es difongués a les 20.11 h, quan la major part de les 229 víctimes mortals ja havien perdut la vida. De fet, l'ARA va explicar fa un any que el govern espanyol ja va demanar a la Generalitat Valenciana que enviés l'alerta pocs minuts després de les sis de la tarda. La declaració de Piles, doncs, s'afegeix a altres testimonis recollits per la magistrada que revelen la inacció de la conselleria d'Emergències encapçalada per la imputada Salomé Pradas, però també la passivitat del president valencià, Carlos Mazón, amb les seves múltiples absències, un dinar de quatre hores amb la periodista Maribel Vilaplana i un reguitzell de canvis de versió sobre quan va començar a preocupar-se per la tragèdia.

[Si vols investigar la cronologia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.]

Segons Piles, el cap de la unitat d'anàlisi d'Emergències, Juan Ramón Cuevas, va enviar un correu a la sala del 112 amb una proposta de redacció d'aquest missatge i ella, "en paral·lel" i en privat, va comentar aquesta possibilitat amb una responsable de Protecció Civil de la Delegació del govern espanyol al País Valencià. Va ser llavors quan li va indicar que era "necessari" enviar l'alerta, cosa que va empènyer Piles a elevar la proposta al subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, que li va respondre que ja l'estaven "gestionant".

En la seva declaració, la cap del 112 ha confirmat informacions aportades per altres testimonis com el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, que va declarar que Pradas va tenir dubtes sobre la possibilitat legal d'establir un confinament de la població. Segons Piles, era molt difícil saber el que passaria, atès que es treballava sempre al darrere dels esdeveniments. També ha dit que hauria esperat un avís especial des de la CHX en cas de detectar alguna situació de perill i que no va sentir Polo dir res sobre la rambla de Poio, tot i que estava participant en el Cecopi de manera telemàtica.

Els intents previs d'enviar l'alerta

Malgrat les paraules de la cap del 112, el fet és que ja a les 17.15 h, en l'inici del Cecopi, el seu cap, Jorge Suárez, ja va plantejar l'enviament de l’ES-Alert a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, afectada pel possible desbordament de l’embassament de Forata, que regula el riu Magre. Una urgència que es va menystenir igual que la que va formular minuts abans de les 18 h el president de la Confederació, que també va demanar enviar l’ES-Alert als pobles de la conca del Magre. Davant la situació de l'embassament de Forata, primer es va pensar en confinar la població. Després, en evacuar-la. A les 18.36 h ja s'optava per enviar l'ES-Alert. La preocupació pel pantà va provocar que s'obviés el barranc de Poio, que es desbordava des de les 18 h. L'oblit es va produir malgrat que, només de 17 h a 18 h, el 112 va rebre 2.438 telefonades que alertaven de la situació. Sobrepassats, els tècnics no van avisar els seus caps del fatídic desbordament de la rambla, del qual a les 18.43 h també els havia advertit la Confederació mitjançant un correu electrònic –la informació també es pot consultar a internet en temps real–, com tampoc van avaluar adequadament les dades de pluja.

Al Cecopi no van ser conscients del que passava fins que després de les 19 h van començar a arribar les primeres imatges i telefonades d'alcaldes. Allò va obligar a posposar l'enviament de l'alarma perquè calia ampliar-ne el radi. I aleshores va arribar l'hora de triar el text, un moment en què van debatre àmpliament Jorge Suárez i el cap del Consorci de Bombers, José Miguel Basset, sobre la idoneïtat, el contingut i l'àmbit geogràfic del missatge. Després, va caldre engegar el procediment, etc. Finalment, l'avís es va difondre a les 20.11 h, però amb un contingut erroni. Demanava que s'evitessin els desplaçaments, però no que la població es quedés a casa i en les zones elevades, com sí que va comunicar un segon missatge a les 20.57 h. Sigui com sigui, ja era molt tard i la majoria de les víctimes ja havien mort ofegades.

Tot i l'exhaustiva instrucció, un any després encara perviuen algunes incògnites. La principal, quin va ser el paper de Mazón i si les seves absències van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert. Qui millor pot respondre a aquestes preguntes és Pradas, que continua exonerant el seu excap i que, a diferència del seu ex número dos, no ha mostrat els seus missatges de WhatsApp. Caldrà veure si guarda aquesta carta per si l’estratègia judicial dissenyada per la seva defensa fracassa.

A l’espera del que faci l'exconsellera, la que sí que haurà de començar a explicar-se davant la jutgessa serà la periodista Maribel Vilaplana, que haurà d'explicar què sap del que Mazón va parlar amb Pradas. També haurà de dir si pot confirmar que el dirigent del PP després de l’àpat de quatre hores se'n va anar a casa i no al Palau de la Generalitat, on hauria acudit a les 20 h. Des del Consell afirmen que després d’acomiadar-se de Vilaplana, Mazón va anar a l'edifici públic, però no aporten ni els registres dels escortes ni les gravacions de les càmeres de seguretat del Palau, que quinze dies després de la catàstrofe van esborrar.

El funeral d'estat

Les persones més interessades a conèixer tots els detalls amagats sobre el 29 d'octubre són els familiars de les víctimes que aquest dimecres acudiran al funeral d'estat que se celebrarà a València. Una cerimònia a la qual no assistiran ni la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ni el president de Vox, Santiago Abascal. "Ja vaig ser fa un any a la catedral de València amb les víctimes i amb els reis", s'ha excusat Ayuso.

El funeral d'estat començarà demà a les 18 h i comptarà amb la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i del cap del Consell, Carlos Mazón. També hi haurà càrrecs institucionals, com els presidents del Congrés i del Senat, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. Una assistència que col·lideix en part amb la voluntat de les famílies, que, segons fonts de la Moncloa, han demanat que sigui un acte com menys polititzat millor i que no hi pot haver més polítics que familiars.