23/10/2021

Els amics de tota la vida són ara "perfils tècnics" a les institucions

2 min
Els nous magistrats del Tribunal Constitucional

BarcelonaS’ha focalitzat tant en la renovació del Consell General del Poder Judicial que hi ha el risc que el desbloqueig, entre d’altres, del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal de Comptes sembli poca cosa. El fet és que el PP i el PSOE s’han acabat posant d’acord en els noms basant-se -diuen- exclusivament en “criteris tècnics”.

“S’avança en la despolitització i en el prestigi professional”, deia divendres Pablo Casado. S’estava referint per exemple a la nova magistrada del TC Concepción Espejel, coneguda com a Cospejel en alguns cercles judicials per la seva amistat amb l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, com recorda sovint Ernesto Ekaizer. Per a ella era “Concha, avui i sempre, Concha”, i fins ara exercia a l’Audiència Nacional. Allà, malgrat el perfil tècnic que li veu el PP, va ser apartada fins a sis vegades dels casos de la Gürtel, la xarxa corrupta vinculada al PP, per les seves “òptimes” relacions amb els populars, com denunciava l’associació d’advocats que va reclamar recusar-la.

L’acompanya en aquesta aventura al Constitucional Enrique Arnaldo, protagonista d’algunes de les gravacions de l’operació Lezo, que va comportar la detenció de l’expresident madrileny Ignacio González, també del PP. Al TC ja se’l va poder veure com a advocat defensor del magistrat Enrique López, que va haver de deixar el lloc per haver donat positiu en un test d’alcoholèmia. Amb López també compartien aficions, com la de fer xerrades a la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. D’experiència jurídica, no hi ha dubte que tant Espejel -va començar a exercir de jutge el 1983, va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP del 2008 al 2013 i presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional- com Arnaldo -lletrat a les Corts, catedràtic de dret constitucional a la Universidad Rey Juan Carlos i vocal, també pel PP, al CGPJ entre el 1996 i el 2001- en van sobrats. Pretendre vendre’ls com a “despolititzats” sembla, com a mínim, excessiu. Vinguin del PP o del PSOE, en la resta de nomenaments anunciats aquesta setmana s’hi pot trobar un patró similar.

I no només en aquests nomenaments. Dolores Delgado va passar de ministra de Justícia a fiscal general de l’Estat perquè, deia Pedro Sánchez, el seu currículum és “impecable”. Encara és molt més habitual quan, en lloc de càrrecs que han de respectar la neutralitat, els nomenaments es fan per a llocs de confiança política: Miquel Iceta encara es pregunta per què va passar del ministeri de Política Territorial al d’Esports; Meritxell Serret s’havia de convertir en la “millor delegada davant la UE de la història”, tot i no tenir experiència internacional, segons l’aleshores conseller Ernest Maragall; i Alexander Golovín va renunciar recentment a ser assessor especial en universitats perquè se’n criticava que no tingués títol universitari. Ara toca esperar als perfils tècnics que es triaran per renovar el Poder Judicial.

El Detall
  • Un altre dels nomenaments per al TC ha sigut el del fins ara jutge de l’Audiència Nacional Ramón Sáez Valcárcel, que aquesta setmana ha estat a Barcelona pronunciant la conferència Diàleg i reparació com a mitjà i objecte de la justícia penal. Sáez va ser el ponent que va absoldre la cúpula dels Mossos. A primera fila hi havia escoltant-lo el major Josep Lluís Trapero, i la segona, la seva advocada, Olga Tubau.
  • Toni Cantó dirigeix l’Oficina de l’Espanyol a Madrid, un càrrec des del qual intenta salvar l’ús del castellà a la capital de l’Estat. En la seva feina la comunicació és fonamental, com va demostrar fa poc explicant la importància del descobriment espanyol d’Amèrica per acabar amb el canibalisme al continent. Perquè en segueixin l’exemple, ara també donarà cursos de comunicació als càrrecs electes del PP valencià.
Sotscap de Política
stats