El fiscal del cas Nóos reclamarà a la infanta que torni 700.000 euros

PalmaQue el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach no vegi cap indici que la infanta Cristina, que declara passat demà com a imputada davant el jutge José Castro, pugui haver comès delictes no vol dir que no vegi responsabilitats en la seva actuació per haver-se beneficiat de fons d'Aizoon, alguns dels quals eren de procedència presumptament delictiva, tot i que, segons el fiscal, res no faci pensar que la infanta tingués coneixement d'aquest origen il·lícit.

Per això, el fiscal Anticorrupció sí que té previst reclamar -en el moment en què formuli el seu escrit d'acusació del cas Nóos- que la infanta sigui obligada a retornar, com a responsable civil, la meitat dels fons il·lícits que manejà Aizoon -la societat que ella i el seu marit, Iñaki Urdangarin, comparteixen al 50%- i dels quals ella es beneficià. La infanta es pot veure obligada a pagar 700.000 euros, aproximadament.

La Fiscalia Anticorrupció considera que Aizoon pogué rebre, aproximadament, 1,4 milions d'euros procedents de fons públics que foren derivats a Aizoon des de l'Instituto Nóos, que fou el que contractà amb el Govern balear i les institucions valencianes.

Segons ha determinat Hisenda i ha assumit la Fiscalia Anticorrupció, Urdangarin i el seu soci Diego Torres idearen envers Nóos un entramat de societats pantalles (entre elles Aizoon) per drenar els fons públics que ingressava Nóos, que era, formalment, una societat sense ànim de lucre. Urdangarin creà Aizoon (juntament amb la infanta) i Torres va fer el mateix obrint les societats Shiriaimasu, Intuit, Virtual i De Goes Center fo Stakeholder Management. Des d'aquestes societats giraven factures contra Nóos, buidant-lo així de fons.

Si uns 1,4 milions dels devers sis milions que reberen Urdangarin i Torres del Govern balear i les institucions valencianes acabaren a Aizoon i la infanta (sòcia al 50%) en gastà part, idò es podria entendre -i així ho considera el fiscal Anticorrupció- que Cristina de Borbó pot ser responsable civil per participació a títol lucratiu, encara que mai no sabés -tal com manté el ministeri fiscal- de la procedència presumptament delictiva d'aquests doblers que manejava.

L'article 122 del Codi Penal estableix que el qui a títol lucratiu s'hagi beneficiat dels efectes d'un delicte està obligat a la restitució de la cosa (els doblers públics en aquest cas) o a reparar el mal causat fins a la quantia de la participació.

Aquesta responsabilitat podria recaure en la infanta sense que mai no se la consideràs autora d'un delicte, però sempre que s'acceptàs abans d'arribar a judici o fos declarat en sentència que Urdangarin, el seu marit i soci a Aizoon, sí que va cometre delictes amb l'obtenció d'aquests fons públics.

Tot i que el ministeri fiscal ha avançat que aquesta és la seva intenció, la reclamació formal d'aquesta quantitat (1,3 milions és un càlcul aproximat) a la infanta Cristina no es materialitzarà fins que el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, doni per acabada la instrucció del cas i acordi el pas de les actuals diligències prèvies a procediment abreviat; és a dir, la passa procedimental que correspon per avançar cap al judici del cas Nóos.

Cal recordar, no obstant això, que a l'escrit del mes de novembre passat, en el qual el fiscal Pedro Horrach s'oposava a la imputació de la infanta, ja apuntava, en les darreres línie la possibilitat que poguessin derivar-se, respecte de Cristina de Borbó, responsabilitats per participació a títol lucratiu.

Aquesta responsabilitat estaria sempre lligada que es concretàs o confirmàs la comissió de delictes per part d'Urdangarin amb relació als fons que tenia Aizoon i que manejà la infanta Cristina.