És cert que dalt de l’escenari hi havia un cartell de grans dimensions de Jordi Pujol i l’eslògan “Vota Convergència i Unió”. Però les 15.000 persones que expliquen els diaris que hi havia al Parc Central de Nou Barris l’11 d’octubre del 1999 no eren allà perquè els escalfessin el cap amb qüestions polítiques. El popular locutor radiofònic Justo Molinero era el mestre de cerimònies i a través de les seves emissores s’havia anat publicitant aquella festa nocturna, que no tenia el president de la Generalitat com a principal al·licient.
La gent era allà per escoltar Los Chunguitos i no va entendre com, de cop i volta, els germans Salazar feien pujar el candidat de CiU a l’escenari. De la rumba es passava ràpidament a una escridassada generalitzada, que obligava el grup a tocar un bis i a Molinero a demanar respecte.
Amb el micro a la mà, Pujol ho tornava a intentar explicant que ell escoltava molt Los Chunguitos a la ràdio. Per fer callar la xiulada, que tornava a ser intensa, els demanava que toquessin Mamá. I quan havien acabat era Molinero qui agraïa la presència del candidat convergent i li tornava a cedir la paraula sense aconseguir acabar amb l’escridassada. “No els hi demanaré res”, deia Pujol, que es resignava a la seva sort i presentava el següent grup que havia contractat CiU per amenitzar la vetllada: Maíta Vende Cá. “És de La Isla de San Fernando, com Camarón”, comentava el president, que no es podia estar de recordar que José Monge havia mort a Can Ruti set anys enrere. “Esperem que diumenge segueixi de president”, acabava Molinero abans de prosseguir amb el concert.
Mirant-s’ho a pocs metres hi havia Artur Mas, número 2 de la candidatura, i Josep Antoni Duran i Lleida, número 8. Estava previst que ells dos també pugessin a l’escenari per dirigir unes paraules als votants de Nou Barris, però van convenir que preferien quedar-se fent palmas des de la barrera. El 1999 no hi va haver cap districte barceloní on el PSC (54%) s’imposés de manera tan clara a CiU (21,7%).
