Política 13/09/2021

Un any i mig sense grans avenços en l'"agenda per al retrobament"

La proposta de Sánchez per a Catalunya de febrer de 2020 incloïa la inversió al Prat que ha quedat en l'aire

3 min
Reunió Torra-Sánchez

MadridQuè es debatrà a la taula de diàleg? L'independentisme ha deixat clar que vol parlar de l'autodeterminació i l'amnistia; la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, portarà els cinc punts que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, va explicar en una conferència dijous passat -i que deixen el referèndum en segon pla-, però poc se'n sap de què proposa el PSOE. La suspensió de l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'assistència a la cita de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, han obert el debat sobre si l'apartat de les inversions, les infraestructures i les mesures sectorials entren a l'ordre del dia d'una taula de negociació creada originalment per abordar el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat.

El president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres al·ludeixen sovint a l'"agenda per al retrobament" per explicar quina és la proposta socialista: 44 punts on es barregen aspectes de la taula de diàleg, de la Comissió Bilateral i d'altres que afecten totes les comunitats autònomes. Els avenços un any i mig després de la seva presentació, el febrer de 2020, són més aviat pocs. La inversió per ampliar el Prat hauria pogut ser un dels principals punts acomplerts -en el 42 es preveu la dedicació de més de 1.500 milions d'euros i l'actualització dels plans directors dels aeroports catalans-, però una bona part ha quedat congelada.

El conflicte polític

Trobar "solucions" per a l'interès de "la majoria"

El tema principal de la taula de diàleg és l'encaix entre Catalunya i l'Estat. Sobre aquesta matèria, l'agenda del govern espanyol hi dedica el punt número 1, però queda despatxat amb un genèric "objectiu de buscar solucions polítiques que reflecteixin els interessos de la majoria de catalans". El PSOE ja ha reiterat que el referèndum d'independència no és una opció i que cal moure's dins dels marcs constitucional i estatutari a fi que a Catalunya es voti un "nou acord", sense concrecions.

El Govern també veu primordial abordar l'amnistia. Al document de Sánchez l'apartat de judicialització de la política és el segon punt i s'estableix que es debatrà a la taula de diàleg. Es vol "evitar", diu, i s'estableix que es buscaran "solucions en el marc de la llei i el respecte a la seguretat jurídica". Fins ara, el govern espanyol ha situat els indults com la principal decisió en aquest sentit, atès que la reforma de la sedició ha quedat aparcada a mitjà termini.

Comissió Bilateral

Reactivada a l'espera d'executar-ne acords

Dels 44 punts del document, molts fan referència a qüestions que es deriven a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, un dels quals insta a reactivar-la, i així va succeir el 2 d'agost passat, on es va pactar un calendari de reunions de diversos espais sectorials per abordar inversions i transferències. Al document s'esmenta la gestió de les beques universitàries, que és un dels principals acords de la Bilateral, tot i que a mercè de com es concreta el traspàs en reunions tècniques posteriors. També es fa referència a "reclamacions administratives" genèriques que en la Bilateral van baixar a aspectes concrets com el traspàs de Salvament Marítim, Inspecció de Treball o Formació Professional.

Finançament autonòmic

Compromisos que van més enllà de Catalunya

Sánchez també es comprometia que els pressupostos de 2020 complissin amb les disposicions de l'Estatut, tot i que la inversió va quedar per sota del pes català al PIB estatal. A més, s'obria a ampliar l'autonomia tributària de la Generalitat, però dins del marc del Consell de Política Fiscal i Financera, al qual va assistir el conseller d'Economia, Jaume Giró, que va canviar la tendència anterior de la Generalitat de no assistir-hi. Més enllà d'aspectes estrictament catalans, al document també es fa referència a reformes que afecten la resta de comunitats, com la del sistema de finançament. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, vol obrir aquest meló aviat, però l'independentisme té dubtes sobre si s'hi ha d'implicar.

stats