BarcelonaNou terratrèmol a la CUP. Després de la sortida de l’exdiputada Mireia Boya del secretariat nacional el 29 de març de l’any passat per l’“agressió psicològica continuada” d’un company de partit que la direcció no va apartar, ahir un altre dels referents de la formació anticapitalista, Quim Arrufat, va anunciar que ja no era militant de la CUP. En una entrevista a Vilaweb, l’exdiputat va explicar que després de deixar el secretariat nacional va tenir “decepcions polítiques” i que a l’organització hi havia “mala maror” i recerca de “culpables a tot arreu”. L’excupaire va posar d’exemple el consell polític celebrat a Perpinyà a finals del 2018 on es va votar si la CUP havia de concórrer a les eleccions europees i d’on va sortir-ne “enormement” decebut per la “càrrega de bel·ligerància”, “negativisme” i de “me la sua tot”. Arrufat defensava un dels documents que apostava perquè l’exdiputada i ara exiliada a Ginebra, Anna Gabriel, liderés la llista, com va avançar l’ARA, però la proposta, revela, “va fer el rècord històric de vots negatius”. “Recordo gent aixecant-se de la cadira i fent gestos amb dit acusatori. Vaig sortir-ne sense entendre res”, lamenta. La direcció de la CUP va declinar ahir fer cap tipus de valoració sobre la seva sortida.
El nou espai amb Domènech
L’anunci d’Arrufat es produeix tres dies després que l’exdiputat de la CUP i l’exlíder dels comuns Xavier Domènech posessin en marxa l’Institut Sobiranies, un espai de reflexió que vol anar més enllà dels partits per “enfortir l’espai del catalanisme popular i d’esquerres” després de “l’estancament de les onades democràtiques que van sorgir del sobiranisme i el 15-M”. Aquest nou think tank del catalanisme d’esquerres, que es va començar a gestar a finals d’any, vol fer de pont entre l’independentisme i el 15-M després de les cicatrius obertes arran de les eleccions municipals i espanyoles pels pactes postelectorals. A l’entrevista, Arrufat va deixar clar que no busquen un nou govern d’esquerres. “Un govern d’ERC, comuns i CUP no entra dins les meves il·lusions, expectatives, esforços, ni conviccions estratègiques”, va afirmar abans d’afegir que no veu que tingui “gens de sentit”, “més enllà de l’alternança en el govern”.
