Política 01/10/2021

L'assalt de Vila-roja: l'única escola on l'1-O el van impedir els veïns

Un voluntari, a qui van trencar el llavi, va recuperar l'urna hores després amb els vots a dins

4 min
L'entrada de Vila-roja amb la pancarta de benvinguda

GironaTots els fanals de la Pujada del Primer Maig, el carrer que dona entrada al barri de Vila-roja de Girona, estan engalanats amb banderes espanyoles i senyeres. Les banderes catalanes dels fanals són les úniques que es poden trobar en tota aquesta barriada, situada a l'est de Girona, de mil habitants, la majoria dels quals d'origen andalús. Les banderes espanyoles les va comprar un grup de veïns en un basar xinès el dia que es va proclamar la independència i ja no les han tret. No és l'únic element que posa de manifest l'espanyolitat que professen gran part dels seus habitants. Moltes parets i persianes estan acolorides amb la bandera espanyola i fins i tot alguns senyals de direcció prohibida tenen pintada de groc la franja de color blanc per convertir-la en l'ensenya de l'Estat. Al final d'aquest carrer, que acaba a la plaça de la Constitució, centre neuràlgic del barri per la presència del Bar Cuéllar, dues pancartes amb els lemes "Bienvenidos a España. Som catalans y somos españoles" i "España ama Cataluña" amb la inscripció en un extrem de "Avenida 155" recorda als qui encara no ho saben que aquest és un enclavament espanyolista, la Gàl·lia unionista a la capital de demarcació més sobiranista del país. Aquest, de fet, va ser l'únic barri on van ser els veïns i no la Policia Nacional o la Guàrdia Civil els que van irrompre a l'escola i es van emportar l'urna del col·legi electoral durant el referèndum.

Una setmana abans de l'1-O, els responsables designats per obrir l'escola del barri per a la consulta van anar a parlar amb la direcció del centre, que ja els va alertar del perill que implicava habilitar-la com a punt de votació. "No serà per a tant, li vaig dir jo, i la directora em va respondre que alguns pares li havien transmès que hi entrarien a matar i que tenien armes", explica un dels coordinadors, que no amaga que no s'esperava aquella resposta. Atès el rebuig que generava el referèndum, els organitzadors van decidir no dormir a l'escola el cap de setmana, com es va fer a bona part dels altres col·legis electorals. El dia 1 van arribar-hi aviat, cap a quarts de set del matí, buscant l'efecte sorpresa per poder descarregar el material i obrir el centre. Algunes dones que vivien a l'edifici del davant van sortir als balcons per escopir-los i llençar-los ampolles d'aigua i ous. "Tots ens vam espantar", admet una de les coordinadores.

Un noi que es van trobar al carrer també els va donar la benvinguda. "¿Qué venís a hacer aquí?", els va preguntar amenaçadorament. Quan li van respondre que a votar, ell els va dir que en aquella escola no hi votaria ningú. S'equivocava. Alguns valents es van atrevir a anar a votar. Concretament una desena de persones. Poques, si es té en compte que a les eleccions del 21-D, 115 persones (15,5%) van votar partits independentistes i als darrers comicis al Parlament ho van fer 60 (16,39%). "Quan els primers votants es van acostar al col·legi, l'ambient es va anar escalfant i van baixar alguns homes amb una actitud molt agressiva", explica la coordinadora. Eren quarts d'onze. "Esto es España", "Aquí no se vota" o "Os vamos a pegar un tiro" són algunes de les frases que els van etzibar abans de trencar el cordó policial de la parella de Mossos d'Esquadra que custodiaven l'entrada. La resistència dels voluntaris també va durar poc. "Estàvem acollonits, i una noia fins i tot es va tancar al lavabo plorant", afegeix la coordinadora. Un cop a dins van agafar l'urna i la van llançar daltabaix del pati de l'escola, camp avall. "No eren gitanos, eren paios", assegura el responsable de la votació, a qui un dels veïns va estampar contra la paret quan els va retreure la seva intransigència.

Els espanyolistes sortint de l'escola després d'emportar-se l'urna.

Escortats per alguns veïns, ell i alguns voluntaris més van marxar per un carrer de la vora i van fer a passos de gegant els 500 metres que separaven aquesta escola del Centre Cívic Onyar, al barri de la Font de la Pólvora, on hi havia un altre col·legi electoral. "Vam tancar també aquest centre i ens vam endur l'urna amb els 14 vots que hi havia perquè els esvalotadors venien cap a aquí i la Policia Nacional també arribava a Vila-roja després que els truquessin", assenyala. Els va anar de poc, però van poder marxar amb algun bony al cotxe producte de les puntades de peu dels veïns que els perseguien. Un dels voluntaris tornaria unes hores més tard. Ho va fer per recuperar l'urna que havien llançat els veïns. La seva valentia va fer que sortís del barri amb un llavi partit del cop de puny que un dels assaltants li va clavar, però amb l'urna al cotxe.

L'urna trencada que un voluntari va recuperar hores després i que ara conserva una de les coordinadores de la votació al barri.

"Els vots eren dins i els vam comptabilitzar", revela la coordinadora, que té a casa l'urna trencada en record d'un dia que vol oblidar. "Que tinguem a Girona un barri així és molt gros", lamenta abans d'admetre que no hi ha tornat des d'aquell dia. "El dany va ser moral perquè només vam rebre insults i alguna empenta, però ja no hi penso pujar més". Tomás Cepa, president de l'Associació de Veïns del barri de Vila-roja, que en el segon aniversari de la DUI va convocar una manifestació en favor de la unitat d'Espanya a Girona que va aplegar unes 300 persones, ho veu diferent: "Van venir amb prepotència i provocant; si haguessin sigut gent del barri hauria sigut diferent, però tots eren de fora", conclou.

stats