Ayuso evita condemnar el franquisme: "No ens trobaran en el guerracivilisme"

MadridMentre el Congrés es prepara per acollir diversos actes per commemorar els 50 anys de la mort de Francisco Franco, a l'Assemblea de Madrid l'efemèride només s'hi ha colat a iniciativa de l'esquerra durant la sessió de control a l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso. "Avui, 20-N, és un bon dia per celebrar la democràcia condemnant el franquisme. Per què no prova de condemnar-lo?", ha reptat la portaveu parlamentària de Més Madrid, Manuela Bergerot, a la presidenta madrilenya. Ayuso se n'ha escapolit adduint que ella ja és nascuda en democràcia, l'any 1978. "No ens trobaran en el guerracivilisme", ha afirmat. És habitual en la líder del PP madrileny equiparar els dos bàndols, el franquista i el republicà, i és el que ha tornat a fer aquest dijous per no pronunciar-se contra la dictadura.

"Per condemnar la Guerra Civil, primer cal condemnar l'avantsala, que és aixecar un mur entre espanyols", ha dit Ayuso. En una roda de premsa posterior, Bergerot ha denunciat que la presidenta madrilenya posi en el mateix sac una etapa de "terror" i la Segona República. De fet, l'executiu d'Ayuso va més enllà i estableix també un paral·lelisme entre el període que va conduir a l'inici del conflicte, el 1936, i l'etapa de Pedro Sánchez. El portaveu del govern madrileny i conseller de Presidència i Justícia, Miguel Ángel García Martín, ha acusat l'executiu espanyol d'estar "ressuscitant el francomodí per dividir artificialment els espanyols". "No els acompanyarem en cap celebració sectària", ha dit García Martín durant el ple amb l'argument que el PP madrileny es considera "hereu de la Transició" i només participa en esdeveniments que la commemorin, com l'aniversari de la Constitució.

Aquesta decisió va en línia amb la presa per Génova de declinar la participació al llarg d'aquest any en els actes organitzats pel govern espanyol amb motiu dels 50 anys de la mort de Franco pel fet que ho consideren una "trampa" de Sánchez. Ara bé, els populars sí que enviaran representació a l'acte d'aquest divendres al Congrés que commemorarà, amb presència del rei, el mig segle de la restauració de la monarquia. "El més positiu del franquisme és que va acabar fa 50 anys. El més semblant al franquisme és el sanchisme", s'ha limitat a dir la portaveu del PP al Senat, Alicia García, davant d'un tema incòmode per als populars en el qual fan equilibris i davant de les també polèmiques declaracions de l’alcaldessa de València, María José Catalá, que aquest matí en un programa d'Onda Cero ha dit que el franquisme va ser "una etapa de la història que té els seus costats positius i negatius", informa Daniel Martín Fernández.

Segons Catalá, la història cal analitzar-la "de forma serena i tranquil·la", sense "ganes de revenja" ni pensant que "qualsevol temps passat va ser millor". En el costat negatiu del franquisme, Catalá ha posat l'absència de democràcia, i en el positiu ha esmentat les infraestructures hidràuliques. Davant l'allau de crítiques, l’alcaldessa de València ha assegurat que el franquisme va ser "una etapa negra del nostre país que mereix superar-se i mirar endavant condemnant el que va ser". "Tots tenim clar que és una etapa en la qual els drets i les llibertats no es van respectar i que ha estat superada per generacions que tenim molt clar el nostre compromís amb la democràcia i amb les llibertats i amb el futur", ha conclòs.

Rebel·lia amb la memòria

Aquesta esmena a la totalitat a la celebració dels 50 anys de democràcia impulsada pel govern espanyol també ho és a la llei de memòria democràtica aprovada l'anterior legislatura. "Té poc de memòria i menys de democràtica. L'únic que pretén és aixecar murs i ressuscitar el guerracivilisme i la rancúnia", ha afirmat el mateix conseller d'Ayuso, interpel·lat també per Més Madrid. García Martín ha advertit que, quan Alberto Núñez Feijóo arribi a la Moncloa, "serà una de les primeres lleis que derogarà". "No aspiren a tancar ferides sinó a tancar files", ha insistit. L'executiu madrileny fa mesos que es resisteix a aplicar aquesta norma i, de fet, té un conflicte obert al Tribunal Constitucional amb el govern espanyol. Ayuso es nega a col·locar una placa a la seu de la presidència madrilenya, ubicada a la Puerta del Sol, que recordi que durant la dictadura va ser seu de tortures policials –acollia les dependències de la direcció general de Seguretat (DGS), l'equivalent a la Via Laietana de Barcelona.

El que per a l'esquerra és una "rebequeria patètica contra la memòria democràtica" per a Ayuso és una determinació clara en la seva estratègia d'oposició frontal a Sánchez. García Martín, de fet, fins i tot ha ironitzat amb la pretensió, a petició de les associacions de víctimes, de recordar amb una placa que van ser torturats a la seu de la presidència madrilenya. El portaveu del govern autonòmic ha suggerit posar-ne una altra a "la casa oficial" en la qual viu Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol. "També la va construir Franco, que hi posin una placa ben grossa per recordar-l'hi", ha reclamat. Amb aquest posicionament, el PP d'Ayuso s'acosta als postulats de Vox. La seva portaveu a l'Assemblea, Isabel Pérez Moñino, ha criticat la campanya de "l'extrema esquerra" i les seves "cortines de fum". "No volem lleis totalitàries que obliguen els espanyols a condemnar els avis dels seus veïns. Volem convivència amb independència de bàndols", ha defensat.