Política 04/08/2019

Balanç de mínims al Parlament amb Torra de president

La cambra tanca el curs amb sis lleis aprovades i 46 pendents de tramitació

R.p.c.
3 min
El president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat del vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, en una sessió al Parlament el gener passat.

Barcelona“Descontrol i degradació”, “paràlisi” o “any perdut” han estat algunes de les expressions que l’oposició ha etzibat contra el Govern de Quim Torra pel que consideren una escassa activitat parlamentària. Si bé és cert que el Parlament ha assolit mínims històrics pel que fa a l’activitat legislativa (vegeu el gràfic), també ho és que el primer any de qualsevol mandat acostuma a ser poc productiu pel que fa a l’aprovació de normes. Una tendència que, d’acord amb les dades, s’intenta corregir en el curs següent. Per bé que els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont tan sols van tramitar una llei en el seu primer any al capdavant de l’Executiu, en el segon van aprovar-ne 9 i 22, respectivament. El seu predecessor, en canvi, ha marxat de vacances amb la motxilla plena de deures per fer i amb un suspens dels ciutadans, que el puntuen amb un 4,15, segons recull l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

El Parlament ha tancat les portes per vacances amb un balanç de sis normes validades des del setembre del 2018 i amb una reserva de 46 pendents de tramitar. Més d’un any i mig després que Torra arribés al Govern, la cambra tan sols ha aprovat vuit lleis, una xifra que s’allunya de la que van aconseguir els seus antecessors en el mateix període. Sigui com sigui, en l’exercici actual només una de les sis lleis aprovades ha estat a instància de l’executiu, la restitució de l’Agència de Salut Pública. Per contra, la resta de propostes de llei han estat tramitades a instància dels grups parlamentaris: la reforma de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic, la norma d’espais agraris, la modificació de la llei del Consell Nacional de Cultura i les Arts (CoNCA), la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i la llei que corregeix la renda garantida de ciutadania.

Múltiples factors

Mentre que els socis de govern, JxCat i ERC, es defensaven de les crítiques de l’oposició i atribuïen a la “situació d’excepcionalitat” que viu el país -en al·lusió al judici per l’1-O als dotze líders independentistes al Tribunal Suprem- l’alentiment legislatiu, el cert és que aquesta dinàmica té moltes causes. D’una banda, els set mesos d’intervenció de la Generalitat per via de l’article 155 van comportar efectes en el terreny institucional que encara ara s’intenten revertir. De fet, a l’hora de tornar a engegar la maquinària, Torra va apostar per recuperar els fins a 259 càrrecs destituïts durant el control de Madrid i per restituir la xarxa de delegacions internacionals. Totes dues mesures a través de decrets llei.

Tot i que la carpeta de normes aprovades és prima en la legislatura vigent, la balança de l’activitat legislativa s’equilibra pel que fa a altres mètodes de regulació. Des del setembre passat el Parlament ha ratificat 16 decrets presentats per l’executiu, ha impulsat 107 mocions i ha aprovat 501 resolucions, entre les quals hi ha la reprovació a la monarquia espanyola pel discurs de Felip VI el 3-O. Una declaració que ha quedat anul·lada pel Tribunal Constitucional en l’enèsim episodi de discrepàncies entre l’alt tribunal i el legislatiu català, que ha vist tombades 46 lleis en mans de l’òrgan judicial. La recuperació del gruix d’aquestes normes suspeses, la majoria de caràcter social, va ser una de les grans apostes del gabinet de Torra a l’inici del mandat i que, per ara, no s’han complert.

Però els entrebancs que ha d’esquivar el Parlament per aprovar lleis no tan sols hi ha els estira-i-arronses amb la justícia espanyola, sinó també la manca d’unitat entre els independentistes. Per bé que el 21-D va donar la majoria a JxCat, ERC i la CUP amb 70 diputats, la suspensió dels sis presos electes la va fer caure quatre escons per sota de la majoria absoluta. Una situació que, sumada a la decisió dels cupaires de mantenir-se a l’oposició, ha impossibilitat grans consensos legislatius. El màxim exponent es va poder veure el febrer d’aquest mateix any, quan el vicepresident Pere Aragonès va renunciar a presentar el projecte de pressupostos al Parlament per falta de suport. El resultat ha estat la pròrroga dels comptes per segon any consecutiu.

stats