MODEL D’ESTAT
Política 11/07/2021

Les Balears i el País Valencià impulsen la via federal sense Catalunya

El Govern d’Aragonès descarta acords autonòmics sobre el model de l’Estat

Anna Mascaro, Maria Llull, Daniel Martín
4 min
Francina Armengol i Ximo Puig durant la trobada de la setmana passada a Palma.

Barcelona / Palma / ValènciaEl Govern prioritza la bilateralitat amb l’Estat per poder resoldre el conflicte a Catalunya, i és des d’aquest marc que el president Pere Aragonès ha descartat assistir a la conferència de presidents autonòmics que es farà a finals de juliol a Salamanca. Però, en paral·lel a l’agenda de l’executiu català, que aspira a acordar un referèndum, hi ha altres territoris que han fet un pas endavant exigint més descentralització. Els presidents de les Illes Balears i el País Valencià, Francina Armengol i Ximo Puig, van trobar-se dilluns i dimarts passat per reivindicar un model federalista de l’Estat. Amb un altre objectiu clar: escorar el govern espanyol i, de retruc, el PSOE, cap a la sensibilitat dels territoris de l’arc mediterrani. Després d’una trobada que volia ser una exhibició de força, els dos líders territorials van lamentar l’absència de Catalunya en el front comú.

L’aliança entre les Illes i el País Valencià és fruit de “sis anys de feina”, assenyalen fonts del Govern Balear, que atribueixen “més de 70 acords” a la cimera de principis de setmana. A més, les mateixes fonts remarquen que es presentaran de manera conjunta quatre projectes per obtenir fons europeus: un centrat en l’hidrogen verd, un sobre mobilitat marítima descarbonitzada, un sobre salut i envelliment actiu i l’últim sobre el corredor de cetacis. Però les principals reivindicacions per les quals fan pinya totes dues comunitats són la reforma del finançament autonòmic, la finalització del Corredor Mediterrani i, des del punt de vista de dos territoris amb llengua i cultura compartida, la transició cap a un model federal.

La recerca de nous aliats per guanyar força explica, a més, els passos que ha fet el govern valencià en els últims anys per acostar-se també a l’executiu andalús: Puig es reunirà el setembre vinent amb el president de la comunitat, Juanma Moreno Bonilla, per parlar de finançament. Es tracta d’un moviment clau que persegueix sumar l’autonomia més poblada de l’Estat i una de les més importants governades pel PP, cosa que pot ajudar a fer més transversal la petició.

En aquest escenari, es fa notòria l’absència de Catalunya. “Necessitem que Catalunya torni a jugar un paper important en els fòrums de debat multilaterals de l’Estat”, reivindiquen fonts de l’executiu balear. De fet, en la trobada de principis de setmana el conseller d’Hisenda i Model Econòmic del País Valencià, Vicent Soler, va ser clar respecte a aquesta qüestió a l’admetre que no comptar amb Catalunya “debilita les posicions” de totes dues comunitats. També des del govern valencià en parlen com un “aliat fonamental”, tot i que admeten la dificultat de sumar-los a l’operació: “Catalunya es troba en un període de transició”, diuen des del Consell.

El Govern d’Aragonès observa amb distància l’aliança. Fonts de l’executiu expliquen que, tot i que se senten “implicats” en qüestions com la defensa de la llengua, el Corredor Mediterrani o els fons europeus -auguren que molts dels projectes repercutiran en tots tres territoris-, qualsevol debat sobre el model territorial de l’Estat està descartat. “La nostra voluntat és un referèndum per a Catalunya, no té res a veure amb la seva”, puntualitzen, i insisteixen que el Govern no comparteix la “reivindicació perifèrica de l’Estat” d’Armengol i Puig. El desembre del 2020 el president valencià va trobar-se amb Aragonès, que llavors exercia com a vicepresident amb funcions de president. Tot i que la relació entre els dos líders és “molt bona”, assenyalen des de l’executiu català, ho és “des de la discrepància sobre la relació amb l’Estat”. En canvi, el líder de l’oposició, Salvador Illa, sí que manté un interès en la iniciativa i a mitjans de juny va trobar-se amb Armengol i Puig -tots dos del mateix color polític- amb motiu de la seva participació en el Cercle d’Economia: “Vam quedar que faríem un programa de relacions dels nostres respectius partits en les futures setmanes”. Illa considera que “Catalunya ha de ser” en aquest eix i “qualsevol òrgan multilateral” i assegura que així ho defensarà.

Grup de pressió socialista

Hi ha una lectura interna, a més, en aquest debat. Tant el PSC com el PSIB i el PSPV mantenen posicions similars pel que fa a la defensa del federalisme, en contraposició a altres barons del PSOE amb punts de vista més centralistes. De fet, tant Armengol com Puig van sortir des del principi en defensa de la decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de concedir els indults als presos polítics. “Em sento molt proper al disseny territorial que defensen a Espanya”, admet Illa, que recorda que el federalisme és “doctrina” dins de la formació. “Des de la perifèria es pot tenir una visió que no es dona a altres llocs d’Espanya”, concedeix la portaveu del grup socialista al Parlament balear, Pilar Costa, que recorda que les diferències són “part de la pluralitat d’un partit tan gran”. Sigui com sigui, els moviments dels dos presidents socialistes s’han intensificat amb l’arribada de Sánchez a la Moncloa. L’aliança per un Estat més descentralitzat també els pot ajudar a guanyar pes polític en el partit, una opció que bufa a favor de la línia adoptada per Sánchez en els últims temps.

stats