El ball de xifres del finançament autonòmic: quant guanyaria cada català?

BarcelonaUn dels grans misteris que es guarda amb pany i forrellat al ministeri d'Hisenda és el de la població ajustada. És la gran eina per determinar el que li pertoca a cada autonomia amb el model de finançament, però calcular-la es converteix en tot un galimaties. Les persones tenen un valor o un altre en funció de la seva edat, de si viuen en un poble o en una ciutat, de si estan a l'atur o de si viuen en una illa –entre altres–. Hi ha autonomies que en surten més beneficiades gràcies a la població ajustada, com Extremadura, La Rioja i Cantàbria, i d'altres a les quals els sortiria molt millor si es fes servir la població real, com Catalunya. Per això cada cop que es presenta una proposta de model de finançament s'obre un ball de xifres, en funció del que s'estigui intentant comparar. A continuació fem un repàs de les principals xifres abans de la reunió aquest dimecres dels consellers d'Economia autonòmics amb la ministra d'Hisenda.

De moment, el ministeri només ha donat una dada per a cada autonomia: els milions d'euros que rebrien gràcies al nou model. És a dir, l'increment de recursos respecte a la situació actual. En el cas de Catalunya, pel 2027, es calcula que la Generalitat aconseguiria 4.686 milions addicionals. Quants diners representarien per a cada català? Hi ha dues fórmules bàsiques per calcular-ho. La primera, tenint en compte la població ajustada, que és la que sempre fa servir el ministeri d'Hisenda i, de fet, la que acaba assignant els recursos. Utilitzant aquest mètode de càlcul, els gairebé 4.700 milions d'euros representen 627 euros per a cada català, segons dades a les quals ha pogut accedir l'ARA de fonts implicades en la negociació. El 2027 Catalunya rebria 5.200 euros per habitant ajustat si s'aprovés el nou model. I quant rebria el 2027 si no tirés endavant i es mantingués l'actual? Les fonts consultades per l'ARA ho xifren en 4.573 euros per habitant ajustat.

La segona fórmula és més senzilla, perquè no cal recórrer a la població ajustada. Catalunya té 8,15 milions d'habitants, segons les últimes dades publicades per l'Idescat. Si es divideixen els 4.686 milions d'euros que la Generalitat rebria de més entre els 8,15 milions de catalans el resultat és de 575 euros per habitant. Tot i que l'Estat només publica la primera fórmula, el Govern català fa anys que publica les dues. Per què? Si només es té en compte la població real, les xifres per habitant que rep la Generalitat són inferiors i també ho és la posició relativa quan es compara amb la resta d'autonomies. Per tant, és més fàcil encara plasmar visualment l'infrafinançament català.

D'on surten els 1.792 euros per habitant?

Encara hi ha una altra manera de comptabilitzar el creixement dels recursos del nou model. Divendres passat, en una trobada informativa entre periodistes i membres del Govern i d'ERC es va parlar de 1.792 euros per habitant. L'ARA i d'altres mitjans la van recollir. Què explica aquesta xifra? L'increment de recursos que la Generalitat rebria amb el nou model de finançament en comparació als que va rebre el 2023, que és l'últim any del qual es tenen dades liquidades. El 2023, els recursos que es van rebre van ser de 3.408 euros per habitant ajustat. Com que amb el nou model el 2027 se'n rebrien 5.200, la diferència són aquests 1.792 euros que es van destacar.

Quins són els problemes d'aquest càlcul? N'hi ha bàsicament dos. El primer, que es comparen dades en un interval de quatre anys, en lloc de fer-se la projecció del model vigent per saber quants recursos aportaria el 2027. Si no s'aprovés el nou model, el 2027 Catalunya rebria 4.573 euros per habitant ajustat i no pas 3.408 euros com el 2023. En canvi, si el nou model acaba superant els entrebancs parlamentaris, la Generalitat rebrà 5.200 euros per habitant ajustat. El segon, que el nou model canvia el mètode per assignar els recursos: les ponderacions per determinar la població ajustada es modifiquen amb la proposta pactada entre ERC i el govern espanyol. Per exemple, la població entre 18 i 24 anys guanya pes perquè quedin recollits millor els joves que canvien d'autonomia per estudiar a la universitat.