Política 03/09/2021

Els bancs cobraran abans que el Palau en el concurs de creditors de CDC

La jutge mercantil, que havia classificat el decomís de 6,6 M com a deute subordinat, guanya el pols al Suprem davant de l'Audiència Provincial

3 min
La Guàrdia Civil durant l’escorcoll de l’antiga seu de CDC pel cas 3% al carrer Còrsega el setembre de l’any 2015.

BarcelonaLes 22 seus embargades de CDC pel cas Palau i que havien de servir per afrontar la multa de 6,6 milions d'euros pel finançament irregular quedaran, finalment, en mans de la jutge del concurs de creditors: ho ha resolt el Tribunal Suprem en una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA. Què vol dir això? Que aquests immobles s'integraran dins la massa total d'actius de Convergència i que, per tant, aniran destinats a pagar tots els actors amb qui el partit té un deute i no el decomís de la sentència del cas Palau, com es preveia en un primer moment.

Seguint el pla que va marcar l'administració concursal, els primers a cobrar seran els bancs amb préstecs hipotecaris; després la Seguretat Social, Hisenda, els extreballadors (a qui es deuen indemnitzacions) i els proveïdors; i finalment se satisfarà la multa de 6,6 milions, perquè la jutge la va classificar com a "deute subordinat", el menys prioritari. Això deixa en l'aire el pagament efectiu d'aquests diners, el destinatari dels quals és el Palau de la Música, perquè Convergència es troba en una situació d'insolvència financera. És a dir, les entitats bancàries cobraran abans que la institució cultural.

El Tribunal Suprem assumeix els arguments de la jutge mercantil, que en el seu escrit del 3 de març defensava que tenia competència "exclusiva i excloent" per conèixer "tota l'execució" dels béns de CDC i de liquidar-los segons el pla de l'administrador concursal. "Declarat el concurs [la primavera del 2020], les execucions que estiguin en tràmit quedaran en suspens", defensava en al·lusió a la sentència del Palau.

El Suprem se suma a aquesta mateixa interpretació, després que la Fiscalia també s'hi hagi alineat. Amb quins arguments? El tribunal avala que la jutge mercantil pugui discutir a l'Audiència Provincial el control de les 22 finques embargades, malgrat que normalment la jurisdicció penal és intocable. El motiu està en la naturalesa del decomís imposat a Convergència pel delicte de tràfic d'influències i que l'Audiència Provincial va decidir que anés destinat al Palau de la Música i a altres entitats perjudicades de la causa. El Suprem considera que amb aquesta decisió l'Audiència va canviar el rerefons de la multa, convertint-la en un deute cap a les "víctimes" de la causa (el Palau i les entitats que van ser espoliades), que no tenen privilegi davant altres creditors –argumenta l'alt tribunal–. Una altra cosa seria, afegeix, si es tractés d'una pena recollida al Codi Penal com a tal.

En conclusió, el tribunal considera que les seus de CDC que estan embargades des del 2015 s'han de desembargar per destinar-les a cobrir tots els deutes comptabilitzats en el concurs de creditors. Admet que la seva decisió pot ser "perjudicial" per a les fundacions i associacions personades en el procediment penal del Palau, però remarca que quan la jutge del concurs va fer la classificació dels crèdits –establint els 6,6 milions com a deute subordinat– no es va impugnar.

Efectes en la successió?

A la pràctica, això fa que el Palau difícilment pugui cobrar allò que li deu Convergència. Fins ara només estava garantit que es podrien satisfer els 3,4 milions d'euros amb què estaven valorades les seus embargades, però ara ja ni això: dependrà del que CDC degui als altres creditors i tot apunta que no tindrà prou patrimoni per arribar-hi. Actualment té uns actius valorats en 8,5 milions d'euros, enfront d'un passiu d'11,9.

Tanmateix, encara queda per resoldre una última peça d'aquest trencaclosques judicial i que podria modificar les coses: l'Audiència Provincial té pendent dirimir si el PDECat o JxCat són successors de Convergència i si els reclama, en conseqüència, els 6,6 milions d'euros. Ho va demanar el Palau de la Musica per assegurar-se cobrar, però els dos partits s'hi oposen. El Partit Demòcrata i Junts recorden que no existien quan es van produir els fets del Palau ni van ser personats durant el procediment, de manera que neguen ser continuadors de la seva activitat jurídica i haver d'assumir les seves responsabilitats penals. Però la decisió és ara en mans dels tribunals.

stats