Política 11/05/2019

Les batalles clau per a Espanya

Els comicis seran l’escenari de pugnes que impactaran en la vida orgànica dels partits i en la governabilitat

Dani Sánchez Ugart / Germán Aranda
4 min
Les batalles clau per a Espanya

MadridLa multiplicitat de cites en aquestes eleccions municipals i autonòmiques en 12 comunitats ofereixen camps de batalla decisius tant per a la vida orgànica dels grans partits com per a la governabilitat d’Espanya. En general, la dreta s’hi juga més que l’esquerra en aquestes eleccions, després de la fulgurant victòria socialista del 28-A, però tampoc el PSOE les té totes a tot arreu.

Feus del PP

Tot i que l’atenció estarà posada en els grans centres de poder, com la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid, el PP se la juga també en feus històrics que segons les enquestes podrien estar en perill. Fins i tot a Castella i Lleó, la Rioja o Múrcia, on fa més de 30 anys que guanyen de manera ininterrompuda, no està clar que els populars obtinguin la victòria. Retenir aquestes regions seria el premi de consolació per al PP, que no obstant haurà de cedir poder i arribar a acords amb Vox i Cs, que podria tenir la clau del govern.

Ajuntaments gallecs

Les municipals del 2015 van comportar una mala notícia per al PP al seu feu més històric, Galícia, on té la seva única majoria absoluta regional, però entre les set grans ciutats els populars només tenen l’Ajuntament d’Ourense. Les enquestes (la més recent, de La Voz de Galicia ) indiquen que les forces d’esquerres mantindran el poder local a la província, i fins i tot podrien guanyar a Ourense capital. Es posa a prova l’ànima del PP més moderada, la del líder del partit a Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que des de les eleccions generals ha criticat Casado i li ha reclamat insistentment un gir al centre. Feijóo va presumir de tenir els millors resultats del partit el 28-A, però les municipals el podrien debilitar.

Illes Balears

Els dos vectors a les eleccions a les Illes Balears seran l’identitari i l’ideològic. Les dretes han apostat fort amb candidats contraris a la política lingüística del govern de Francina Armengol, que, tot i aspirar a aconseguir la primera victòria en la història del PSOE, podria continuar necessitant els socis de Més i de Podem per governar. La situació a Palma, on Més governa actualment, podria facilitar els pactes autonòmics, però amb una minsa minoria.

El model andalús

No tot són bones notícies per als socialistes. Les eleccions andaluses van suposar un precedent que es podria repetir en algunes comunitats governades pel PSOE. Són, justament, les que tenen presidents més allunyats de la línia oficial que marca Pedro Sánchez, com Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, Javier Lambán a l’Aragó o Guillermo Fernández Vara a Extremadura. El ressò del discurs nacionalista espanyol i l’agitament del presumpte greuge català tenen més impacte, i les enquestes auguren victòries ajustades del bloc progressista. No seria descartable aquí un pacte amb Cs. Paradoxalment, la pèrdua de poder podria enfortir la línia conciliadora de Sánchez.

Madrid

La de la Comunitat de Madrid és la gran batalla per a Casado. La continuïtat després de 24 anys de governs populars suposaria una taula de salvació, caldria veure si suficient, per al seu lideratge, a més del principal contrapès al govern de Sánchez. Però a Madrid es juguen moltes altres batalles, com la que hi haurà entre Íñigo Errejón i Podem, el seu antic partit, rivals a la Comunitat. També és escenari de la batalla entre el PP i Ciutadans per liderar la dreta, després que Rivera hi guanyés les generals. A l’Ajuntament, Carmena no sembla en perill, però la capital és un dels llocs on va fer més bon resultat Vox, element disruptiu difícil de ponderar.

Les opcions de Vox

Els comicis podrien obrir les portes del poder a l’extrema dreta. Segons el CIS, només a Múrcia els ultradretans podrien tenir un paper clau en un govern autonòmic en cas de sumar amb el PP i Cs, amb una intenció de vot d’un 9,9% i una projecció d’entre 4 i 5 escons. Caldrà veure si aconseguiran els seus primers ajuntaments a El Ejido (Almeria) o Torre Pacheco (Múrcia), on van ser la força més votada.

Sevilla progressista

Si bé durant l’hegemonia socialista Sevilla va tenir alcaldes populars en dues legislatures, des del 2015 la ciutat torna a estar en mans del PSOE. El CIS, a més, pronostica una possible majoria absoluta, en temps d’aliances, per a l’alcalde actual, Juan Espada. El PSOE, impulsat per la victòria de Pedro Sánchez el 28-A, podria recuperar també ajuntaments del canvi com Saragossa i Santiago.

Canàries

Malgrat haver guanyat diverses eleccions, com les últimes, els pactes entre Coalició Canària i el PP han barrat el pas al PSOE des del 1993. Si el CIS l’encerta això canviarà, i el socialista Ángel Víctor Torres podria ser el més votat i arribar a president -desbancant Fernando Clavijo- si pacta amb altres forces d’esquerres.

Regionalisme càntabre

Ja governa gràcies al suport del PSOE, però Miguel Ángel Revilla i la seva formació, el Partit Regionalista Càntabre, podrien ser per primer cop els més votats, just un mes després d’entrar per primer cop al Congrés de Diputats.

València

L’única comunitat que va celebrar autonòmiques el 28-A va reeditar una majoria d’esquerres: el PSPV tornarà a governar amb Compromís i hi pot sumar Podem. La fórmula podria reproduir-se a la capital, però amb lideratge de Compromís i de l’ara alcalde, Joan Ribó.

stats