Política 21/09/2020

El fiscal Bertossa va plantejar que Joan Carles I declarés a Suïssa i a Madrid

L'advocat del rei emèrit va respondre que no en tenia el telèfon i Corinna es va oferir a donar-l'hi

5 min
Bertossa va apuntar la possible declaració  de Joan Carles I a Suïssa i a Madrid

MadridLa possibilitat de prendre declaració al rei emèrit Joan Carles I en el procediment de la Fiscalia de Ginebra sobre blanqueig agreujat de capitals va ser present el 13 de juny del 2019 a Suïssa i el 29 d'octubre del 2019 a Espanya. El fiscal Yves Bertossa ho va suggerir en un intercanvi amb Dante Canonica, l'advocat del rei emèrit; Corinna zu Sayn-Wittgenstein, i el propietari del banc Gonet et Cie. I, més tard, es va parlar de la diligència en la visita que va fer Bertossa a la Fiscalia Anticorrupció a Madrid.

Al resum de la declaració del 13 de juny del 2019 amb els imputats Canonica, Corinna i el testimoni Nicolas Gonet, propietari del banc de les Bahames on es van transferir els 64.800.000 d'euros que el llavors rei Joan Carles va regalar a Corinna (sense obligació de tornar-los), hi ha una resposta de l'advocat a una pregunta de Bertossa. No obstant això, la pregunta del fiscal no hi apareix literalment. Només s'hi diu (vegeu el document) "Sur question", en francès "a pregunta de", en aquest cas del fiscal. Canonica diu: "Encara tinc alguns contactes telefònics amb Joan Carles I. Són contactes breus. No m'ha preguntat si havia de venir a Ginebra per prestar declaració".

El fiscal Bertossa va plantejar que Joan Carles I declarés a Suïssa i a Madrid

Quina va ser la pregunta del fiscal? Segons les investigacions de l'ARA, Bertossa va preguntar en l'interrogatori a Canonica si podia posar-se en contacte amb Joan Carles I i si li podia facilitar el seu telèfon. Canonica, segons les fonts jurídiques consultades, se'n va sortir com va poder i va dir que només tenia el telèfon de la centraleta del Palau de la Zarzuela. En aquell moment, segons la reconstrucció del diàleg a la qual ha tingut accés aquest diari, Corinna va aixecar la mà i va dir: "Si necessita el seu número de telèfon directe, l'hi puc donar". Bertossa no l'hi va demanar.

L'agost del 2019 Bertossa va enviar a Madrid, a petició del jutge Manuel García-Castellón –que havia anat a Ginebra la primera setmana d'agost–, el relat dels fets sota investigació. Al text no només es referia a la Fundació Lucum de Joan Carles I, que havia rebut al seu compte de banc Mirabaud l'equivalent a 64,8 milions d'euros el 8 d'agost del 2008, sinó també a la Fundació Zagatka, la documentació de la qual havia segrestat a les oficines de Rhône Gestion, administradors dels diners de l'aleshores rei d'Espanya.

Bertossa, segons va revelar ahir l'ARA, havia interrogat el primer beneficiari d'aquesta fundació, el cosí llunyà de rei Álvaro de Orleans-Borbó el 10 d'octubre del 2018. I dos dies després va ordenar al banc Lombard Odier desbloquejar els fons de la fundació que havia ordenat bloquejar preventivament.

Tanmateix, tot i no imputar De Orleans, a la comissió rogatòria del 16 d'agost el fiscal de Ginebra inclou al punt 6 aquesta informació (vegeu document). "També es desprèn de les investigacions realitzades pel ministeri públic de Ginebra que Álvaro Jaime de Orleans-Borbó és beneficiari de la Fundació Zagatka, situada a Lichtenstein. Al març, juliol i desembre del 2008 es van ingressar 6.500.00 d'euros en un compte de la Fundació Zagatka, sense que es pogués identificar l'origen d'aquests fons. També es va pagar una suma de 4.689.930 de dòlars el 25 de maig del 2009 (4,2 milions d'euros) que, segons l'explicació de De Orleans, provenia d'una transacció immobiliària a Mèxic en la qual hauria tingut un paper d'intermediari i d'assessor. Segons De Orleans, ell seria l'únic beneficiari econòmic de la Fundació Zagatka, una part dels fons de la qual es van utilitzar per pagar despeses de vol vinculades al lloguer d'avions que va utilitzar Joan Carles I i que van ascendir a 5 milions d'euros entre el 2016 i el 2018.

A la reunió del 29 d'octubre del 2019, al carrer de Manuel Silvela de Madrid, Bertossa i l'expert en criminalitat econòmica del ministeri públic Raphaël Zbinden es van reunir amb el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, el seu equip de fiscals i el jutge Manuel García-Castellón, que havia viatjat el setembre del 2019 a Ginebra. A la reunió es va establir la coordinació i el repartiment de tasques entre les dues fiscalies. I Bertossa va posar damunt la taula la declaració de Joan Carles I.

Bertossa planteó que Juan Carlos I declarase en Suiza y en Madrid

Competència de la justícia espanyola

Fonts de la Fiscalia Anticorrupció assenyalen que Luzón li va explicar que deixés l'afer en mans de la justícia espanyola perquè els delictes que suposadament es podien imputar al rei emèrit eren competència seva i no de Suïssa. I que la justícia espanyola no podia delegar la investigació en la justícia suïssa i, per tant, que no havia de ser el fiscal suís qui investigués Joan Carles I. També va apuntar que, segons les dades preliminars, en tot cas al rei emèrit només se'l podria investigar –i calia confirmar-ho– per delicte fiscal, cosa que la legislació suïssa no considera delicte. I va afegir que el delicte de corrupció en les transaccions comercials internacionals, segons el conveni de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), era competència d'Espanya o de l'Aràbia Saudita. Dit d'una altra manera, la justícia suïssa només podia investigar el delicte de blanqueig, però també el podia investigar Espanya.

Les fonts suïsses consultades diuen que Bertossa també va considerar pertinent l'explicació de la inviolabilitat de Joan Carles fins al 2014. La conclusió: que el rei emèrit seria investigat a la jurisdicció espanyola i que la justícia perseguiria el delicte d'infracció a la norma de prevenció de blanqueig, delicte autònom al de blanqueig de capitals a Suïssa, per part dels gestors, advocats de Joan Carles I i del banc Mirabaud, que no haurien complert les seves obligacions d'identificar l'origen dels fons quan es tractava dels diners d'una personalitat exposada políticament (PEP). Per tant, el delicte de corrupció o suborn en l'obra de l'AVE Medina-la Meca va quedar a càrrec de la Fiscalia espanyola, tant amb la participació del rei emèrit com si no.

El desbloqueig dels fons de la Fundació Zagatka

Bertossa va informar a la reunió, segons fonts de la Fiscalia Anticorrupció consultades per l'ARA, que De Orleans era una altra de les persones utilitzades per Joan Carles I per ocultar una part de les comissions relacionades amb el projecte de l'AVE Medina-la Meca. La informació anava més enllà del que deia la comissió rogatòria del 16 d'agost del 2019 i, sobretot, contradeia la decisió del fiscal de desbloquejar els fons de Zagatka el 12 d'octubre del 2018. Si De Orleans era un testaferro de Joan Carles I i el tercer beneficiari d'aquesta fundació era Joan Carles I, ¿quin sentit tenia alliberar els fons de gairebé 14 milions d'euros?

El fiscal Luis Pastor, doncs, va enviar una comissió rogatòria el 19 de febrer del 2020 demanant les dades recollides per Bertossa fins aquell moment. Encara que demanava sobretot la informació detallada de la Fundació Lucum, afegia que "igualment es fa necessari disposar de les declaracions de Dante Canonica, Arturo Fasana, Corinna zu Sayn-Wittgenstein i Álvaro de Orleans-Borbó perquè, tal com vostè indica, és una altra de les persones utilitzades per Joan Carles per ocultar una part de les comissions rebudes". No obstant això, com que Lucum era la fundació que va rebre el pagament de l'Aràbia Saudita, no es van sol·licitar els documents ni els comptes de Zagatka als bancs Credit Suisse i Lombard Odier.

stats