10/09/2021

Els dos blocs es mantenen estables malgrat el tsunami del Procés

2 min
Un castell en la Diada de 2013

BarcelonaS’ha convertit en un tòpic afirmar que el Procés ha suposat un tsunami en el mapa polític català. I deu anys després és veritat que hi ha algunes diferències substancials però també alguns corrents de fons que es mantenen inalterables. Si agafem com a referència el 1984, l’any de la primera majoria absoluta de Jordi Pujol en què s’estableix una diferència clara entre partits nacionalistes (CiU i ERC) i la resta, veurem com la suma dels dos blocs s’ha mantingut relativament estable. Així, si el 1984 la suma de CiU i ERC arribava al 51,21% dels vots, el 2021, la suma de tots els partits independentistes aplega el 51,12%. Una xifra idèntica 37 anys després.

Al llarg d’aquestes quatre dècades hi ha hagut, però, algunes oscil·lacions. El màxim de vot nacionalista/independentista es dona el 1992, amb un 54,15%, coincidint amb la irrupció de l’ERC d’Àngel Colom. En canvi, els mínims registres coincideixen amb l’efecte Pasqual Maragall de 1999, un 46,81%, i amb les eleccions del segon tripartit, el 2006, amb un 46,5%.

El creixement de l’independentisme, doncs, es basa més en un viratge de l’electorat nacionalista de CiU cap a la idea de l’estat propi que no pas en un transvasament entre els dos blocs, que semblen solidificats. És més, en els moments àlgids del Procés (eleccions de 2015 i 2017) la mobilització de l’unionisme va impedir a l’independentisme superar la barrera del 50%. No ho farà fins a les passades eleccions del 14 de febrer del 2021, però amb una participació molt baixa (48,17%) a causa de la pandèmia.

Suma del vot nacionalista/independentista

Quin ha estat, llavors, l’efecte del Procés en el mapa polític? Doncs a més de la mutació del nacionalisme en independentisme, el que ha passat és que el bipartidisme clàssic CiU-PSC, que va durar entre 1980 i 2010, s’ha convertit en un tripartidisme ERC-Junts-PSC (que el 2017 va ser, de manera excepcional, ERC-Junts-Cs). Si abans la sociovergència sumava al voltant dels 100 escons, el 14-F el nou tripartidisme va arribar als 98.

Per tant, la gran novetat d’aquest període és la irrupció d’ERC com a nou partit gran, a costa d’una porció de l’espai que abans ocupaven CiU i PSC, i la consolidació d’un espai independentista anticapitalista al voltant de la CUP. La resta és bastant igual. Els 8 escons dels comuns són els 9 d’ICV del 2003. I els 20 de Vox, Cs i PP són els 19 del PP en solitari el 2012.

ERC, al centre del tauler

La gran sorpresa és que en aquest tripartidisme qui ocupa l’espai central del tauler i té una representació més homogènia a tot el territori és ERC. En canvi, el PSC ha reduït la seva mida i s’ha convertit en un partit bàsicament metropolità, i Junts concentra el seu suport en les comarques gironines i centrals.

En definitiva, la revolució del Procés ha alterat el mapa fent aparèixer més partits, canviant de pell alguns altres i trencant el bipartidisme, però persisteixen uns corrents de fons que semblen inamovibles. La correlació entre independentistes i unionistes, i el pes dels confederals (comuns) i de la dreta espanyolista es mantenen estables després del tsunami. 

SUBDIRECTOR
stats