L'ESPANYOLISME AL PAÍS VALENCIÀ
Política 20/05/2013

Burjassot, focus d'activitat blavera i ultra

Un col·lectiu no inscrit al registre prepara un acte contra "les polítiques catalanistes de l'alcalde"

Salvador Almenar
3 min
AMENACES DURANT UNA LECTURA DE POEMES D'ESTELLÉS 
 Diversos membres del blavero Grup d'Acció Valencianista, d'España 2000 i de Yomus, la penya ultra del València Club de Futbol, van rebentar la setmana passada la lectura de poemes del difunt poeta Vicent Andrés Estellés que havia organitzat l'Ajuntament de la seva localitat, Burjassot, conjuntament amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

BurjassotDes que el maig del 2011 la coalició nacionalista Compromís va aconseguir l'alcaldia de Burjassot gràcies a un pacte amb el PSPV-PSOE i EUPV, els actes dels grups d'extrema dreta s'han multiplicat en aquesta localitat valenciana. El seu alcalde, Jordi Sebastià, pateix des de fa temps les amenaces i els insults de membres del partit ultra España 2000 i del sector blavero de la dreta valenciana. Una dreta regionalista, anticatalanista i secessionista. Tots dos grups l'acusen de "traïdor" a la identitat valenciana i els seus membres es desfoguen contra Sebastià en el fòrum No volem un alcalde catalanista al nostre poble .

Per a aquests grups, el caire "catalanista" de Sebastià es demostra en actes com l'organitzat la setmana passada per l'Ajuntament en col·laboració amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per homenatjar el poeta del poble, mort ara fa 20 anys, Vicent Andrés Estellés. Durant la lectura de la seva antologia poètica Mural del País Valencià, un grup de persones identificades amb banderes del Grup d'Acció Valencianista (GAV) van interrompre l'acte amb crits de "Som valencians, mai catalans; llengua valenciana, mai catalana" i amb amenaces contra l'alcalde i les autoritats. Testimonis dels fets han explicat a l'ARA que en el grup també es van identificar membres d'España 2000 i de la penya ultra del València Club de Futbol, Yomus.

Just un dia abans l'estàtua d'Estellés situada a la plaça Emilio Castelar de Burjassot es va despertar tacada amb pintura blava. Una acció que cap grup va reivindicar. El 30 d'abril, España 2000 va celebrar una concentració a les portes de l'Ajuntament en contra de Jordi Sebastià, a qui va denunciar a finals del 2012 per ordenar la retirada d'un estand del grup ultra perquè no tenia els permisos. España 2000 va acusar Sebastià de "prohibir la llibertat d'expressió i incitar a l'odi". Un jutjat va obrir diligències i l'alcalde va prestar declaració amb l'esperança que la jutge arxivés la causa.

A aquests actes cal sumar-n'hi un de previst per al dia 28 d'aquest mes. La Plataforma Valencianista de Burjassot, un col·lectiu inexistent a efectes legals, segons confirmen fonts municipals, ha convocat un acte per mostrar la seva "repulsa a les polítiques catalanistes de l'alcalde". Una "repulsa" que també mostren diversos membres del PP local registrats a la pàgina de Facebook No volem un alcalde catalanista .

Sebastià ja va viure en el passat les amenaces de l'extrema dreta. Durant la seva etapa com a periodista del setmanari El Temps, va publicar diversos reportatges sobre organitzacions ultres que li van reportar amenaces. Potser per haver conviscut durant anys amb aquest handicap, l'alcalde no sent por, encara que reconeix que li "molesta" que la seva família "es preocupi i estigui intranquil·la" quan, per exemple, arriba a casa més tard de l'habitual.

Un context propici per al xoc

El líder de Compromís creu que no és casualitat que l'extrema dreta hagi triat Burjassot com el focus principal d'accions. Sebastià creu que les circumstàncies que fan "especial" aquesta localitat de l'Horta són la seva "proximitat a València", i la consegüent facilitat per mobilitzar gent de la ciutat a les concentracions; que el govern municipal és un "tripartit marcadament d'esquerres", i que, a més, sigui ell qui el lidera, un "valencianista que ha investigat des de fa anys les trames del feixisme al País Valencià", segons el mateix Sebastià.

El repunt d'aquests actes violents ha reavivat el record dels convulsos anys de la Transició, en què els valencians es van enfrontar per quines havien de ser les senyes d'identitat que els definissin com a poble i que es coneix amb el nom de Batalla de València. El periodista Francesc Viadel ha estudiat i escrit molt sobre l'anticatalanisme i avisa que no és que ara s'estigui vivint una segona època d'aquell període històric, sinó que la Batalla de València "mai es va tancar".

Viadel creu que l'única diferència amb els anys 70, quan aquests grups enviaven bombes a Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, és que ara el nombre d'agressions "és menor". La resta segueix igual. "La gent del GAV és pràcticament la mateixa que el liderava fa 30 anys" i això és, en la seva opinió, per la "impunitat" de què han gaudit els membres d'aquests grups, alguns dels quals fins i tot amb antecedents per agressions. El periodista valencià creu, però, que el pitjor de tot és que la violència "s'ha assumit com una cosa natural" i que la resposta civil a actes com els ocorregut a Burjassot és la "indiferència".

stats