Política 29/06/2016

“Cal assestar el cop final quan acabi amb l’animal”

Ara
2 min
Daniel de Alfonso al Parlament.

BarcelonaLes gravacions de les converses entre el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, revelen que un i l’altre consideraven els dirigents independentistes com l’“enemic”. La conxorxa per treure draps bruts de CDC i ERC era fabricar escàndols de corrupció que impliquessin polítics catalans, que el ministre i el director d’Antifrau filtrarien a periodistes de confiança. “Tenim munició per guardar-nos i dosificar”, va comentar De Alfonso a Fernández Díaz, a qui va proposar no publicar-ho “tot de cop”. “No, perquè no sabem com jugarà l’enemic”, arriba a detallar De Alfonso, tal com consta en l’última remesa de gravacions difoses ahir per Público.

En la conversa, el magistrat utilitza una metàfora taurina per dir que és partidari d’“assestar el cop final quan el cop hagi d’acabar amb l’animal”, en relació a les informacions sobre l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias. “Jo m’asseguraria que estigui ben assestat perquè sigui mortal, perquè després ja no li trauré res més gran que tenir 12 milions sense declarar a l’estranger. Més gran que això només és descobrir un homicidi”, afegeix.

De Alfonso planteja que sigui la Fiscalia qui porti la investigació, i demana que el fiscal general de l’Estat -en aquell moment, Eduardo Torres-Dulce-“es mulli” perquè la investigació tingui “credibilitat absoluta”. El director d’Antifrau, però, no les té totes i proposa “deixar-ho estar” fins que no tinguin un expedient en ferm. “És una estocada tan gran que no pot ser usada només per alterar algú, s’ha de fer servir per guanyar, parlant metafòricament”, argumenta.

En aquest punt, el ministre demana l’opinió de De Alfonso sobre la possibilitat de filtrar a alguns mitjans que la Policia investiga el compte de Trias. En concret, Fernández Díaz explica que el director d’ El Mundo, Casimiro García Abadillo, li havia trucat un parell de vegades, i que parla sovint amb Francisco Marhuenda, director de La Razón -a qui defineix com a “amic”-, així com amb Bieito Rubido, director d’ Abc. De Alfonso reconeix que aquest diari “serà lleial” si els asseguren que l’exclusiva del suposat compte a l’estranger serà per a ells, i en canvi, avisa que El Mundo no ho serà perquè “Inda i l’altre són uns bojos”. Tot indica que Abc va optar per no publicar la informació sobre el compte de Trias a l’estranger perquè la va trobar poc veraç, mentre que Eduardo Inda va signar, amb dos periodistes més, el polèmic article a El Mundo, dies abans del 9-N.

De Alfonso també explica al ministre com es pot aconseguir més informació sobre el presumpte compte corrent de Trias. Proposa que el Sepblac, l’encarregat de prevenir el blanqueig de capitals, entri en joc. Així, el cas no es destaparia des d’Antifrau i De Alfonso quedaria protegit com a instigador.

stats