Política 27/09/2019

El candidat a comissari de Justícia s'obre a reformar l'euroordre

El belga Didier Reynders respon així a una exigència de Cs, amb qui comparteix família política

Júlia Manresa
3 min
La fiscalia vol ampliar l’euroordre a conspiració i acció anticonstitucional

Brussel·lesEl candidat a ocupar la futura cartera de Justícia a la Comissió Europea, el belga Didier Reynders, està disposat a estudiar una reforma del sistema europeu de detenció, és a dir, les euroordres. Així es desprèn d'una pregunta que li ha remès la comissió de Llibertats de l'Eurocambra a instàncies de Ciutadans, un partit que ha fet de la reforma de l'euroordre una condició indispensable per donar-li llum verda en l'audiència parlamentària que ha de superar per poder assumir oficialment el càrrec.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Comissió Europea ara està avaluant el funcionament de l'euroordre i Reynders, davant la pregunta de si presentarà una proposta de reforma d'aquest sistema, respon amb habilitat diplomàtica que ho "considerarà seriosament" però "en funció de l'anàlisi de la Comissió Europea". Reynders es remet a la resposta que l'actual titular d'aquesta cartera, Vera Jourová, ja va donar a l'eurodiputada de Cs Maite Pagazaurtundúa, quan la va instar a reformar el sistema. Aleshores, Jourová va defensar el funcionament del sistema però va admetre certs errors d'aplicació en "alguns estats membres" i va respondre en la mateixa línia: que en funció dels resultats de l'avaluació de la Comissió es poden estudiar millores o, fins i tot, la possibilitat d'obrir processos d'infracció en estats membres que en facin un mal ús. En cap moment es fa referència al cas de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig però l'eurodiptuada de Ciutadans ha admès que aquest és un dels motius que els han impulsat a reclamar aquesta reforma, tot i que ara denunciïn un mal funcionament global de l'euroordre també en qüestions de terrorisme o ciberdelinqüència.

Pagazaurtundúa interpreta la resposta de Reynders com un "gran pas" i es felicita per la feina feta en aconseguir "sensibilitzar" les institucions europees en una qüestió que considera essencial. Des de la delegació de Ciutadans a Brussel·les defensen que han estat treballant a fons en aquesta qüestió des de l'endemà mateix de les eleccions europees. Per això també han demanat un informe al despatx d'advocats espanyol CG Legal sobre el sistema europeu de detenció. Aquest informe detecta "problemes de discrecionalitat judicial", també conclou que la llista de 32 categories penals "presenta notables defectes i carències que han constituït un important límit a l'aplicació de l'euroordre". Per això, fa diverses propostes com ara incloure definicions de les categories dels delictes o també incloure una categoria per protegir delictes que afecten "la integritat territorial, el sistema polític o l'ordre públic dels estats membres".

Ciutadans és una de les delegacions nombroses del grup del Parlament Europeu Renew Europe, que lidera el partit francès d'Emmanuel Macron. I justament Didier Reynders és el candidat de Bèlgica i de la mateixa família política que Ciutadans. La delegació del partit de Rivera s'ha esforçat per sensibilitzar la seva pròpia família política que aquest és un tema clau per a l'aprovació del comissari de Justícia i, de fet, aquesta setmana un dels seus eurodiputats, Luis Garicano, es va reunir amb Reynders amb aquest objectiu. Des del partit asseguren que el candidat belga mostra predisposició i veuen aquesta resposta com un gran pas tot i que encara volen un compromís més ferm i no donen el sí per definitiu.

Els 26 candidats designats a formar part de la futura Comissió Europea passaran la setmana que ve per un procés d'audiències públiques davant els comitès pertinents de l'Eurocambra. Després de tres hores d'interrogatori els seus membres hauran de decidir per una majoria de dos terços si els donen llum verda perquè després la Comissió en ple sigui votada el 23 d'octubre. En aquest procés poden caure candidats i es pot haver de forçar els estats membres a presentar nous perfils.

stats