HORITZÓ INDEPENDENTISTA
Política 09/06/2016

Cap a un nou punt d’inflexió sobiranista

Experts consultats per l’ARA valoren els efectes de la qüestió de confiança plantejada per Puigdemont

Núria Orriols
4 min
Cap a un nou punt d’inflexió sobiranista Preguntes

BarcelonaLa qüestió de confiança a la qual se sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al mes de setembre situa el procés en una nova fase. L’ARA ha consultat a vuit experts quins efectes pot tenir en el full de ruta cap a la independència.

1. Com valora la qüestió de confiança?

2. En quina situació està ara el procés sobiranista?

JOAN B. CULLA

1. És una bona sortida, la perspectiva era una agonia. Posar-se a discutir els pressupostos del 2017 podria ser inacabable, però una qüestió de confiança és blanc o negre. Si la CUP no dóna la confiança, quedarà visible als ulls dels més cecs que han decidit carregar-se el procés sobiranista.

2. Queda en standby, bloquejat, i deixa la CUP sense possibilitat d’escapolir-se sobre el futur del procés. A més, podria tenir algun efecte sobre la falta d’unitat de la formació. Ara tenen tres mesos llargs per digerir-ho i després enfrontar-se a la seva responsabilitat. Si hi votessin en contra, es visualitzaria que qui ha provocat la convocatòria d’eleccions és la CUP. Serà interessant veure què organitzen Òmnium i l’ANC per l’Onze de Setembre.

JOSEP FONTANA

1. Revisar la situació actual em sembla lògic i raonat.

2. És evident que el procés ha tingut un entrebanc, però el problema sorgeix d’haver malinterpretat el paper de la CUP en la política catalana, que no és fer política parlamentària.

PILAR RAHOLA

1. La decisió és una jugada brillant d’un autèntic estrateg: Junts pel Sí recupera la iniciativa i es reforça l’autoritat de Puigdemont com a president. S’ha tret el focus de la crisi de pressupostos i se situa sobre la qüestió de confiança. El que la CUP no va voler, ara ho tenen.

2. El procés està tocat. Podria haver estat molt ferit, però la qüestió de confiança li dóna oxigen. No estem tan forts com estàvem, però encara hi ha partida per jugar. Poden passar coses amb possibilitats de reforçar el procés: s’ha de reestructurar l’espai convergent, a Espanya pot canviar el mapa polític i poden sorgir aliances amb Catalunya Sí que es Pot.

MARINA SUBIRATS

1. Em sembla molt bé. El president constata que no hi ha una majoria de govern i, d’acord amb les normes democràtiques, li toca sotmetre’s a una qüestió de confiança.

2. El procés queda en standby, les declaracions unilaterals d’independència són una il·lusió. Un acord estable a llarg termini entre la CUP i JxSí no era possible perquè són dos punts de vista polítics molt diferents, en fons i forma. Només tenen en comú la independència, però tampoc tenen una manera comuna per arribar-hi. Ara hi ha la possibilitat de tornar a parlar i negociar les possibilitats d’entesa amb Espanya.

LAIA BONET

1. És una bona elecció i opció. No tant per donar una segona oportunitat a la CUP com per ser realista i explorar tots els escenaris d’estabilitat que no es van explorar a l’inici de la legislatura. L’acord del mes de gener va ser una fugida endavant i el pacte s’ha interpretat de manera divergent. El més fàcil ara és intentar reconstruir majories amb la lògica del dret a decidir. També és realista que s’hagi situat la qüestió de confiança al setembre, és una prova que l’escenari sorgit de les eleccions espanyoles del 26-J influeix en l’escenari català.

2. El procés sobiranista ha rebut moltes patacades en aquests mesos. Negar el contrari seria més voluntarista que real, i cal veure com es redibuixa el full de ruta.

QUIM TORRA

1. És una decisió impecablement democràtica. M’hauria estranyat molt que no hi hagués hagut conseqüències, els pressupostos són la prova de foc de qualsevol legislatura. El president ha assumit la responsabilitat.

2. El procés, finalment, pot quedar enfortit. L’independentisme no havia quedat en gaire bona situació després de l’acord d’estabilitat del gener: ara tenen tres mesos perquè es pugui discutir i perfilar l’acord. És possible, encara, traçar una línia recta cap a la independència.

MANUEL DELGADO

1. Ha sigut un acte d’honestedat. Ara hi ha l’oportunitat de canviar amb el que ens hem equivocat. Estem en condicions de reconèixer que el problema fins ara ha sigut que CDC ha assumit un paper protagonista en el procés, un partit que no té una història recent exemplar i que ha pactat amb la dreta espanyolista. Convergència no és un element fiable per encapçar un procés que pretén transformar la societat.

2. El procés d’independència ha d’ampliar la base per l’esquerra o s’ha de deixar estar. No s’hauria d’haver abandonat mai l’objectiu del referèndum d’autodeterminació perquè les forces que el van abandonar després de la consulta del 9-N hi tornin a donar suport.

SALVADOR CARDÚS

1. És una conseqüència lògica del veto als pressupostos, cosa que no ha sigut una sorpresa per a mi, tots els indicis apuntaven cap aquí. El Govern ja havia anat perdent votacions. L’anunci és el preludi de les eleccions anticipades.

2. El procés segueix endavant, no vull ser tremendista. El país ha d’aprendre a fer el procés, és a dir, els obstacles són interns i hi ha molta gent que haurà de reflexionar a qui dóna suport electoral si vol la independència. Això no és una aturada en el procés sobiranista.

stats