Els caps de llista de la CUP topen amb la justícia a les portes de la campanya

La candidatura de la CUP està topant amb els tribunals en aquest final de precampanya. Dos caps de llista de la CUP estan pendents de judici i un tercer va quedar absolt per participar en diferents mobilitzacions independentistes. Aquesta mateixa setmana, a les portes de la campanya electoral, la justícia ha cridat a declarar la candidata per Tarragona i ha reclamat la inhabilitació del de Lleida. Laia Estrada, candidata per la circumscripció de Tarragona el 14-F, ha anunciat aquest dimecres que no anirà a declarar demà després que hagi tornat a ser citada als jutjats arran de la manifestació a Tarragona del 21 de desembre del 2018 en contra de la reunió del consell de ministres a Barcelona, que va acabar amb incidents.

Com en les últimes ocasions, Estrada ha decidit no comparèixer davant la jutgessa, fet que implica una possible detenció de la regidora cupaire. “Faig ús del nostre dret de no col·laborar amb una justícia que quan es tracta de perseguir l’independentisme o la dissidència política no té problemes per tirar endavant causes que no s’aguanten per enlloc, però que troba tots els obstacles del món quan toca perseguir la corrupció que nosaltres mateixos denunciem”, ha manifestat la també regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. La cap de llista ha explicat que demà serà davant dels jutjats de Tarragona a les 12.30 h, però que ha farà en suport de la companya del Casal Popular El Polvorí de Cambrils citada a declarar per haver participat en la vaga general del 21 de febrer de 2019.

A banda d'Estrada, que ja va ser investigada per les mobilitzacions del 3-O i el 8-N en unes causes que van ser arxivades i que defensa que la protesta per la qual se la imputa ara va ser "pacífica", els caps de llista de Lleida i Girona també han estat encausats per diferents manifestacions. Sense anar més lluny, la Fiscalia va demanar aquest dilluns 8 mesos d'inhabilitació especial i 4 mesos de multa a l'exregidor i ara candidat de la CUP per Lleida el 14-F, Pau Juvillà, per un delicte de desobediència per part d'autoritat o funcionari públic.

Ho fa en el marc de la causa oberta pels llaços grocs que la formació independentista tenia penjats a les finestres del seu despatx a la Paeria, ja que es va negar a retirar-los després que Cs ho denunciés a la Junta Electoral durant la campanya de les municipals de 2019. Ara Juvillà té 10 dies per presentar al·legacions abans que la jutge fixi la data del judici, molt probablement abans de l'estiu. Juvillà va acusar la formació espanyolista, dimarts en una roda de premsa, d'actuar com a "braç executor de l'Estat".

L'actual candidat de la CUP per Lleida a les eleccions del 14-F va recordar durant la seva compareixença que, quan se'ls va requerir retirar els llaços grocs, en base a una "decisió col·lectiva de l'assemblea" es va acordar mantenir-los perquè entenien que són símbols que no inciten al vot. En aquest sentit, Juvillà es va referir a la defensa dels drets democràtics i va assenyalar que els llaços grocs posen "davant el mirall" l'estat espanyol i demostren que és "repressor perquè hi ha presos polítics", tot i que s'anomena democràtic.

El cap de llista de Girona, absolt

Per la seva banda, l'alcalde de Celrà i cap de llista per Girona, Dani Cornellà, va ser detingut amb l'alcalde de Verges, el també cupaire Ignasi Sabater, i catorze activistes més pel tall de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O. Al final, però, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, en nom d'Adif, només van mantenir l'acusació contra quatre dels dinou investigats i va absoldre els dos càrrecs electes.

Després de fer-se pública la resolució judicial, Cornellà va assegurar que l'operatiu de la Policia Nacional només obeïa a "l'estratègia de la por" i que només buscava "atemorir" l'independentisme. Cornellà va admetre que tenia una "sensació agredolça" perquè quatre dels activistes investigats aniran a judici i s'enfronten a 4 anys de presó. "S'ha demostrat que va ser un muntatge polític i judicial per orquestrar la repressió cap a certs partits i entitats que en aquell moment s'estaven mobilitzant massivament al carrer", va concloure l'alcalde de Celrà.