La Fiscalia demana 8 mesos d'inhabilitació per al candidat de la CUP de Lleida per mantenir els llaços grocs a la Paeria
Juvillà té 10 dies per presentar al·legacions abans que es fixi la data de judici, previsiblement abans de l'estiu
El ministeri fiscal demana 8 mesos d'inhabilitació especial i 4 mesos de multa per a l'exregidor i ara candidat de la CUP per Lleida el 14-F, Pau Juvillà, per un delicte de desobediència per autoritat o funcionari públic. El cupaire està imputat arran de la causa oberta pels llaços grocs que la formació independentista tenia penjats a les finestres del seu despatx a la Paeria i que es va negar a retirar després que Cs ho denunciés a la Junta Electoral durant la campanya de les municipals del 2019. Ara Juvillà té 10 dies per presentar al·legacions abans que la jutge fixi la data del judici, molt probablement abans de l'estiu.
La petició fiscal va arribar aquest dilluns, una vegada acabada la fase d'instrucció. Juvillà ha volgut destacar que la denúncia –que l'acabarà portant a judici– no és de la Junta Electoral de Zona (JEZ), sinó de Cs, que "actua com a braç executor de l'Estat". En aquest sentit, ha afegit que la interlocutòria de la Fiscalia demana que la regidora de Cs, Ángeles Ribes, vagi a declarar al judici com a "persona que inicia el tràmit de la denúncia".
L'actual candidat de la CUP per Lleida a les eleccions del 14-F ha recordat que quan se'ls va requerir retirar els llaços grocs, després d'una "decisió col·lectiva de l'assemblea", es va acordar mantenir-los perquè entenien que són símbols que no inciten al vot. En aquest sentit, Juvillà s'ha referit a la defensa dels drets democràtics i ha assenyalat que els llaços grocs posen "davant el mirall" l'estat espanyol i demostren que és "repressor perquè hi ha presos polítics" tot i que s'anomena democràtic.
La CUP s'ha refermat avui en la defensa d’aquella decisió, adoptada de manera conjunta, i assumeix: "[La pena] És conseqüència d’haver posat l’estat espanyol davant de l’espill, recordant-li cada dia que continuem tenint preses i presos polítics, més de 3.000 persones represaliades i que seguim i seguirem defensant el dret bàsic de l’autodeterminació del poble català".
