Carles Puigdemont, un any després: un lideratge a la cruïlla

BarcelonaEl dissabte 3 d’agost de l’any passat, quan només faltaven cinc dies per la investidura de Salvador Illa, l’executiva de Junts es va reunir amb una sola carpeta sobre la taula, el retorn de l’expresident. En aquella reunió Puigdemont va desgranar tots els arguments per mantenir la promesa de tornar, malgrat el risc de presó, per l'elecció d'Illa. També ho va relatar en una carta pública: “El risc de detenció ha provocat diversos comentaris i reflexions de si valia la pena arriscar la presó per intentar assistir a un debat d’investidura que no fos el meu [...]. A tots els he explicat les raons per les quals cal mantenir el compromís i que així com anar a l’exili va ser una decisió política, tornar-ne també ho és”. Llavors tota l’executiva de Junts li va fer costat, tot i que l’exconseller Jaume Giró sí que li va demanar explícitament que reconsiderés la idea. El que no s’imaginava en aquell moment cap membre de la cúpula de Junts, a excepció de Jordi Turull, és que Puigdemont s’escapoliria entre centenars de persones i agents dels Mossos d’Esquadra després d'aparèixer de forma fugaç a Arc de Triomf –en aquell moment Toni Castellà i Teresa Vallverdú, els cervells del 8 d'agost, no formaven part de l’executiva del partit–. En aquella jornada, tots els dirigents de primera línia de Junts l'esperaven al Parlament, blindat policialment.

Un any després d'aquell dia, la situació de Puigdemont no ha canviat gaire: segueix pendent de l’aplicació de la llei d’amnistia a l’exili perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-l'hi tot i estar vigent, i el seu lideratge es veu immers en una mena de transició: a Junts tot està en espera fins que pugui trepitjar el Principat, quan Puigdemont es trobarà a la cruïlla. El seu lideratge a l’exili passarà a ser presencial i haurà de decidir com el conjuga amb la nova realitat. "El seu rol serà un altre", admeten fonts del partit, que afegeix que també s'hauran de reconfigurar la resta de papers assignats.

El 8 d'agost del 2024 va ser una jornada d'èxit per a l'expresident, malgrat que algunes fonts de Junts no entenen ara com ara el "sentit polític" del que va passar. "Si en algun moment Puigdemont va dubtar de seguir, aquell dia decideix continuar", apunta una font pròxima. Malgrat haver dit en campanya electoral que marxaria si no era president, Puigdemont va considerar que després de l'aliança PSC-ERC i enmig de la guerra entre Oriol Junqueras i Marta Rovira tenia opcions per consolidar-se com un lideratge més fort dins l'independentisme.

Avui dia Puigdemont segueix sent un líder indiscutit dins del partit, però les enquestes no somriuen a Junts, que es manté segona força amb uns 30 diputats (ara en tenen 35). D'acord amb les dades del CEO, ha baixat lleugerament el percentatge d'enquestats que prefereixen Puigdemont com a president de la Generalitat respecte a les eleccions. Si a l'última onada del 2024, un 11% el preferia com a cap de l'executiu català i entre els votants de Junts s'arribava a un 70%, en les últimes enquestes ha baixat a un 9% i un 62% entre els votants juntaires.

La cruïlla

Quan torni, la decisió més visible que haurà de prendre l'expresident és si s'asseu com a cap de l’oposició al Parlament o intenta bastir una alternativa des de fora la cambra. O nomenar un successor si fa un pas al costat, un escenari que cap font de la cúpula actual de Junts considera. ¿I què és el que guanya més pes a hores d'ara? Puigdemont no ho ha decidit. Ara bé, si en un primer moment bona part de les fonts de Junts s'inclinaven perquè no fes de cap de l'oposició, ara creixen les veus perquè segui al seu escó i es visualitzi com una alternativa a Illa des del Parlament.

"Els diputats es reparteixen les intervencions com si fossin una assemblea de la CUP", ironitza un membre de Junts consultat, ja que actualment el president del grup, Albert Batet, comparteix lideratge amb la portaveu, Mònica Sales. "Necessitem un referent al Parlament", diu un altre, que considera que el partit està en un "impàs". La mateixa font ho compara amb Madrid, on sí que veuen la cara de Míriam Nogueras consolidada, i asseveren que "generen molt més ressò amb una frase al Congrés que al Parlament malgrat tenir 35 diputats i ser el primer grup de l'oposició", es lamenta.

Si l'expresident tornés i no volgués asseure's al seu escó, les fonts consultades apunten que caldria nomenar algú que pogués erigir-se com a alternativa a Illa. Un escenari que algunes fonts apunten també amb la boca petita si la situació de Puigdemont no es desencalla aquesta tardor. Diverses veus demanen que si arriba aquesta casuística es prenguin "decisions" perquè, almenys, Junts tingui una cara visible al Parlament i convisqui amb Puigdemont manant des del partit. En aquest sentit, diversos càrrecs locals apunten al diputat Salvador Vergés com un dels possibles lideratges de futur, tot i que reconeixen que és un "soldat" que sempre actuarà d'acord amb l'expresident. Sigui com sigui, no hi ha res decidit.

Implicat en el dia a dia

L’any passat Puigdemont va decidir que s’implicava orgànicament a Junts amb la seva elecció com a president al congrés de Calella. Aquesta va ser també una decisió rellevant per a ell, ja que va voler dir que anava a fons amb la seva formació política i abandonava la idea del lideratge dins l'activisme del Consell de la República. I en aquest temps que Puigdemont ha tornat a ser president de Junts, ha airejat un lideratge molt diferent del que va exercir durant la secretaria general de Jordi Sánchez (2020-2022). En aquell moment l'expresident no es connectava a les executives del partit i ostentava un càrrec més representatiu tot i mantenir-se en la cuina de les decisions. "Ara està en tot", diuen, en canvi. "Té molta informació del dia a dia", afegeix un alcalde que l'ha vist en els últims mesos.

Puigdemont intervé un cop al mes a les reunions de direcció nacional i setmanalment a la permanent del partit, tot i que es tracta d'òrgans, sobretot la direcció nacional, que a la pràctica decideixen poc perquè tot arriba fet. Les decisions de Junts estan concentrades en un nucli molt petit, format per Puigdemont, Turull, Toni Castellà i, en un segon cercle, Míriam Nogueras, Albert Batet i Josep Rius. "Ara no hi ha soroll", celebra un dels consultats, en comparació amb el binomi Laura Borràs-Jordi Turull. Tot i que una altra font lamenta que el partit ha quedat "anestesiat": "falta debat", opina un quadre territorial. Aquesta manera de fer, admeten, genera malestar, però no prou per fer cap pols. No mentre duri l'exili.