Centrem busca candidat: Santi Vila o Sandro Rosell per Barcelona?

El partit considera clau per al seu futur entrar a l'ajuntament de la capital catalana

3 min
La secretària general del PDECat, Àngels Chacón, en la conferència al Teatre Nacional de Catalunya

BarcelonaÀngels Chacón va ser la candidata del PDECat a les eleccions del 14 de febrer, però el seu futur polític ja no passa per aquesta formació: la seva aposta és ara Centrem, un nou partit que impulsa juntament amb la Lliga Democràtica, Convergents i Lliures, i que té les eleccions municipals a Barcelona com el seu principal objectiu. Del seu eventual èxit a la capital –entrar al consistori– en depèn que prosperi la nova operació del centredreta i per això aspiren que sigui una cara coneguda qui lideri la candidatura. Com va avançar Nació Digital, l’expresident del Barça Sandro Rosell és una opció que han sondejat, així com l’exalcalde de Figueres per CiU i exconseller Santi Vila.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest divendres, en una entrevista a El cafè de les idees, de RNE i La 2, el mateix Vila s’ha mostrat disposat a implicar-se en les eleccions municipals del 2023, en concret a Barcelona si és per “ajudar” a Centrem: “És l’espai amb què tinc més afinitat i vincles personals”. Vila, tot i haver complert ja la pena d’inhabilitació pel referèndum de l’1 d’Octubre, té pendent un altre judici que li podria impedir tornar-se a participar en política: el 4 de maig té una cita amb la justícia per les obres d’art de Sixena, de quan era conseller de Cultura. Si fos condemnat, en funció dels mesos d’inhabilitació no podria fer el salt a les eleccions municipals.

Fonts de Centrem asseguren, en tot cas, que no hi ha res decidit i que encara s’ha de fer el congrés fundacional del partit, previst per al 12 de març. Allà s’escollirà una direcció, que serà l’encarregada de decidir com s'escullen els candidats per a les pròximes eleccions municipals, les primeres que hauran d'afrontar com a formació el 2023. La cúpula del partit serà encapçalada per Àngels Chacón, però hi haurà altres figures alienes al món postconvergent com la politòloga Astrid Barrio -que és fundadora de la Lliga-,

La relació amb el PDECat

Malgrat el pas de Chacón al nou partit, la majoria d'alcaldes que es van quedar al PDECat quan hi va haver el divorci amb Junts per Catalunya no estan interessats ara en passar-se a Centrem. Tampoc ho ha fet l'expresident Artur Mas. De fet, és JxCat qui té més punts per fitxar els alcaldes de cara a les municipals –molts ja fa temps que han registrat una marca local pròpia per fer acords de forma bilateral amb Junts–. Davant d’això, el nou partit d’Àngels Chacón fia l’operació a les capitals de província i explora perfils coneguts a Lleida, Girona i Tarragona.

I on queda el Partit Demòcrata? Després de quedar fora del Parlament, i tot i tenir representació al Congrés i als ajuntaments, tendirà a la hibernació (no es presentarà a cap més elecció com a marca pròpia). El seu futur també depèn en bona part de com evolucioni la seva llista de pagaments pendents o si ha de presentar concurs de creditors –fins al 30 juny hi ha una moratòria que permet no presentar-lo encara que es compleixin les condicions.

Una de les decisions clau per al desenllaç del PDECat és la que ha de prendre l’Audiència Provincial de Barcelona sobre si és successor o no de CDC –el Palau de la Música també va demanar que es valorés el mateix pel que fa a JxCat– i, per tant, si ha de respondre econòmicament pels 6,6 M que la sentència del cas Palau obliga a pagar a Convergència, ara en fallida econòmica, pel finançament irregular. És per aquest motiu que Centrem no vol mantenir cap vincle amb el Partit Demòcrata -no compten, d'entrada, amb els seus drets electorals i no hi haurà membres a la direcció que també fossin a la direcció de CDC-, per tal que no se’ls puguin reclamar responsabilitats judicials de l’extint partit fundat per l'expresident Jordi Pujol. “Volem fer un partit des de zero”, mantenen, i remarquen que no són hereus de ningú, tampoc de Convergència, i que hi ha persones de diferents sensibilitats que no provenen d’aquest espai. Sense el PDECat, ara sí que no hi haurà cap formació que es reivindiqui continuadora de l'obra de CDC.

stats