La legislatura a l'Estat

Cinc anys de la fugida de l'emèrit: "La monarquia viu un equilibri inestable"

L'excap d'estat és una figura incòmoda per a la casa reial, que s'ha centrat en potenciar Elionor

El rei emèrit, Joan Carles I, a Sanxenxo (Pontevedra) en una imatge d’arxiu. LAVANDEIRA JR / EFE
09/08/2025
4 min

BarcelonaEl rei emèrit Joan Carles I continua sent una llosa per a la monarquia espanyola. Han passat cinc anys de la fugida de l'excap d'estat, materialitzada l'agost del 2020, quan va abandonar la Zarzuela per establir-se als Emirats Àrabs. Tot i això, ni els escàndols financers i personals han cessat ni s'ha capgirat l'arraconament de la casa reial. La situació és en punt mort i amb notícies que s'acumulen com ara els guanys de quatre milions d'euros des que viu al règim autoritari, la futura publicació de les seves memòries per reivindicar-se aprofitant els cinquanta anys de la seva proclamació com a rei o les visites sobtades a Espanya. Per això, els experts consultats per l'ARA conclouen que la monarquia viu un "equilibri inestable", una supervivència que ara no està en dubte; i ha provocat un pla del rei Felip VI per escapolir-se dels entrebancs joancarlistes amb una estratègia d'encapsulament, que algunes veus consideren reeixida, mentre que d'altres veuen parcialment fallida. Tot plegat, mentre l'exmonarca continua enfonsat en l'opinió pública.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La fugida es va produir enmig d'un degoteig d'informacions compromeses que allargaven una ombra de corrupció, a més d'investigacions tributàries obertes. La controvèrsia sobre el cobrament de comissions per l’AVE a la Meca que ja estaven investigant Suïssa i la Fiscalia del Tribunal Suprem es van acabar unint a una declaració voluntària a l’Agència Tributària en què es recollia que no havia declarat, en diversos exercicis, vuit milions d’euros per regals en espècies. Un embolic tributari amb targetes opaques que Hisenda havia posat en el punt de mira i que van fer que pagués quatre milions per evitar una investigació, gràcies al préstec d'uns amics –que ara ha tornat amb els seus ingressos milionaris. El desembre del 2020 també havia pagat 678.393 euros per evitar una altra investigació per delicte fiscal.

El professor agregat d'història moderna de la UB i expert en monarquies, Àngel Casals, assegura a l'ARA que hi ha un element "cridaner": "El rei marxava perquè es pogués fer endreça a la casa reial, però encara no s'ha fet el canvi constitucional per eliminar la preferència masculina sobre la femenina en la Constitució i tampoc s'ha regulat els mecanismes de successió d'un monarca", declara. A parer seu, ha succeït així "perquè hi ha molta por de discutir sobre aquests aspectes i que es reobri el debat sobre la monarquia". Sí que assenyala "una estratègia d'encapsulament amb mesures exemplificatives com ara reduir la família reial al rei, reina i les seves filles, apartant els pares i les infantes", i "potenciar la figura d'Elionor". La fórmula: "que no se'n parli a l'espera de temps millors, que serà quan es mori Joan Carles".

En aquest sentit, el professor d'història i ciències polítiques de la Universitat Abat Oliba CEU Sergi Rodríguez López-Ros comenta que "la casa reial i Felip VI han fet una operació ben feta de deixar clar quina era la seva família, s'han distanciat del seu pare, que volien que passés a un segon pla per talar les branques i salvar l'arbre". Alhora, el professor de ciències polítiques de la UAB Marc Guinjoan argumenta que "tot el que havia de passar ja ha passat" i que "no pot passar res que distorsioni més el rei Joan Carles o la casa reial" perquè, "de manera intel·ligent, se n'ha volgut apartar, ha aconseguit girar full i tot el que surti està separat formalment de la institució".

Està en perill?

"Sí que ha afectat molt la valoració de la ciutadania de Joan Carles", comenta Rodríguez, tot i que no ha afectat Felip VI. Entre altres coses, per la "distància" que va marcar i "la normativa de transparència, de fer públics els regals i sous, amb una agenda pública i la renúncia a l'herència". Per això, comenta que la institució té "una salut de ferro". Amb dades a la mà, el 46,5% de la població valora el rei emèrit directament amb un 0, segons una enquesta del juny de l'Institut IMOP Insights per a Vanitatis i, de fet, els suspensos agrupen el 72,8%, amb una mitjana de 2,4, lluny del 6,6 del rei Felip VI, que rep l'aprovació del 76% dels espanyols. A Catalunya, però, només el 23% dels catalans aprova la monarquia, segons el primer baròmetre del CEO d'aquest any i rep una nota de 2,1.

"Quan la Corona ha tingut bones notícies, ha aparegut alguna cosa del rei Joan Carles", afirma Rodríguez, una llosa "difícil de gestionar": creu que li costa situar-se i entendre que "el seu fill fa el paper que li correspon". Així, Casals assevera que "cada cop que ve o treu el cap, la casa reial va cap enrere" en el propòsit de silenciar l'afer i avisa que és "capital tòxic" perquè va a la seva. També creu que la institució té "una fragilitat institucional induïda per les forces polítiques que no saben com resoldre-la", però "es manté en un equilibri inestable que mentre res variï pot durar molts anys". De fet, "està molt protegida per la Constitució", tal com remarca Guinjoan, que relata que ara el PSOE "no té incentius" per anar-hi en contra. Recorda, però, que la situació va ser crítica amb el rei emèrit: "Van entendre bé que calia fer un pas al costat i fer creu i ratlla perquè en depenia la supervivència de la institució".

Ara bé, com serà valorat Joan Carles I en el futur? Rodríguez remarca que "el problema és com el del president Pujol", de qui destaca una feina "notable", i apunta que es posarà en una balança el paper "bo" de l'exmonarca en la Transició, mentre que sobre els escàndols s'encomana a la "prudència". Guinjoan també coincideix en la comparació amb l'expresident: "La imatge de Joan Carles I ha quedat tacadíssima, però segur que té maneres d'intentar canviar-la i l'experiència ens diu que hi ha líders defenestrats com Jordi Pujol que han restituït relativament la seva figura". Per això, entén que jugui "la carta" de les memòries, si bé "la gent el coneix", "la casa reial li ha tancat la porta i viu als Emirats". D'altra banda, Casals vaticina que hi haurà un "blanquejament" quan es mori, però ara entén que estigui "preocupat" perquè pot deixar la imatge de "puter i comissionista".

stats