CIS: el PSOE cau i la dreta puja en plena polèmica pel cas Koldo
Els populars amplien la distància amb els socialistes i se situen 2,7 punts per sobre
MadridLa polèmica pel cas Koldo, que el PP ha utilitzat com a arma per desgastar el govern espanyol, ha passat factura al PSOE, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El baròmetre de març, publicat aquest dimecres, recull una caiguda dels socialistes d'1,7 punts en intenció de vot mentre que els populars pugen vuit dècimes. El partit d'Alberto Núñez Feijóo es manté com a primera força amb un 34% i amplia la distància amb el PSOE, que té una estimació de vot del 31,3%. Si al febrer la diferència entre els dos principals partits de l'Estat era de només dues dècimes -33,2% el PP i 33% el PSOE-, un mes després és de 2,7 punts.
L'impacte electoral de la trama de comissions irregulars durant la pandèmia que ha situat en el punt de mira els socialistes no es limita únicament al PP i a la formació de Pedro Sánchez, sinó que també es tradueix en una caiguda de Sumar i un augment de Vox. El partit de Yolanda Díaz perd un punt mentre que Vox en guanya dos, un increment fins i tot superior al que registren els populars. De fet, amb aquesta evolució el partit d'ultradreta supera Sumar i se situa com a tercera força amb un 9,9% després d'encadenar uns quants mesos a la baixa. La formació de Díaz es queda amb un 9,2%. El resultat a la baixa del bloc de l'esquerra s'amplia a partits que no formen part de la coalició. Podem perd set dècimes i passa del 2,9% al 2,2% en intenció de vot.
La caiguda del PSOE al conjunt de l'Estat es produeix després de la patacada socialista a Galícia a les eleccions autonòmiques del 18 de febrer, que va guanyar el PP per majoria absoluta. El BNG, que va obtenir els millors resultats en detriment dels socialistes gallecs, creix també en intenció de vot en unes hipotètiques eleccions generals. Els nacionalistes gallecs augmenten dues dècimes, fins al 0,9%.
L'independentisme es manté estable
Durant l'últim mes, l'equilibri de forces en l'independentisme català s'ha mantingut estable. ERC continua per davant de Junts tot i caure dues dècimes, que recuperen els juntaires. Els republicans tenen un 1,9% d'intenció de vot i la formació de Puigdemont un 1,2% al CIS de març, fet en plena negociació de la llei d'amnistia i just abans que s'anunciés l'acord a tres bandes per aprovar el text definitiu de la norma a la comissió de justícia del Congrés.
L'anterior baròmetre del febrer, realitzat just després que Junts rebutgés el text anterior, va disparar ERC, que va recuperar el primer lloc dins l'espai amb un creixement de set dècimes. Junts en va perdre cinc, que ara recupera parcialment a costa dels republicans. Pel que fa als partits bascos, a les portes de les eleccions autonòmiques EH Bildu supera el PNB en estimació de vot a l'Estat. Els abertzales se situen en l'1,1% en intenció de vot -tres dècimes més- mentre que el PNB perd una dècima, fins al 0,9%.
Preocupació per la corrupció
L'efecte del cas Koldo es percep no només en la intenció de vot, sinó que també es tradueix en un increment de la preocupació per la conducta dels polítics i la corrupció. En el rànquing que fa mensualment el CIS dels principals problemes que percep la ciutadania de l'Estat, el "mal comportament dels polítics" passa de la sisena posició a la tercera. La corrupció i el frau s'enfilen a la sisena posició mentre que al febrer era a la divuitena.
Valoració dels líders
A diferència de fa un mes, Feijóo obté millor puntuació que Sánchez i Díaz. El líder del PP té un 4,22 mentre que Díaz, que fa un mes era la més ben valorada, cau al 4,11 i Sánchez al 4,10. També augmenta el percentatge de persones que valoren "molt malament" els líders dels partits de l'executiu de coalició.
