Ciutadans busca la confrontació però el Parlament rebutja declarar il·legal l'1-O

BarcelonaCiutadans ha marcat el debat polític que ha tingut lloc aquest dijous en el ple del Parlament a Catalunya, amb diferents mocions, totes orientades a la crítica de l'independentisme: una sobre els símbols grocs, una altra sobre "el cop a la democràcia" del sobiranisme en els mesos d'octubre i novembre de l'any passat i per declarar il·legal l'1-O i una altra sobre l'inici del curs escolar 2018-2019. Aquesta última, tot i que originalment no tenia aquesta intencionalitat en el redactat (basat en qüestions utilitàries, que finalment ha estat aprovat), ha portat el partit a acusar JxCat i ERC de "dir sempre que l'escola catalana és un model d'èxit es donin les dades que es donin".

"S'ha de repetir com una lletania", ha dit el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa, respecte a la tercera moció d'interpel·lació al Govern: "Volem que es voti en aquest Parlament i que les forces democràtiques ens recordin que un Parlament no pot ser més l'eina per utilitzar els drets democràtics dels altres", ha dit. El text de Cs, que el ple ha acabat rebutjant, ha estat molt criticat pels independentistes. Antoni Castellà (Demòcrates) ha recordat que "un cop a la democràcia" és "l'aplicació de l'article 155". Al seu torn, el diputat de JxCat, Eduard Pujol, ha donat la volta a la retòrica habitual de Ciutadans amb una proclama: "No al xiringuito més gran de tots, el xiringuito de la monarquia". Ho ha fet després que Carrizosa es referís dimecres passat com a 'xiringuito' al Fòrum Cívic Constituent impulsat per Quim Torra. "Votarem en contra de la seva moció", ha dit referint-se a Cs, "perquè no creiem en l'Estat monàrquic, caduc, vell i repressiu que vostès defensen". Al seu torn, el diputat dels comuns David Cid ha acusat tant els unionistes com els independentistes d'estar "pervertint les paraules 'diàleg' i 'democràcia'". Amb tot, el diputat també ha rebut crítiques: concretament, de part del portaveu popular, Alejandro Fernández, que l'ha acusat d'exercir una "equidistància amoral".

Aragonès s'enganxa amb Cs en retrets sobre l'ús de l'espai públic

D'altra banda, també el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha entrat en el cos a cos amb Ciutadans. Concretament, amb el diputat Matías Alonso, que presentava la moció sobre "la garantia de l'exercici dels drets fonamentals de l'espai públic". En la interpel·lació al Govern, Alonso ha considerat "abusiu" que es toleri l'exhibició de llaços grocs i que es faci "una utilització partidista" de les institucions. A més, el diputat ha subratllat que "és obligació del Govern evitar que grups incontrolats de Comitès de Defensa de la República (CDR) tinguin espais d'impunitat" i que els Mossos d'Esquadra "identifiquin els responsables dels extremistes violents". En aquest sentit, s'ha referit a la manifestació de Jusapol que activistes independentistes van contraprogramar i ha puntualitzat que "no existeix el dret de contramanifestació".

Des del Govern, el vicepresident Pere Aragonès ha defensat el dret a respectar "la voluntat popular" i ha considerat que a Espanya "el règim del 78 s'ha col·lapsat i, davant d'això, la seva única defensa és la petrificació de l'ordenament jurídic". Aragonès ha acusat Cs de demanar "neutralitat" però voler "silenci", en realitat: "Això de no permetre que en espais públics s'exhibeixin símbols reivindicatius ja ho hem sentit en èpoques anteriors, i no hi estem d'acord. Els carrers han de recollir les reivindicacions de tots, també les de vostès, els partits unionistes".

El Parlament insta el Govern a presentar un informe sobre el canvi de seu d'empreses

D'altra banda, el Parlament ha instat el Govern a presentar als diputats en el termini d'un mes un informe intern (ja presentat abans en una reunió del Govern català) en què "s'evidencia la preocupació per la fuga d'empreses i la paralització d'inversions" arran de la situació política a l'octubre passat.

Així ho ha acordat el ple del Parlament en aprovar una moció del grup PSC-Units presentada per la diputada Alícia Romero, en la qual els grups no independentistes han aconseguit vèncer diferents votacions per un vot de diferència, donat que la diputada de la CUP Natàlia Sànchez no era a la cambra, la qual cosa que ha desfet l'empat a 65 que s'hauria donat en altres circumstàncies.

Un altre dels punts de la moció demana al Govern presentar en el termini de tres mesos un acord "per a la recuperació de la confiança i el crèdit reputacional" perquè Catalunya "sigui una regió de referència a Europa". La moció del grup parlamentari socialista ha comptat amb esmenes de Ciutadans i el Partit Popular Català.

Acord contra la pobresa infantil

El Parlament ha reclamat al Govern, a més, que la seva proposta de pressupostos d'aquest 2019 dobli la inversió directa en polítiques d'infància i famílies respecte als del 2018, així com que es planifiqui "la posada en marxa, en aquesta legislatura, d'una prestació per fill a càrrec".

Aquestes dues mesures formen part d'una moció presentada en el ple per la diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas, a la qual tots els grups han votat a favor en tots els punts excepte en dos, en els quals Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han optat per l'abstenció. Ribas ha defensat que és necessari "un canvi radical" en les polítiques d'atenció a la infància,i ha assenyalat que aquest és "un tema essencialment pressupostari", per la qual cosa ha reclamat que aquesta vegada s'aprovin "uns pressupostos realment socials".

Una altra de les mesures previstes en la moció avui aprovada és la creació d'"un instrument d'avaluació de la inversió pública en infància que reculli totes les prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil". També es demana "blindar via reglament la prestació de la renda garantida de ciutadania per a les famílies en risc de pobresa i amb fills menors a càrrec", així com "incrementar la corresponsabilitat de la Generalitat amb els Ajuntaments en el finançament dels plans educatius".