Per què Ciutadans fa campanya contra els ous Kinder?

BARCELONAPassen 20 minuts de les set de la tarda i Carlos Carrizosa puja a l'escenari. El fins fa poc diputat al Parlament i ara número dos d'Inés Arrimadas a la llista del 27-S té ganes de parlar. Avisa que no li agrada criticar els altres partits però que avui no és mossegarà la llengua. I la sorpresa arriba. La seva primera crítica no és contra cap altra formació. És, atenció, contra els ous Kinder. Els dolços de xocolata que amaguen un regal per a les criatures. "Hi ha una candidatura que em recorda els ous Kinder. Porta un regalet. Quan l'obres, no saps si et sortirà Artur Mas, Oriol Junqueras o Raül Romeva de president". Aplaudiments a la sala, on hi ha un parell de nens que ploren. Potser ells sí que prefereixen els ous de xocolata.

La metàfora de Carrizosa fa furor, i Albert Rivera la fa servir fins a tres vegades durant el seu discurs. El candidat a l'ombra avui ho és oficialment davant l'absència d'Arrimadas per compromisos televisius. Hi ha un grup de joves al final de la sala decebut per no poder veure la candidata, però aguanten estoicament els discursos i fins i tot és piquen el pit lleument en gest d'aprovació davant les diatribes de Rivera contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i els presumptes casos de corrupció de CDC. "Estimar Catalunya no és pispar el 3%", etziba el líder de Ciutadans, i un dels nois gairebé s'ennuega de tan fort que es colpeja.

Però l'acte segueix, i l'autodenominat 'partit taronja' continua la seva particular ofensiva contra les sorpreses. Ara, però, qui rep és Catalunya Sí que es Pot, amb qui Ciutadans sembla jugar-se la segona plaça. Com en tots els discursos anteriors, Rivera aprofita aquest per recordar que "el candidat de Podem a Catalunya", Lluís Rabell, va votar sí-sí en la consulta del 9 de novembre i avisa que ningú pot garantir que no ho torni a fer des del Parlament més endavant. Per això, anima els seus a pensar bé què voten i evitar una "sorpresa desagradable". Més aplaudiments. Els nens que ploraven han estat ràpidament evacuats pels seus pares.

La tarda avança sense imprevistos mentre Rivera recorda que quan vivia a la Garriga venia sovint a prendre alguna cosa al Casino de Granollers i assegura que li fa especial il·lusió haver-hi tornat. Acaba amb una crida a la mobilització que, a la meitat, rep el suport fervent i espontani d'una senyora del públic. El públic s'aixeca i se'n va, la majoria cap al bar que hi ha a la terrassa, on predominen les cerveses i on, per tranquil·litat dels clients, no hi venen ous Kinder. Les converses confien a fer bons els pronòstics i ser segona força. Esperen, a més, que l'independentisme no sumi. La majoria augura que ho aconseguiran. Si no hi ha sorpreses.