Clara Ponsatí porta els Mossos als tribunals per haver-li "ocultat atestats" sobre manifestacions independentistes
Interposa un recurs contenciós administratiu per la negativa d'Interior a donar-li accés a 455 informes
BarcelonaMoviment de Clara Ponsatí contra els Mossos d'Esquadra. L'eurodiputada de Junts ha portat la policia catalana i la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver-li negat l'accés a diversos atestats, cosa que havia sol·licitat a través d'una petició de transparència, relacionats amb manifestacions independentistes. Així, Ponsatí acusa els Mossos d'"ocultar" informes: "Obrim la via judicial per aturar la repressió de la Generalitat contra els independentistes i evitar que el cos pugui continuar actuant com a cooperador necessari de l'estat espanyol", diu l'eurodiputada en un comunicat.
Ponsatí va presentar un conjunt de sol·licituds de transparència al departament d'Interior l'any 2022 demanant els atestats policials amb les dades anonimitzades derivats de les manifestacions sobiranistes d'entre el 2018 i el 2020 i també les que havien desembocat en processos penals i la Generalitat hi estava personada com a acusació particular. El seu objectiu, segons exposa l'eurodiputada, era accedir a aquests informes per tal de "conèixer de quina manera els Mossos reprimeixen les mobilitzacions independentistes", una actuació que creu que pot derivar en un efecte "intimidatori" per als manifestants.
Tanmateix, el departament d'Interior va denegar-li aquestes peticions al·legant que els informes formaven part de procediments judicials i que estaven sotmesos al secret de les diligències. Un argument que va avalar la GAIP justificant que els atestats policials no són informació pública –a més de considerar "dubtós" que a la policia li sigui aplicable la llei de transparència quan actua com a policia judicial–. Ara bé, aquest ens sí que va reconèixer el dret de l'eurodiputada a conèixer la quantia d'atestats dels Mossos arran de les mobilitzacions –els quals són 455– i els que han derivat en procediments penals en els quals la Generalitat està personada com a acusació particular, que són fins a 30. "Hi ha 425 atestats policials que no han donat lloc a cap procediment penal", remarca Ponsatí en el seu recurs al TSJC.
Ponsatí vol més informació
La resolució de la GAIP i la resposta dels Mossos, però, no ha satisfet l'eurodiputada, que ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Considera que la GAIP ha pres una resolució "altament irregular" perquè va prendre la decisió "sense quòrum" –en el seu moment només hi havia dos membres (n'hi ha d'haver entre tres i cinc) perquè el Parlament encara no havia renovat l'organisme– i també per interpretar de forma restringida el concepte d'"informació pública", ja que assegura que és contradictori denegar l'accés als atestats per aquest motiu i, en canvi, donar-li les dades sobre la seva quantificació.
L'eurodiputada defensa que com a membre del Parlament Europeu té un dret d'accés a la informació pública "reforçat" i que l'actuació dels Mossos d'Esquadra s'ha de poder "fiscalitzar". "La representació de Ponsatí té dret a conèixer la manera amb què la policia exerceix les seves funcions, i això només es pot saber tenint accés a l'objecte de la seva feina", aclareix el comunicat.
Des de la policia catalana expressen "respecte" per la decisió de Ponsatí de recórrer la decisió de la GAIP i es refermen en els criteris per decidir la participació de la Generalitat en les causes penals. Remarquen que amb la direcció del conseller Joan Ignasi Elena s'han modificat per combatre, precisament, la repressió a les manifestacions: afirmen, d'una banda, que la defensa dels Mossos depèn ara de Presidència, i, de l'altra, que el Govern només és part acusatòria en els casos en què "s'acredita", més enllà dels "atestats", que hi ha hagut "lesions" a la policia.
