BarcelonaAquest dilluns s’ha escenificat la posada en marxa del projecte de finançament singular defensat per ERC i acceptat pel PSOE en el marc de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. El text acordat i signat per les dues bandes és ple de bons propòsits, matisats sempre per l’apel·lació a l’extensibilitat d’allò acordat a les altres administracions tributàries autonòmiques. L’objectiu és que l’administració tributària de la Generalitat assumeixi progressivament les competències en la gestió de l’IRPF i que les declaracions de l’IRPF corresponents a l’exercici 2025 ja es puguin presentar a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb la possibilitat d’utilitzar la clau d’identificació digital establerta per la Generalitat (idCAT), i que es pugui avançar en l’assumpció de competències gestores “concurrents amb les de l’AEAT, en particular amb la comprovació de la correcta aplicació de la normativa autonòmica i, en especial, de les deduccions aprovades pel Parlament”.
Llegit atentament l’acord signat per les dues parts, el govern de l’Estat sembla haver cedit poc. Podríem dir que el que s’ha signat serien unes “pràctiques” de recaptació fiscal. La part introductòria és més engrescadora, però igualment es veu que el ministeri d’Hisenda, representat pel ministre de Política Territorial, avança amb el fre de mà posat, més atent al “què diran” (les comunitats autònomes pròpies i les del PP) que al compliment del pacte amb ERC. Una lectura freda de l’acord no el pot interpretar com una revolució ni com un cop d'estat, més aviat com l’obertura d’una possibilitat, sempre dins del marc de les competències aprovades pel Parlament de Catalunya, de recaptar la part de l’IRPF que deriva de competències ja transferides o legislades pel Parlament. Estem lluny del finançament singular.
Tanmateix, hem d’esbroncar els interlocutors de la part catalana? O els hem de felicitar? Es fa difícil felicitar-los a la vista de l’acord, però, probablement, en la situació de fragilitat política general, només es pugui trencar el foc de la recaptació de l’IRPF des de l’ATC començant per algun punt, per modest que sigui, i que el govern de Pedro Sánchez el pugui aprovar amb els seus propis vots i els dels seus socis d’investidura.
Ara bé, si s’aprova i s’avança en el seu compliment, el literal de l’acord és tan poc amenaçador per a les essències unitaristes espanyoles que podria sobreviure a una majoria absoluta del Partit Popular. La Generalitat hauria d’aprofitar l’avinentesa per convocar el màxim de places d’alt nivell d’inspecció i administració tributària que sigui possible, per fer el salt que no s’ha arribat a fer mai de tenir musculatura i qualificació per tenir una administració tributària pròpia.
