Política 23/02/2021

Felip VI lloa "la fermesa i autoritat" del seu pare en l'aniversari del 23-F al Congrés

L'independentisme planta el rei i exigeix desclassificar tots els documents de fa quaranta anys

4 min
Felip VI durant l'acte d'aniversari dels 40 anys del cop d'estat fallit del 23-F al Congrés.

MadridDesprés de mesos de silenci sobre el seu pare, amb qui va marcar distàncies demanant-li que se n'anés d'Espanya, Felip VI l'ha tornat a esmentar aquest dimarts al Congrés. I amb un missatge de lloança després de la fuga a Abu Dhabi, assetjat pels escàndols de corrupció. Ho ha fet durant l'acte pels quaranta anys del 23-F al Congrés, criticat des de l'independentisme i el PNB –que han plantat el cap d'estat– per tractar-se de la commemoració d'un cop d'estat, encara que fos fallit. L'actual monarca ha recordat com va ser testimoni el 23-F com a nen d'un "episodi històric", en què "la fermesa i autoritat" del seu pare "van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia".

"Davant la inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir en el cop d'estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució perquè es prenguessin –i cito textualment– 'totes les mesures necessàries per mantenir l'ordre constitucional dins la legalitat vigent'", ha detallat Felip VI, assegurant que aquell dia "va aprendre l'immens i incalculable valor que té la llibertat per al poble espanyol".

També ha fet una crida a "protegir" la democràcia espanyola, que tot i que considera "consolidada" –en un moment en què encara s'arrosseguen les paraules del vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, assegurant a l'ARA que Espanya no és una democràcia plena– admet que hi ha "riscos que la poden amenaçar".

En el mateix sentit s'ha expressat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que ha assegurat que "el perill està en la deslegitimació i la instrumentalització de les institucions democràtiques per treure'ls els continguts fonamentals". També ha aplaudit la "decidida reacció" de les institucions públiques, "encapçalades per sa majestat el rei Joan Carles", que van "assumir la defensa de la democràcia davant l'amenaça del cop i van usar de manera eficaç les seves capacitats constitucionals per derrotar els colpistes".

Mitja hora d'acte i visques al rei

El Congrés s'ha tornat a blindar per rebre Felip Vi en una commemoració molt inusual que ha durat només mitja hora i ha començat a la porta dels lleons amb visques al rei esperonats pels diputats de Vox. Un cop s'ha acabat la trobada, Batet ha convidat Felip VI i una bona part dels presents a dinar al Congrés.

L'atenció s'ha centrat sobretot en el que ha dit el monarca del seu pare, Joan Carles I, que va ser el veritable protagonista d'unes llargues hores d'incertesa encara amb moltes zones d'ombra. Per als que s'han convertit en defensors aferrissats de la Transició, el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox, l'acte era un homenatge a l'empenta decisiva a la democràcia espanyola. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha reivindicat el "paper" del rei emèrit. En canvi, per als crítics –cada cop més presents al Congrés– del règim del 78, el 23-F no va representar sinó el "blanquejament de la monarquia".

Per això tots els partits independentistes al Congrés, així com el PNB, no han assistit a l'acte. Unides Podem ho ha fet en qualitat de membre del govern de coalició, però ja ha advertit que quaranta anys després és "molt difícil dir que la monarquia sigui una condició per a la democràcia", tal com ha assenyalat Iglesias en declaracions als mitjans poc abans que comencés l'acte. Sobre l'absència de Joan Carles I, ha apuntat que "no pot ser que algú sigui a la presó per lletres de cançons o de tuits mentre l'anterior cap d'estat és a Abu Dhabi quan hi ha un escàndol social sobre presumptes activitats il·lícites".

En aquest sentit, el portaveu dels comuns al Congrés, Gerardo Pisarello, ha advertit que actes com aquest "no poden servir per netejar la cara del rei ni blanquejar el neofranquisme". "Vull recordar que aquell intent colpista va tenir un objectiu molt clar: demostrar que l'amenaça d'involució franquista estava viva i atemorir la ciutadania perquè no demanés més democràcia", ha defensat en roda de premsa des de la cambra baixa.

Poc abans, representants d'ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PDECat, EH Bildu i el BNG han llegit un manifest conjunt en què aposten per la "ruptura democràtica amb el règim del 78" perquè és el "cadenat que impedeix que la ciutadania catalana, basca i gallega, així com les classes populars de l'Estat, avancin cap a un escenari democràtic basat en la llibertat nacional i la justícia social". Tots ells han registrat una iniciativa conjunta per exigir que, quaranta anys després del 23-F, "es conegui amb exactitud cada document, cada gravació, cada informació significativa que sigui en mans de l'estat i que aporti llum i taquígrafs als vertaders esdeveniments que van portar al cop d'estat del 23-F". De moment, la llei de secrets oficials continua encallada i cap dels documents sobre el 23-F han vist la llum.

"La foto del col·lapse d'un règim"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha mostrat convençut que si "ara ja se sap perfectament el paper de M. Rajoy en tota la trama corrupta del PP, segurament d'aquí ben poc també se sabrà el paper real de la Casa del Rei el 23-F, que ja se sap de fet". Al seu torn, l'encara diputat al Congrés de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reclamat que el cap d'estat d'aleshores, Joan Carles I, respongui pel fets. Des de la CUP, Mireia Vehí ha assegurat que avui s'escenificava "la foto del col·lapse d'un règim" perquè es feia un "homenatge al rei d'Espanya i al mite fundacional d'un estat com l'espanyol basat en la corrupció". Finalment, el diputat Genís Boadella, del PDECat, s'ha preguntat com un "suposat estat democràtic" pot celebrar un cop d'estat i ha recordat que no es va fer ni fa deu anys ni vint, però que ara el que es vol és "contribuir a una operació d'estat per blanquejar-lo".

Representants del BNG, la CUP, ERC, JxCat, EH Bildu i el PDECat durant la lectura d'un manifest conjunt en contra de l'homenatge del 23-F.

El PNB s'ha volgut desmarcar del manifest perquè no està d'acord amb el "llenguatge ni en algunes afirmacions per ser un comunicat en blanc i negre", però sí que ha confirmat la seva absència de l'acte oficial perquè era "desconcertant" que es commemorés un cop d'estat. Va ser justament amb aquestes paraules ("commemorar el cop d'estat") com aquest dilluns la Zarzuela va anunciar la presència de Felip VI al Congrés, en un tuit que no es va retirar fins al cap de sis hores.

El PSOE rebutja ara acabar amb la inviolabilitat del rei

Tot i que el juliol de l’any passat el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar en una entrevista a eldiario.es reformar la Constitució per acabar amb la inviolabilitat del rei, el PSOE ha rebutjat aquest dimarts de ple una proposició no de llei d’ERC al Congrés per justament acabar amb aquesta figura, així com l’aforament especial que té la Casa Reial. La diputada socialista Rafael Crespín ha titllat el debat d’ “estèril” i ha tirat pilotes fora demanant la investidura a Catalunya del candidat del PSC, Salvador Illa.

El debat, però, ha tornat a posar de manifest de nou les grans diferències entre el PSOE i Unides Podem en aquest assumpte, ja que el partit lila ha anunciat que hi votarà a favor –la votació no serà fins dijous però no prosperarà–. El president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, ha demanat que “el principi democràtic s’imposi per sobre del monàrquic” perquè “no pot ser que un monarca tingui via lliure per delinquir”. Per part d’ERC, Carolina Telechea, ha enumerat totes les vegades que Sánchez, des del 2014, ha defensat acabar amb la inviolabilitat del rei.

stats