ELECCIONS MUNICIPALS 2019
Política 16/06/2018

Els comuns: augmentar les “ciutats del canvi”

Pintar de lila el cinturó metropolità i mantenir alcaldies, les prioritats

Ot Serra
2 min
Els comuns: augmentar les “ciutats del canvi”

BarcelonaEl repte de Catalunya en Comú a les municipals és doble. Com qualsevol partit, aspira a mantenir i augmentar alcaldies i presència en governs municipals, però des de fa setmanes els comuns treballen en el seu desplegament al territori per deixar enrere les tradicionals sigles d’Iniciativa i Esquerra Unida (ICV-EUiA). “El 2015 va ser un punt d’inflexió i ara volem estendre per tot Catalunya les ciutats del canvi”, subratlla la coordinadora de municipalisme, Susanna Segovia. El seu objectiu és portar a altres pobles i ciutats el model de confluència d’Ada Colau, que fa dos anys ja es va aconseguir bastir a Terrassa, Vilafranca o Castelldefels, on Candela López buscarà recuperar l’alcaldia, després d’haver-la ostentat durant només dos anys pel pacte amb el PSC.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els comuns van néixer amb la idea de “municipalisme com a eina de transformació” i aquest és el missatge que volen imprimir el 2019. Després del fracàs a les eleccions autonòmiques -que atribueixen a la polarització pel Procés-, els de Xavier Domènech esperen que les municipals els impulsin com un dels principals actors del país, una condició que sí que van obtenir amb la victòria en les generals. Diagnostiquen un “esgotament del cinturó roig” i aspiren a pintar-lo de lila per fer un salt important. Conscients de l’enorme dificultat que suposa constituir nuclis a tots els municipis, prioritzen la “qualitat” dels espais, més que no pas la quantitat.

L’obsessió dels ideòlegs de Catalunya en Comú és aconseguir que el ciutadà percebi que aquestes noves candidatures responen a una confluència d’independents i persones de moviments socials que superi les velles guàrdies dels partits que integren els comuns. “Volem ser el moviment municipalista per excel·lència”, apunta Segovia. Interpreten que l’espai ocupat per ICV-EUiA ha arribat al límit i busquen superar el 12% dels suports del 2015. Això sí, uns suports que van ser superiors als del 2007 -9,3%- i del 2011 -8,4%-. Una pujada que, paradoxalment, no va traduir-se en augment de regidors perquè va concentrar-se en les grans ciutats.

Els comuns: augmentar les “ciutats del canvi”

Una de les feines que aquests dies s’està fent a la sala de màquines de CatComú i també de Podem és un mapa de posicionament dels actius que tenen al territori, ja que el 2015 es van constituir moltes candidatures on l’esquerra alternativa es va presentar fragmentada.

La voluntat del partit és que arreu es comparteixin uns eixos programàtics que es basen en les polítiques socials, la transparència, la participació, el feminisme, la rendició de comptes i la connexió en xarxa entre les “ciutats del canvi”. Tot plegat, amb una vocació de confegir llistes “àmplies i obertes” que representin aquests atributs. És plausible, doncs, que es reeditin les candidatures compartides amb la CUP, com a Badalona, Cerdanyola, Ripollet, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Sant Adrià del Besòs. Tanmateix, la implantació d’ICV a l’àrea metropolitana amb feus històrics com el Prat del Llobregat i Sant Feliu de Llobregat suposarà una complexitat afegida per a la construcció de la nova imatge dels comuns. A les capitals de la resta de demarcacions no esperen altra cosa que millorar els resultats. A Girona no tenen representació municipal, a Lleida dos regidors i a Tarragona només un.

stats