22/04/2022

Els comuns prefereixen Iglesias

3 min
Yolanda Díaz i Pablo Iglesias.

BarcelonaNo hi ha dubte que Pablo Iglesias encara aixeca passions. Més de 200 persones l’esperen en un espai que acaba sent asfixiant a la llibreria Altaïr de Barcelona, però quan el veuen aplaudeixen i criden “Sí se puede” com si fóssim al 2014 o el 2015. A la mateixa hora i a només 20 minuts a peu, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, presentava el llibre sobre lideratge femení Poderío, de l’experta en comunicació no verbal Patricia Centeno.

Per a l’espai dels comuns, la doble visita hauria de ser un compromís, però a l’hora de la veritat tothom va a veure Iglesias. Allà hi ha des de Jéssica Albiach fins a diputats a Madrid com Joan Mena, Gerardo Pisarello i Aina Vidal. Díaz reivindica com a “molt necessari” que Espanya “tingui una presidenta del Govern”. L’escolta atenta la consellera d’Universitats Gemma Geis, però la plana major de la seva formació no hi és.

Potser el motiu és que Iglesias ha vingut a presentar el seu llibre, Verdades a la cara (Navona), fruit de llargues converses amb el periodista Aitor Riveiro i on repassa el seu pas pel govern. Però, abans de res, es despatxa a gust contra la ministra de Defensa, Margarita Robles, tant per la seva posició bel·licista amb Ucraïna com pel Catalangate. “Quina alegria poder parlar amb llibertat”, deixa anar.

Aitor Riveiro, Pablo Iglesias i Jordi Basté durant la presentació del llibre.

En canvi, Díaz se situa molt lluny d’aquest to guerriller. Les diferències entre tots dos, encara que sovint queden soterrades, són palpables. Fins i tot en les qüestions menys substancials com l’estètica, que centra bona part de la presentació de Centeno. En contraposició als dirigents que la van precedir al partit lila, que van irrompre a les institucions amb rastes, samarretes amb missatges i vambes, sense oblidar el cèlebre monyo del seu antecessor, Díaz admet que a ella alguns la titllen de fashionista. “Desconstrueixo moltes posicions d’esquerres, que fan de l’estètica una mena de combat polític”, defensa. I recorda, asseguda al sofà del Museu Europeu d’Art Modern, que “les persones humils, quan tenen esdeveniments importants, es vesteixen bé”.

L’acte d’Iglesias té tot un altre to. Preguntat per Jordi Basté, Iglesias explica com era viure amb una manifestació ultradretana cada dia a la porta de casa. “Esclar que ho passes malament, esclar que plores. Recordo que el dia del meu aniversari vaig sortir amb els nens i em van dir: 'Bon aniversari, fill de puta'. El que ens van fer és un missatge mafiós”. De fet, Iglesias afirma que va ser el mateix Pedro Sánchez qui el va avisar: “M’han dit que et busquen”.

L’exlíder de Podem diu que la seva obsessió mentre va ser al govern va ser posar els fonaments del bloc de la investidura amb ERC i EH Bildu, mentre que el PSOE feia tot el possible per sumar amb Cs. I, de fet, explica que ha coincidit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l’AVE i que han comentat l’escàndol de les escoltes. “Qui s’atrevirà a fer política si saps que poden entrar al teu mòbil?”, es pregunta retòricament.

Primera presidenta?

Aquí Iglesias aprofita l'avinentesa per llançar una floreta a Yolanda Díaz, de la qual, com si hagués sentit el titular que la ministra de Treball va donar en el seu acte simultani, diu que serà la primera presidenta d’Espanya i que exerceix un lideratge “millor que el d’Anguita i el meu”.

Fonts dels comuns asseguren que el motiu de la seva absència a l’acte de Díaz és que no era de partit, i recalquen que s'hi reuniran en altres moments al llarg d’aquest cap de setmana. Per la seva banda, Iglesias acaba amb una confessió: la resposta que va rebre de Pablo Echenique quan li va fer arribar alguns extractes del llibre: “És foc valyri”, li va dir. Foc valyri és el que necessitarà Díaz a les eleccions.